Llaç amb boles
.jpg) | |
| Tipus | classe funcional d'armes  |
|---|---|
| País d'origen | Amèrica |
Una llaç amb boles[1] (boleadora en castellà, nom que va rebre fins al segle xix) és una arma creada pels indígenes de la Patagònia i les Pampes, adoptada i modificada pels gautxos al Con Sud. Té entre dues i tres boles, pedres molt dures polides en forma esfèrica o rarament eriçades. El diàmetre de cadascuna de les boles sol ser d'uns 10 cm el llaç amb boles de combat o de caça major.
S'han trobat boles en jaciments de cinc mil anys d'antigüitat.[2] Algunes de les més comunes són la ñanduncera o avestrucera, abans conegudes com a chumé o tálakgáp'n pels tehueltxes.[3] El llaç amb boles ha passat a ser un element coreogràfic per a balls folklòrics gautxescos, especialment per al malambo a l'Argentina. En aquests casos s'agiten amb gran destresa, fent diverses figures, entorn dels cossos dels ballarins i a vegades s'arriben a usar com a instruments de percussió.
Bibliografia[modifica]
- González, Alberto Rex (1953) «La boleadora. Sus áreas de dispersión y tipos» Revista del Museu de la Universitat Eva Perón [La Plata] (Nova Sèrie), Secció Antropologia. Vol. IV.
Referències[modifica]
- ↑ «Llaç amb boles». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ «Patrimoni històric i artístic: Argentina». Arxivat de l'original el 2010-01-09. [Consulta: 6 març 2010].
- ↑ Boleadeiras Arxivat 2010-01-16 a Wayback Machine. (castellà)
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llaç amb boles |
- Ampli material sobre les armes del gautxo Arxivat 2022-05-05 a Wayback Machine. (castellà)
- Informació sobre el llaç amb boles (castellà)