Lleó VII
De Viquipèdia
| Lleó VII |
|
|---|---|
![]() |
|
| Nom | ? |
| Mort | 13 de juliol de 939 |
| Roma (Itàlia) | |
| Papat | 3 de gener de 936–13 de juliol de 939 |
| Predecessor | Joan XI |
| Successor | Esteve VIII |
Lleó VII ( Roma, ? – † 13 de juliol de 939) va ser Papa de l'Església Catòlica del 936 al 939.
Després de la mort de Joan XI, el seu germanastre Alberic II de Tusculum va fer escollir a Lleó VII com a nou papa, un monjo benedictí que es limitaria a seguir els desitjos del seu protector tal i com en els desenis anteriors ho havien fet els seus predecessors amb Marozia, la mare d'Alberic.
Com a moderador entre Alberic i Hug d'Arles hi va internvenir el tercer marit de Marozia, que com a rei d'Itàlia li disputava el poder sobre Roma. Lleó VII va convençer a Odo, l'abat de Cluny, perque es desplacès a Roma i intervinguès a la disputa, que es va solucionar amb el matrimoni entre Alberic i la filla de Hug, Alda.
Aquesta visita d'Odo a Roma va ser aprofitada per convençer al papa i Alberic perquè l'ajudessin en la reorganització del monacat que pretenia portar a terme, no només a la zona de Borgonya, on es trobava la seva abadia, sinó a tot Europa.
Va nommenar vicari apostòlic i llegat pontifici a Alemanya, a l'arquebisbe de Magúncia, Frederic, a qui va prohibir que bategès per força als jueus alemanys encara que el va autoritzar a que els expulsès de les ciutats si rebutjaven el sagrament.
Va morir el 13 de juliol del 939.
| Precedit per: Joan XI |
Papa 936 - 939 |
Succeït per: Esteve VIII |


