Llei de beneficis inversos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La Llei de beneficis inversos diu que la relació entre beneficis i danys d'un nou medicament tendeix a ser invers a l'esforç comercial del màrqueting per promoure la introducció d'aquest.[1] És a dir, a menys qualitat requereix més propaganda, o, a menor seguretat per al pacient, més propaganda per al medicament.

La Llei de beneficis inversos, enunciada per dos nord-americans Howard Brodly i Donald Light, posa en relleu la necessitat d'una investigació comparada de l'efectivitat i d'altres reformes, per millorar la prescripció basada en proves.[2]

Situació[modifica | modifica el codi]

La llei es manifesta a través de sis estratègies bàsiques de màrqueting:

- La reducció dels llindars per al diagnòstic de la malaltia,
- Basar-se en criteris indirectes de valoració,
- Exagerar afirmacions de seguretat,
- Exagerar les pretensions de eficàcia,
- La creació de noves malalties,
- Fomentar usos no aprovats.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

S'ha de tenir en compte el greu dany que poden fer els nous medicaments, moltes vegades inesperats. Per això en Worst Pill, Best Pill[3] recomanen deixar passar deu anys abans de prescriure els nous fàrmacs, llevat que siguin novetats "salvadores".

Les agències de medicaments, els comitès d'ètica, i les organitzacions de seguretat per als pacients s'han de plantejar:[4]

  • L'anàlisi en profunditat dels estudis farmacoterapèutics previs, per descobrir els assaigs clínics que no permeten preveure gravíssims efectes adversos.[5]
  • L'intens màrqueting per promoure l'ús de medicaments amb pitjor relació benefici-mal.[6]
  • Tenir en compte que el mercat podria ser una força contra el millor ús dels[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Relació benefici-dany

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Nota[modifica | modifica el codi]