Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) és una llei en vigor, publicada el 23 de novembre de 1983, promoguda pel govern socialista de la Generalitat Valenciana, presidit per Joan Lerma, i aprovada per les Corts, que regula els drets dels ciutadans a utilitzar el valencià i l'obligació de les institucions a fer que aquests drets es complisquen.

En existir zones tradicionalment de parla castellana, existeixen municipis i comarques de predomini lingüístic valencià i municipis i comarques de predomini lingüístic castellà, la llei també determina quins municipis es determinen (per raons històriques i de l'ús de la llengua) com d'un predomini lingüístic o altre. Es pot consultar al títol V una llista dels municipis de cada predomini. Nombrosos col·lectius, organitzacions i partits polítics han denunciat en diverses ocasions l'incompliment de la llei pels organismes públics.[1][2][3][4][5][6] També han estat nombroses les denúncies particulars al Síndic de Greuges.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Alcaraz, M.; Isabel, F.; Ochoa, J. (eds.). Vint anys de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, Edicions Bromera, col·lecció Graella, núm. 17, Alzira, 2005.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Vegeu texts en català sobre Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià a Viquitexts, la biblioteca lliure.