Llei Glass-Steagall

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La llei Glass-Steagall va ser promulgada el 16 de juny de 1933 quan Franklin Delano Roosevelt era president. Aquesta llei és com coneix la “Banking Act “dels Estats Units i rep aquest nom perquè els senadors Carter Glass i Henry Steagall que són els qui la van impulsar. Amb aquesta reforma es pretenia evitar una catàstrofe financera com la que es va produir amb la Crisi de 1929. Amb la finalitat d'impedir una especulació fora de control es va obligar la separació entre la banca de depòsits i la banca d'inversió. Es proposaven, entre altres mesures:

  • Separació de l'activitat bancària de l'activitat borsària (diferenciant la banca comercial de la banca d'inversions.
  • Creació d'un sistema bancari format per bancs nacionals, estatals i locals. Per tal de fomentar la lliure competència, es va tenir en compte la Sherman Act (Llei Antimonopolis). Només es permetía, com a màxim, un 18%, del control d'una entitat financera de qualsevol nivell territorial.
  • Als bancs no se'ls permetia participar en el funcionament dels Fons de Pensions.
  • Als banquers se'ls prohibia participar en els consells administratius d'empreses (industrials, comercials o serveis).
  • Els bancs s'havien de dedicar a facilitar crèdit tant a empreses com a particulars. Se'ls impedia realitzar accions conjuntes amb altres empreses per a participar al mercat borsari.

En els anys 80 durant l'administració Reagan aquestes mesures es van anar erosionant i, finalment, la tasca del senador Phil Gramm es va derogar completament la llei Glass-Steagall el 1999.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]