Llebre de les neus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Llebre de les neus
Exemplar fotografiat a Escòcia.
Exemplar fotografiat a Escòcia.
Il·lustració de l'any 1927
Il·lustració de l'any 1927

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
LR/lc[1]
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Lagomorpha
Família: Leporidae
Gènere: Lepus
Espècie: L. timidus
Nom binomial
Lepus timidus [2]
(Linnaeus, 1758)[3]
Distribució geogràfica (en vermell)
Distribució geogràfica (en vermell)
Exemplar dels Estats Units
Exemplar de les Illes Fèroe
Il·lustració de l'any 1927
Exemplar de Noruega
Lepus timidus

La llebre de les neus o llebre muntanyesa[4] (Lepus timidus) és una llebre adaptada als hàbitats polars i muntanyosos.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Mentre que el seu pelatge és marró a l'estiu, a l'hivern esdevé totalment o gairebé totalment blanc. La subespècie irlandesa (Lepus timidus hibernicus) roman de marró tot l'any i només desenvolupa un pelatge blanc en rares ocasions. Aquesta subespècie també pot tenir una superfície superior de la cua de color gris fosc. Això, en combinació amb les diferents tonalitats de marró que pot tenir la llebre de les muntanyes irlandesa pot fer que els observadors la confonguin amb una llebre comuna. A Escandinàvia, esdevé totalment blanca.

Subespècies[modifica | modifica el codi]

  • Lepus timidus ainu (Barrett-Hamilton, 1900).[5]
  • Lepus timidus begitschevi (Koljuschev, 1936).[6]
  • Lepus timidus gichiganus (J. Allen, 1903).[7]
  • Lepus timidus hibernicus (Bell, 1837).[8]
  • Lepus timidus kamtschaticus (Dybowski, 1922).[9]
  • Lepus timidus kolymensis (Ognev, 1923).[10]
  • Lepus timidus kozhevnikovi (Ognev, 1929).[11]
  • Lepus timidus lugubris (Kastschenko, 1899).[12]
  • Lepus timidus mordeni (Goodwin, 1933).[13]
  • Lepus timidus orii (Kuroda, 1928).[14]
  • Lepus timidus scoticus (Hilzheimer, 1906).[15]
  • Lepus timidus sibiricorum (Johanssen, 1923).[16]
  • Lepus timidus timidus (Linnaeus, 1758).[17]
  • Lepus timidus transbaicalicus (Ognev, 1929).[18]
  • Lepus timidus varronis (Miller, 1901).[19][20][2][21][22][23][24]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

La seva dieta varia segons l'hàbitat i la temporada: a l'estiu, els exemplars dels boscos consumeixen principalment fulles i branquetes, mentre que els que viuen a la tundra alpina mengen plantes. També es nodreixen de líquens i escorces. No obstant això, a l'hivern, quan la majoria dels seus aliments habituals estan colgats sota la neu, el bruc n'és la font d'aliment predominant.[25]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

La seva difusió va de Fennoscandinàvia fins a la Sibèria oriental; també n'hi ha poblacions aïllades als Alps, Irlanda, Polònia, el Regne Unit i Hokkaidō. Ha estat introduïda a Shetland i les Illes Fèroe.

Estat de conservació[modifica | modifica el codi]

Les seves poblacions fluctuen considerablement a causa dels depredadors, els paràsits i la fam. Entre els primers, en destaquen la guineu roja, el gat salvatge, els gossos i les aus rapinyaires. Pel que fa als paràsits, les puces, les paparres, els polls, els bacteris i d'altres microorganismes són els que més li afecten. Quant a la fam, aquesta pot ésser causada per condicions meteorològiques adverses o per menjar en excés certs aliments. Tot i que l'espècie en general no es troba en risc greu, es creu que la població aïllada dels Alps estigui, a hores d'ara, ja extinta.[25]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. IUCN (anglès)
  2. 2,0 2,1 The Taxonomicon (anglès)
  3. Linnaeus, C., 1758. Systema naturæ per regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata. - p. [1-4], 1-824. Holmiæ. (Salvius). «Enllaç».
  4. TERMCAT (anglès)
  5. Mammal Species of the World (anglès)
  6. Mammal Species of the World (anglès)
  7. Mammal Species of the World (anglès)
  8. Mammal Species of the World (anglès)
  9. Mammal Species of the World (anglès)
  10. Mammal Species of the World (anglès)
  11. Mammal Species of the World (anglès)
  12. Mammal Species of the World (anglès)
  13. Mammal Species of the World (anglès)
  14. Mammal Species of the World (anglès)
  15. Mammal Species of the World (anglès)
  16. Mammal Species of the World (anglès)
  17. Mammal Species of the World (anglès)
  18. Mammal Species of the World (anglès)
  19. Mammal Species of the World (anglès)
  20. «Lepus timidus». Catalogue of Life. (anglès)
  21. BioLib (anglès)
  22. Mammal Species of the World (anglès)
  23. Encyclopedia of Life (anglès)
  24. ITIS (anglès)
  25. 25,0 25,1 Animal Diversity Web (anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Angerbojorn, A., J. Flux, 1995. Lepus timidus. Mammalian Species, 495: 1-11.
  • Burton, J. A., (1991) Field guide to the mammals of Britain and Europe. Kingfisher Books, Londres.
  • Clark, E. L., Munkhbat, J., Dulamtseren, S., Baillie, J. E.M., Batsaikhan, N., Samiya, R. i Stubbe, M. (eds). 2006. Mongolian Red List of Mammals. Regional Red List Series. p. 159 p. Zoological Society of London, Londres.
  • Corbet, G., S. Harris. 1991. The Handbook of British Mammals. Oxford: Blackwell Scientific Publications.
  • Corbet, G.B. & Hill, J.E., 1991. A World List of Mammalian Species. Tercera edició. Natural History Museum Publications & Oxford University Press, Londres i Oxford: v-viii, 1-243.
  • DeBlase, A.F., 1982. Mammalia. A: Parker, S.P., Synopsis and Classification of Living Organisms, vol. 2. McGraw-Hill, Nova York: 1015-1061.
  • Dingerkus, S. K. i Montgomery, W. I., 2002. A review of the status and decline in abundance of the Irish Hare (Lepus timidus hibernicus) in Northern Ireland. Mammal Review 32(1): 1-11.
  • Flux, J. E. C. i Angermann, R., 1990. Chapter 4: The Hares and Jackrabbits. A: J. A. Chapman i J. E. C. Flux (eds), Rabbits, Hares and Pikas: Status Survey and Conservation Action Plan, p. 61-94. The World Conservation Union, Gland, Suïssa.
  • Hoffmann, R.S., 1993. Order Lagomorpha. A: Wilson, D.E. & Reeder, D.M. (eds.) Mammal Species of the World. Segona edició. Smithsonian Institution Press, Washington DC i Londres: 807-827.
  • Hoffmann, R. S. i Smith, A. T., 2005. Order Lagomorpha. A: D. E. Wilson i D. M. Reeder (eds), Mammal Species of the World, p. 185-211. Johns Hopkins University Press, Baltimore, Maryland.
  • Macdonald, D. i Barrett, P., 1993. Collins Field Guide: Mammals of Britain and Europe. HarperCollins Publishers, Londres.
  • Macdonald, D.W. i Tattershall, F.T., (2001). Britain's mammals- the challenge for conservation. The Wildlife Conservation research unit, Oxford.
  • Mallon, D. P., 1985. The mammals of the Mongolian People's Republic. Mammal Review 15(2): 71-102.
  • Mitchell-Jones A. J., Amori G., Bogdanowicz W., Krystufek B., Reijnders P.J.H., Spitzenberger F., Stubbe M., Thissen J.B.M., Vohralik V. & J. Zima, 1999. The atlas of European Mammals. Academic Press, Londres, 484 pp.
  • Morris, P., (1993) A red data book for British mammals. Mammal Society, Bristol.
  • Ognev, S., 1966. Mammals of the U.S.S.R. and Adjacent Countries. Jerusalem: Israel Program for Scientific Translations.
  • Reid, N. i Montgomery, W. I., 2007. Is naturalisation of the brown hare in Ireland a threat to the endemic Irish hare? Biology and Environment: Proceedings of the Royal Irish Academy 107(3): 129-138.
  • Thulin, C. G., 2003. The distribution of mountain hares Lepus timidus in Europe: A challenge from brown hares Lepus europaeus? Mammal Review 33(1): 29-42.
  • Todgerel, T., 2002. A preliminary list of the mammals in Hustai National Park in Mongolia. Mammalia 66(4): 610-612.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]