Llegenda àuria
De Viquipèdia
La Llegenda Àuria (Llatí: Legenda Aurea) de Iacopo da Varazze és una col·lecció de hagiografies, això és, vides de sants, que van ser de gran difusió al final de l'edat mitjana. La seva recopilació sembla que fou al voltant de 1260.
[edita] Difusió
Aquesta obra va tenir des de la seva redacció, cap el 1261-1266, un èxit considerable. Va esdevenir, amb la Bíblia l'obra més llegida, més copiada i sobretot més « augmentada » . De fet, durant els segles XIV i XV no és estrany trobar còpies contenint més de 400 històries en relació a les 180 originals. S'estima que hi ha més de 1000 manuscrits, dels més senzills als que contenen miniatures, i n'existeixen edicions en els principals idiomes europeus. El manuscrit més antic conservat és del 1282 i es conserva a la Staatsbibliothek de Munic. La traducció catalana conservada més antiga és del S. XIV (es troba a París). La invenció de la impremta l'any 1450 va augmentar encara més la difusió d'aquest llibre.
[edita] Referències
Vides de Sants Rosselloneses: text català del segle XIII; establert, comentat i glossat per Charlotte S. Maneikis Kniazzeh i Edward J. Neugaard ; amb prefaci i aportacions de Joan Coromines, Fundació Salvador Vives Casajuana, 1977.
[edita] Enllaços externs
- Vides de Sants Rosselloneses Traducció catalana del S. XIII de la Llegenda Daurada de Jacopo da Varazze, Edició a càrrec de Charlotte S. Maneikis Kniazzeh i Edward J. Neugaard, amb la col·laboració de Joan Coromines, Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, 1977, p. 190-203.
- Extractes del text llatí
- Arlima – Arxius de literatura de l'edat mitjana
