Lleó VII
| Papa de l'Església Catòlica | |
|---|---|
| 3 de gener de 936–13 de juliol de 939 | |
 |
|
 |
|
|
← Joan XI
|
|
| Dades personals | |
| Nom | Lleó |
| Nascut | ? Roma, Estats Pontificis |
| Mort | 13 de juliol de 939 Roma, Estats Pontificis |
Lleó VII (Roma, ? – 13 de juliol de 939) va ser Papa de l'Església Catòlica del 936 al 939.
Després de la mort de Joan XI, el seu germanastre Alberic II de Tusculum va fer escollir Lleó VII com a nou papa, un monjo benedictí que es limitaria a seguir els desitjos del seu protector tal i com durant els decennis anteriors ho havien fet els seus predecessors amb Marozia, la mare d'Alberic.
Com a moderador entre Alberic i Hug d'Arles hi va intrenvenir el tercer marit de Marozia, que com a rei d'Itàlia li disputava el poder sobre Roma. Lleó VII va convençer a Odó, l'abat de Cluny, perque es desplacés a Roma i intervingues en la disputa, que es va solucionar amb el matrimoni entre Alberic i la filla de Hug, Alda. Aquesta visita d'Odó a Roma va ser aprofitada per convénçer al Papa i Alberic perquè l'ajudessin en la reorganització del monacat que pretenia portar a terme, no només a la zona de Borgonya, on es trobava la seva abadia, sinó a tot Europa.
Va nomenar vicari apostòlic i llegat pontifici a Alemanya a l'arquebisbe de Magúncia, Frederic, a qui va prohibir que bategés per força als jueus alemanys encara que el va autoritzar que els expulsés de les ciutats si rebutjaven el sagrament.
Va morir el 13 de juliol del 939.
| Precedit per: Joan XI |
Papa 936 - 939 |
Succeït per: Esteve VIII |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lleó VII |
