Lleó VII

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Lleó VII
Nom  ?
Mort 13 de juliol de 939
Roma (Itàlia)
Papat 3 de gener de 93613 de juliol de 939
Predecessor Joan XI
Successor Esteve VIII

Lleó VII ( Roma, ? – † 13 de juliol de 939) va ser Papa de l'Església Catòlica del 936 al 939.

Després de la mort de Joan XI, el seu germanastre Alberic II de Tusculum va fer escollir a Lleó VII com a nou papa, un monjo benedictí que es limitaria a seguir els desitjos del seu protector tal i com en els desenis anteriors ho havien fet els seus predecessors amb Marozia, la mare d'Alberic.

Com a moderador entre Alberic i Hug d'Arles hi va internvenir el tercer marit de Marozia, que com a rei d'Itàlia li disputava el poder sobre Roma. Lleó VII va convençer a Odo, l'abat de Cluny, perque es desplacès a Roma i intervinguès a la disputa, que es va solucionar amb el matrimoni entre Alberic i la filla de Hug, Alda.

Aquesta visita d'Odo a Roma va ser aprofitada per convençer al papa i Alberic perquè l'ajudessin en la reorganització del monacat que pretenia portar a terme, no només a la zona de Borgonya, on es trobava la seva abadia, sinó a tot Europa.

Va nommenar vicari apostòlic i llegat pontifici a Alemanya, a l'arquebisbe de Magúncia, Frederic, a qui va prohibir que bategès per força als jueus alemanys encara que el va autoritzar a que els expulsès de les ciutats si rebutjaven el sagrament.

Va morir el 13 de juliol del 939.

Precedit per:
Joan XI
Papa
936 - 939
Succeït per:
Esteve VIII
Papes de l'Església Catòlica
Escut d'armes del Papat