Llebre ibèrica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuLlebre ibèrica
Lepus granatensis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN41306 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreLagomorpha
FamíliaLeporidae
GènereLepus
EspècieLepus granatensis Modifica el valor a Wikidata
Wilhelm Gottlieb Rosenhauer, 1856
Distribució

Vermell: Autòctona. Porpra: D'origen incert. Rosa: Introduïda.
Endèmic de

La llebre ibèrica (Lepus granatensis) és un lagomorf endèmic del sud-oest d'Europa.

Descripció[modifica]

S'assembla molt a la llebre europea, però és més petita i té les orelles una mica més llargues comparades amb el cos, de manera que, doblegades endavant, depassen clarament l'extrem del musell. També té uns ulls grans i sortints de color groc.

La coloració és marró ocre pel dors i blanca per les parts ventrals, amb una taca negra a l'extrem de les orelles i una altra a la part dorsal de la cua. La part superior de les potes és blanca.

Dimensions corporals: cap + cos (44-47,5 cm), cua (9,3 - 12 cm) i orelles (9,4 - 11 cm).

Pes: 2 - 2,6 kg.

Hàbitat[modifica]

Zones obertes i planes, conreus de secà (cereals, ametllers, oliveres, etc.), brolles i garrigues.

Costums[modifica]

Principalment crepuscular, surt a cercar aliment a les primeres hores del matí i a les darreres de la tarda. Durant el dia descansa en unes petites depressions que excava al sòl, amagada sota un arbust o en un altre lloc ben protegit.

Com la llebre europea, corre en ziga-zaga quan l'empaita un enemic.

Rastre[modifica]

Com la llebre europea, deixa uns excrements en forma de boletes negres.

Subespècies[modifica]

Segons el color i la grandària, hi ha tres subespècies de la llebre ibèrica:

Espècies semblants[modifica]

La llebre comuna és de mida més gran, té les orelles més curtes i la part superior de les potes del mateix color que el dors, sense taca blanca.

El conill és més petit, de potes més curtes i d'orelles també més curtes (doblegades endavant no depassen l'extrem del musell) i sense la taca negra a l'extrem. Quan corre alça la cua cap amunt i ensenya la part blanca de sota, mentre que la llebre manté la cua avall i ensenya la taca fosca de la part de sobre.

Bibliografia[modifica]

  • Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 118-119.
  • Hoffmann, Robert S., Andrew T. Smith (16 novembre 2005), in Wilson, D. E. i Reeder, D. M. (editors): Mammal Species of the World, 3a edició. Johns Hopkins University Press, pàgs. 199-200. ISBN 0-8018-8221-4.