Llei de Finagle

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La llei de Finagle dels negatius dinàmics (també coneguda com a corol·lari de Finagle de la llei de Murphy) se sol enunciar així:

Qualsevol cosa que pugui sortir malament ho farà, i a més en el pitjor moment possible

Hi ha una variant (coneguda com a corol·lari d'O'Toole de la llei de Finagle), amb predicament entre els hackers, que parafraseja la segona llei de la termodinàmica (també coneguda com a llei de l'entropia):

La perversitat de l'univers tendeix cap a un màxim.

El terme "llei de Finagle" va ser utilitzat per primera vegada per John W. Campbell Jr., l'influent editor de Astounding Science Fiction (més tard Analog). L'utilitzava amb freqüència als seus editorials a les dècades de 1940 a 1960, però mai va arribar a ser tan popular com la llei de Murphy.[1]

A l'episodi de Star Trek "L'últim ordinador", el doctor McCoy fa esment d'una beguda alcohòlica coneguda com la "Bogeria de Finagle", aparentment una referència a la "Llei de Finagle". Al primer episodi de la segona temporada, el capità Kirk li diu a en Spock, "Com diu una de les lleis de Finagle: 'Quan el vaixell arriba a un port on hi ha la llar d'algun tripulant, aquest tripulant mai sóc jo.'"

Un concepte relacionat, el "factor de Finagle", és un terme empíric multiplicatiu o additiu que apareix en una equació i que només es pot justificar pel fet que dóna resultats més correctes.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Finagle's Law» (en anglès). [Consulta: 24 febrer 2012].