Lleó l'Africà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Lleó l'Africà

Retrat d'un humanista pintat per Sebastiano del Piombo, possible retrat de Lleó l'Africà (Galeria Nacional d'Art de Washington)
Naixement 1488/1495
Altres noms Al-Hàssan ibn Muhàmmad al-Wazzan az-Zayyatí o al-Fassí o, més senzillament, Al-Hàssan al-Wazzan (en àrab الحسن بن محمد الوزان الزياتي الفاسي i يوحنا الأسد الغرناطي), Joan Lleó de Medicis i Joan Lleó Africà, (en llatí Johannis Leo de Medicis; en italià Giovanni Leone Africano)
Conegut/uda per Diplomàtic, geògraf i explorador de l'Àfrica del Nord

Al-Hàssan ibn Muhàmmad al-Wazzan az-Zayyatí o al-Fassí o, més senzillament, Al-Hàssan al-Wazzan anomenat després de batejar-se Joan Lleó de Medicis i Joan Lleó Africà, però conegut sobretot com Lleó l'Africà (Granada, entre 1488 i 1495 - ?, vers 1545-1555) fou un diplomàtic, geògraf i explorador de l'Àfrica del Nord.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Després de la caiguda de la ciutat de Granada el 1492 a mans dels Reis Catòlics Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, la seva família es va refugiar al Marroc, a la ciutat de Fes. Al-Hàssan hi va seguir estudis de teologia en diverses madrasses de Fes i a la Quaraouiyine. El seu oncle matern va iniciar la seva vida de diplomàtic, convidant-lo a acompanyar-lo a una missió amb el sobirà de l'Imperi Songhai, l'askia Mohammed Touré. A l'edat de 20 anys, s'introduí definitivament en els viatges i la diplomàcia, i va dedicar la vida sencera a ser un gran viatger i negociador: les seves missions polítiques i comercials el portaren a través de tot el Marroc: del Rif al Sus, del Dukkala al Tadla, del Tafilalt a les zones presaharianes; així com a tots els països del Magrib, de l'Aràbia, de l'Àfrica Sahariana, a Constantinoble i a Egipte.

El 1518, de tornada del pelegrinatge musulmà a la Meca, el vaixell en el qual es trobava fou atacat, i fou fet presoner per "marins sicilians". De fet fou capturat per un cavaller de l'Orde de Sant Joan, Pedro de Bobadilla. Sens dubte perquè tenia algunes malifetes a fer-se perdonar, aquest en va fer donació al papa Lleó X, que el va adoptar com a fill, el va fer catequitzar i després batejar sota els seus propis noms, Joan Lleó. Esdevingué llavors Joan Lleó de Mèdicis, conegut com a "Lleó l'Africà". Durant la seva estada a Itàlia s'inicia a la llengua italiana i al llatí, i va ensenyar l'àrab a Bolonya.

A petició del papa, va escriure la seva famosa Cosmographia de Affrica, publicada a Venècia sota el títol Descrittione dell'Africa. Aquesta obra de referència, que evita acuradament donar informacions de caràcter militar, és l'única font d'informació sobre la vida, els costums, els usos i costums a l'Àfrica del segle XVI. És en particular gràcies a aquest llibre que Tombuctú esdevingué una ciutat mítica en l'imaginari europeu; fou també l'inspirador de René Caillié que va marxar a la seva descoberta i fou la Bíblia de tots els diplomàtics i exploradors interessats per l'Àfrica. L'obra es va acabar el 10 de març de 1526.

Com que després va escriure un parell d'obres menors hauria mort alguns anys després però no existeix cap informació fiable sobre la data i el lloc de la seva mort. Només se sap que abans de 1550 va anar a Tunísia i es suposa que va passar allí els seus darrers anys fins a morir.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Louis Massignon Le Maroc dans les premières années du s. XVI - Tableau géographique d’après Léon l’Africain, éditat el 1906
  • Zhiri, Oumelbanine, L’Afrique au miroir de l’Europe: fortunes de Jean-Léon l’Africain à la Renaissance, Coll. Travaux d’Humanisme et Renaissance, CCXLVII, Ginebra, Llibreria Droz, 1991, 246 pàgs.
  • Rauchenberger, Dietrich, 1999. Johannes Leo der Africaner, Seine Beschreibung des Raumes zwischen Nil und Niger nach dem Urtext, Wiesbaden, Harrassowitz Verlag (biografia i edició parcial del que podria ser el manuscrit de la Cosmographia de Affrica, tal com fou escrit sota dictat de Lleó l'Africà, redescobert als anys 1930)
  • Léon l’Africain. Un voyageur entre deux mondes de Natalie Zemon-Davis. Traduit par Dominique Peters, 2007 (Payot 476 pàgs).
  • Léon l'Africain, sous la direction de François Pouillon, París, Karthala, 2009, 400 p.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]