Lleó VI d'Armènia Menor

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Lleó VI o Levond VI de Lusignan (1342-1393) fou rei d'Armènia Menor o Petita Armènia, fill de Joan de Lusignan i nebot de Constantí IV d'Armènia Menor (Guiu de Lusignan), cridat pels nakharars després de l'assassinat de Constantí VI el 1373. Va pertànyer per tant a la dinastia Lusignan de la que fou el segon representant (i el darrer efectiu).

El 1344 es va haver d'escapar del país perquè Constantí V d'Armènia Menor havia donar ordres de matar-lo i se'n va anar a Xipre. Trenta anys després fou cridat per ocupar el tron. Va anar a Armènia ab la seva dona Margarita de Soissons, i foren coronats a Sis el 14 de setembre de 1374. Un pretendent de nom Ashot no va obtenir prou suport dels barons.

No massa després els mamelucs van envair les muntanyes d'Armènia i Lleó s'hi va enfrontar però fou derrotat per forces molt superiors i va quedar assetjat a la fortalesa de Kapan. Es va haver de rendir i va entregar Sis el 13 d'abril de 1375, i fou portat al Caire on va romandre presoner set anys i fou rescatat l'octubre de 1382 per Joan I de Castella amb pedres precioses i altres joies.

Lleó va anar a Castella i va arribar malalt i pobre a Medina del Campo. El 1383 el rei castellà li va donar el títol de Senyor de Madrid i el domini de la ciutat de per vida, junt amb Vila Real (que és el nom que en aquells dies ostentava la ciutat castellana de Ciudad Real) i Andújar, propietats que generaven rendes anuals de 150,000 maravedis. A Madrid Lleó va fer restaurar les torres del Reial Alcazar. A la mort del rei castellà el 1390, Lleó va marxar a França i va morir a París el 29 de novembre de 1393. Federico Bravo no obstant diu que va deixar Madrid el 1385 i que el 1390 els ciutadans de Madrid van obtenir del rei la revocació de la Senyoria, de manera que Lleó V va ser el primer i únic Senyor de Madrid en tota la Història. Segons això va morir a Calais el 29 de novembre de 1393 i fou enterrat a la basilica de Saint Denis.

Del seu matrimoni només va tenir una filla, Maria de Lusignan, que va morir abans que el seu pare (el 1381). Va deixar també dos bastards, Guiu i Esteve. El regne d'Armènia estava reduït a la ciutat de Korikos, entregada de fet a Xipre vers el 1367.

Precedit per:
Constantí VI
Regne de la Petita Armènia
1374-1375

Succeït per:
Els reis de Xipre