Lleó IV de Bizanci

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Monedes amb l'efígie de Lleó IV de Bizanci.

Lleó IV de Bizanci o Flavi Lleó Khàzar - Leo o Leon, Λεών - (Constantinoble, 25 de gener del 750- 9 de setembre del 780) fou emperador bizantí del 775 al 780. Fou el fill gran i el successor de Constantí V. El seu renom deriva de què la seva mare, Irene, eren una princesa dels khàzars.

Va succeir al seu pare el 14 de setembre del 775. El seu fill gran Constantí VI, encara un infant, fou declarat cèsar i coronat a l'any següent. Els germans de l'emperador, Nicèfor, Cristòfor, Nicetes, Antemeu i Eudoxes; van fer sagrat jurament de reconèixer al jove príncep com el seu futur emperador (jurament no respectat, ja que a la mort de l'emperador van participar en una conspiració que va fracassar i foren castigats amb mutilació i exili, per acabar finalment la seva vida a Atenes).

El 777 Teleric, el rei dels búlgars, enfrontat a una revolta, va haver de fugir a la cort de Constantinoble i fou ben rebut tot i que s'havia portat malament amb Constantí V. El 778 els àrabs van envair l'Imperi i Lleó va enviar contra els invasor sota el comandament de Lacanó Dracó que els va derrotar severament a Germanícia (batalla en la que va morir Otman, el fill del califa Mahdi) i encara va obtenir diverses victòries a Síria.

La notícia de la victòria va arribar a Constantinoble molt poc després de la mort de l'emperador, que va esdevenir el 9 de setembre del 780. Li va succeir el seu fill Constantí VI (de 10 anys) sota regència de la seva mare Irene.