Llegenda àuria
La Llegenda Àuria (Llatí: Legenda Aurea) de Iacopo da Varazze és una col·lecció de hagiografies, això és, vides de sants, que van ser de gran difusió al final de l'edat mitjana. La seva recopilació sembla que fou al voltant de 1260.
Taula de continguts |
Difusió[modifica]
Aquesta obra va tenir des de la seva redacció, cap el 1261-1266, un èxit considerable. Va esdevenir, amb la Bíblia l'obra més llegida, més copiada i sobretot més « augmentada » . De fet, durant els segles XIV i XV no és estrany trobar còpies contenint més de 400 històries en relació a les 180 originals. S'estima que hi ha més de 1000 manuscrits, dels més senzills als que contenen miniatures, i n'existeixen edicions en els principals idiomes europeus. El manuscrit més antic conservat és del 1282 i es conserva a la Staatsbibliothek de Munic. La traducció catalana conservada més antiga és del segle XIV (es troba a París). La invenció de la impremta l'any 1450 va augmentar encara més la difusió d'aquest llibre, que va contribuir a difondre per Europa, entre d'altres, la llegenda de Sant Jordi.[1]
Referències[modifica]
- ↑ Casas Codinach, Sònia. «Qui era Sant Jordi». Sàpiens [Barcelona], núm. 55, maig 2007, p. 13. ISSN: 1695-2014.
Bibliografia[modifica]
- Voràgine, Jacobo de. Vides de sants rosselloneses: text català del segle XIII.. Transcripció del text. Fundació Salvador Vives Casajuana, 1977. ISBN 9788423201167 [Consulta: 4 Març 2011].; comentat i glossat per Charlotte S. Maneikis Kniazzeh i Edward J. Neugaard ; amb prefaci i aportacions de Joan Coromines.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llegenda àuria  |
- Vides de Sants Rosselloneses Traducció catalana del S. XIII de la Llegenda Daurada de Jacopo da Varazze, Edició a càrrec de Charlotte S. Maneikis Kniazzeh i Edward J. Neugaard, amb la col·laboració de Joan Coromines, Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, 1977, p. 190-203.
- Extractes del text llatí
- Arlima – Arxius de literatura de l'edat mitjana
