Lleó V l'Armeni

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Moneda contemporània de Lleó V.

Lleó V, dit l'Armeni (Leo o Leon, Λεών) (775 – 26 de desembre de 820), va ser emperador bizantí entre 813 i 820. Era un noble d'origen armeni, fill del famós Bardes Patrici; dedicat a l'exèrcit va agafar fama de valent i fou molt apreciat per l'emperador Nicèfor I (802-811).

LLeó va trair a l'emperador i fou condemnat a l'exili, del que fou cridat el 811 pel seu amic Miquel I, que havia succeït a Nicèfor, i que el va nomenar dux d'Orient. L'esposa de Miquel, Procòpia, havia obtingut molta influència sobre el seu marit, i a l'exèrcit aquesta situació no li agradava i Lleó va aprofitar el descontentament per assolir la corona.

Lleó era a la frontera oriental en guerra contra els àrabs i mentre Miquel va lluitar contra Crum, khan dels búlgars que el 812 va ocupar Mesèmbria i va amenaçar Constantinoble. La seva derrota va obligar a Miquel a cridar a Lleó a la primavera del 813 i el dux es va presentar a la capital amb l'exèrcit més poderós que s'havia vist, i al que Miquel va ordenar de combatre als búlgars però de manera limitada per evitar un conflicte a gran escala, cosa que fou aprovada per Lleó i el seu estat major, però a l'esquena de Miquel Lleó va fer passar a l'emperador per un covard, assegurant que seguia el consell de la seva dona abans que el dels seus generals.

Els grecs es van trobar amb els búlgars prop de Adrianòpolis i davant la seva forta posició Miquel no va voler arriscar una batalla; Lleó i els seus amics el van urgir a atacar i com que els soldats començaven a mostrar símptomes de rebel·lió, l'emperador va donar orde d'atacar el 22 de juny. Inicialment el combat fou favorable als grecs però sobtadament les forces capadòcies i armènies dirigides per Lleó van desertar i l'exèrcit grec es va desbandar, i els bizantins foren derrotats. Miquel es va refugiar darrere les muralles d'Adrianòpolis on a la nit va arribar Lleó amb les seves forces; ningú va voler explicar a l'emperador que Lleó i els seus havien fugit i havien provocat el desastre, i Lleó va aconsellar a l'emperador la retirada cap a Constantinoble.

El governador de la capital, Joan Hexàbul va intentar dir a l'emperador que sospitava de Lleó però l'emperador no el va deixar parlar. Només sortir Miquel d'Adrianòpolis la gent de Lleó el va proclamar emperador acusant a Miquel de covardia; Lleó va fingir no acceptar fins que Miguel (el futur Miquel II) li va posar la corona al cap. Llavors van marxar a Constantinoble on van entrar sense oposició. Miquel I va abdicar l'11 de juliol del 1813 i es va retirar a un convent (on va viure trenta anys).

Lleó fou coronat i una mica després es va presentar el búlgar Crum; els suburbis de la ciutat foren incendiats i després se'n va anar a Adrianòpolis que va ocupar. Va tornar més tard a la capital i va continuar devastant Tràcia. Lleó no tenia gaires forces però va fer una gran activitat per aixecar un nou exèrcit i quan ja la tenia a punt Crum va morir als afores de Constantinoble (814) i li va succeir Deucom. Llavors Lleó va iniciar l'ofensiva i a Mesèmbria va aniquilar a l'exèrcit búlgar.

El 815 Deucom va tornar a Constantinoble però altre cop fou derrotat; Lleó va envair Bulgària i va arrasar el país de manera metòdica provocant una gran por entre els búlgars. Mortagon, successor de Deucom va demanar la pau per trenta anys i de fet la pau va durar 74 anys de la impressió que la campanya bizantina havia causat.

Lleó es va dedicar llavors a la prosperitat de l'imperi i els seus habitants. Va protegir als iconoclastes i ell mateix fou enemic decidit dels adoradors de les imatges i va prendre nèrgiques mesures repressives contra aquestos i contra els bogomils. Va desbaratar algunes conspiracions i va reformar l'administració, castigant severament el delicte de peculatio. Lleó mateix va presidir sovint les corts de justícia i va castigar als jutges que no havien actuat correctament, però els seus càstigs eren exagerats i sovint dictava decapitació, mutilació o desterrament. No es dedicava a cap plaer més que a complir els seus deures, treballant dia i nit. Visitava les províncies normalment sense anunciar la visita.

Un dia va tenir un conflicte amb Miquel (que era tartamut) i per allunyar-lo de la cort el va enviar a passar inspecció a l'Orient però Miquel no va obeir l'orde i va entrar en una conspiració; el complot fou descobert per Joan Hexàbul i Miquel (II) fou empresonat i condemnat a morir cremat viu el mateix dia (dia de Nadal del 820) però l'emperadriu va suplicar a Lleó d'ajornar l'execució fins l'endemà i així es va fer. A la nit els amics de Miquel van avançar els plans i l'endemà quan va començar la processó cap a l'església, el mateix Lleó anava al capdavant segons el costum bizantí i va iniciar els cants nadalencs; aquest era el senyal; els conspiradors, disfressats de sacerdots i van atacar a Lleó; aquest es va escapar cap a l'altar i es va defensar amb una gran creu però ningú va anar a ajudar-lo, i fou finalment mort. Miquel II fou tret de la presó i proclamat emperador.

Lleó va deixar quatre fills, el més grans dels quals, Sarbaci o Simbaci, era cèsar i hereu designat des del 814. Els quatre foren castrats i tancats a un convent. Sarbaci va morir a causa de l'operació.