Lleó VI de Bizanci

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Representació de Lleó VI i el seu pare Basili I en un manuscrit del segle XI.

Lleó VI de Bizanci (Leo o Leon, Λεών) (865-911) anomenat Lleó el Savi o Lleó el Filòsof, fou emperador bizantí del 886 al 911. Era el segon fill de Basili I el Macedoni, amb la seva segona dona Eudòxia. Fou proclamat august en vida del seu pare. Quan encara no tenia vint anys fou acusat pel ministre Santabaren de planejar la mort del pare, i encara que no era culpable va estar a punt de ser castigat amb la pena capital. Va succeir al seu pare l'1 de març del 886. Va fer destituir al patriarca Foci que donava suport a Santabaren i a aquest el va fer arrestar, li va treure els ulls i el va desterrar a un remot lloc d'Àsia Menor.

El 887 i 888 els àrabs van envair l'imperi, i al mateix temps desembarcaven a Itàlia i Sicília i atacaven l'illa de Samos i altres illes. Fins al 891 no va poder restablir el control als dominis italians.

Els búlgars tenien un intens comerç amb els bizantins i especialment activa era la factoria que tenien a Tessalònica on gaudien de privilegis comercials. El primer ministre Estilià (sogre de l'emperador) va suprimir aquests privilegis i va exposar als comerciants búlgars a les humiliacions i vexacions, provocant la guerra amb Bulgària. El rei Simeó va assolar Macedònia i va derrotar a l'exèrcit bizantí dirigit per Lleó Catacaló i Teodosi (aquest darrer va morir a la lluita). Estilià va perdre la confiança de l'emperador i la mort poc després de la seva filla, l'emperadriu, el va acabar d'ensorrar i va morir de pena i vergonya (894). Lleó es va treure de damunt als búlgars empenyent-los a una guerra contra els hongaresos.

En els anys següents hi van haver algunes conspiracions: el 895 es va descobrir a temps gràcies a un tal Samones que fou creat patrici; uns anys després Lleó va patir un atac a una església però se'n va lliurar i l'atacant fou executat.

Els àrabs van tornar a envair Sicília i van ocupar Tauromenium i el 904 es van presentar amb una flota davant de Tessalònica, mal guarnida encara que amb muralles poderoses, i se'n van apoderar; en van destruir una gran part i la van saquejar durant deu dies i la van abandonar emportant-se botí i captius; la història d'aquesta conquesta la va escriure Joan Cameniata en la seva obra "La captura de Tessalònica" Ἠἅλωσις τῆς Θεσσαλονίκης

En aquest temps es va abolir el senat que havia estat en vigor 1400 anys primer a Roma i després a Constantinoble.

El 910 Samones fou condemnat a presó perpetua per abusar de la confiança de l'emperador. El 911 els àrabs van derrotar a una flota grega dirigida per Romà Lecapè (més tard emperador) a Samos.

Moneda d'or amb l'efígie de Lleó VI de Bizanci i el seu fiill, Constantí VII.

Poc després va morir l'emperador l'11 de maig o l'11 de juliol del 911, de disenteria.

Es va casar quatre vegades (i per això l'església li va negar la comunió, ja que l'església grega només tolerava dos matrimonis, i havia censurat el tercer però condemnat el quart com a cosa atroç). La primera emperadriu fou Teofano (la filla de Constantí Martinaci); la segona Zoe, viuda de Teodor Guniatzita i filla d'Estilià que portà el títol de basileopàtor; la tercera Eudòxia, una dona de gran bellesa; i la quarta Zoe Carbonopsina.

El va succeir el seu fill infant Constantí VII Porfirogènit, nascut de la seva quarta muller Zoe. El seu germà petit Alexandre II de Bizanci, nominal emperador junt amb Lleó però que havia preferit el luxe, els negocis i la bona vida i havia deixat el govern en mans del seu germà, també va reconéixer a Constantí.

De Lleó destaca la seva legislació, en la que el va ajudar el comandant de la guàrdia imperial Sabati (Sabathius). La versió grega és coneguda com Βασιλικαὶ Διατάξεις o abreujadament Βασιλικὰ, en llatí Basilica, equivalent a Constitucions imperials o lleis, dividida en 60 llibres subdividits en títols, incloent tota la legislació de Justinià (els Instituts, el Digest, el Còdex, i el Novellae) i les emeses pels successors de Justinià fins al mateix Lleó VI. Algunes lleis del Digest foren omeses i en canvi altres anteriors i foren incloses

Els principals llibres escrits per l'emperador són:

  • Τῶν ἐν πολέμοις τακτικῶν σύντομος παράδοσις conegut com a "Tàctica," un assaig sobre l'art de la guerra
  • Ναυμαχικά probablement fragments de Tàctica
  • XVII Oracula, en vers iàmbic grec
  • Orationes XXXIII, sobre temes teològics
  • Epistola ad Omarum Saracenum de Fidei Christianae Veritate et Saracenorum Erroribus, en llatí d'un original grec
  • Canticum Compunctionis ex Meditatione extremi Judicii, en grec i traduïda al llatí
  • Carmen iambicum de misero Graeciae Statu, versió llatina de l'original grec
  • XXII Versus Retrogradi (Καρνικοί)
  • Ἠ γεγονυῖα διατύπωσις παρὰ τοῦ Βασιλέως Δεόντος τοῦ Σοφοῦ, ὅπως ἔχουσι τάξεως οἱ δρόνοι τῶν Ἐκκληοιῶν, τῶν ὑποκειμένων τῷ Πατριάρχῃ Κωνσταντινουπόλεως, Dispositio facta per Imperatorem Leonem Sapientem quem ordinem habeant throni Ecclesiarum *Patriarchae Constantinopolitano subjectarun
  • Εἰς τὰ Μονομερίου, In Spectaculum Unius Dei, epigrama

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]