Constel·lació del Lleó Menor

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Lleó Menor)
Infotaula constel·lacióLleó Menor 
Nom en llatíLeo Minor
AbreviaturaLMi
GenitiuLeonis Minoris
SimbologiaEl Lleó Menor
Ascensió recta10
Declinació35
Àrea232 graus quadrats
Posició 64a
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed0
Estel més brillant46 LMi (Praecipua) (3,83m)
Limita amb
Visible a latituds entre +90° i −45°.
Durant el mes d'abril a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

El Lleó Menor (Leo Minor) és una constel·lació de l'hemisferi nord. Com moltes altres constel·lacions modernes no conté més que unes poques estrelles realment lluminoses. De fet, només sis d'aquests estels són més brillants que la magnitud aparent 5. En contrast amb Leo, no pertany a l'antiga llista de 48 constel·lacions dibuixades per Claudi Ptolemeu en el segle segon aC, ja que va ser creada per Johannes Hevelius.

Estrelles principals[modifica]

Praecipua (46 Leonis Minoris)[modifica]

La definició actual dels límits de Leo Minor l'ha privat de la seva estrella α segons la designació de Bayer, l'estrella principal de la constel·lació és per tant 46 Leonis Minoris, coneguda també com a Praecipua, del Llatí: «principal, cabdal». Es tracta de l'únic exemple d'estrella designada pel seu nombre de Flamsteed que és la més brillant d'una constel·lació. Es tracta d'una gegant taronja, de magnitud aparent 3,79, 8,2 vegades més gran que el Sol.

Altres estrelles[modifica]

La segona estrella de la constel·lació és β Leonis Minoris que és de la magnitud 4,20.

R Leonis Minoris és una estrella variable del tipus Mira la magnitud aparent de la qual varia entre 6,3 i 13,2, durant un període de 372 dies.[1]

TYC 2505-672-1 és un binària eclipsadora. Es tracta del sistema d'eclipsi binari amb el període més llarg conegut, 69,1 anys, i la durada més llarga de l'eclipsi, aproximadament 3,5 anys.[2]

Objectes celestes[modifica]

Leo Minor allotja dues galàxies espiralsNGC 3344 i NGC 3486 — una galàxia espiral barrada — NGC 3504 — i una galàxia lenticularNGC 2859.

Història[modifica]

Aquesta constel·lació fou creada per l'astrònom polonès Johannes Hevelius cap a 1660 (en una obra publicada el 1690, després de la seva mort) per omplir un espai entre Ursa Maior i Leo.

Referències[modifica]

  1. «R LMi» (en anglès). AAVSO. [Consulta: 18 juliol 2021].
  2. «Longest stellar eclipse» (en anglès). Llibre Guiness dels Rècords. [Consulta: 18 juliol 2021].

Vegeu també[modifica]