Llei de l'àrea metropolitana d'Hamburg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La zona maró fosc mostra les fronteres orignals d’Hamburg. En maró clar es veien el territoris afegits per la llei de 1937
El territori original en blanc, en marró les antigues ciutats independents d’ Altona, Wandsbek i Harburg-Wilhelmsburg, en maró clar els altres pobles i municipis

La Llei de l'àrea metropolitana d'Hamburg o en alemany Groß-Hamburg-Gesetz és una llei promulgada pel govern nazi del reich alemany el 26 de gener de 1937. Reorganitza el territori de les ciutats d‘Hamburg, Lübeck, Cuxhaven, Altona-Altstadt, Bergedorf i uns altres municipis al nord d’Alemanya. El nom complet oficial és «llei sobre l'àrea metropolitana d’Hamburg i unes altres correccions territorials» però el nom abreujat és més conegut. Va esdevenir efectiu l'1 d'abril del mateix any.[1]

Contingut[modifica | modifica el codi]

Hamburg[modifica | modifica el codi]

La nova entitat es deia “Ciutat hanseàtica d’Hamburg”. L’epítet “lliure” que recordava al passat de ciutat imperial lliure al Sacre Imperi va perdre, ja que la llibertat no era un valor primari del nazisme. Només després de la segona guerra mundial, l'estat va recobrar el seu nom complet d'antany. Al marge dret de l’Elba, el territori de la ciutat d'Hamburg s’eixampla dels territoris de les tres ciutats Altona (i els seus barris de Rissen, Sülldorf, Blankenese, Lurup, Iserbrook i Osdorf), Bergedorf i els Vierlande, Wandsbek i a més:

Al marge esquerre de l’Elba rep

Ans al contrari, Geesthacht, Großhansdorf i Schmalenbek que des de l’edat mitjana van ser territori hamburguès, van passar a la província prussiana de Slesvig-Holstein i Cuxhaven (hi comprès les illes Neuwerk i Scharhörn) passà a l'aleshores província d’Hannover, actualment Baixa Saxònia.

Lübeck[modifica | modifica el codi]

La ciutat hanseàtica lliure de Lübeck perd la seva independència i s'integrà a la província de Slesvig-Holstein. El principat bisbal de Lübeck va esdevenir el districte d’Eutin. Els exclavaments meridionals de Lübeck van passar al districte del ducat de Lauenburg. Lübeck també perd els seus exclavaments a Mecklemburg.

Altres canvis[modifica | modifica el codi]

Després de 1945[modifica | modifica el codi]

Després de l'alliberament del 1945, sota la ocupació dels aliats, Harburg, Àltona i Lübeck van temptar de canviar la llei i recobrar els seus drets i autonomia anterior, però sense èxit. Lübeck va procedir davant de la cort constitucional (Bundesverfassungsgericht) per a recobrar el seu estatut de ciutat-estat, però el 1956 va perdre i quedar definitavament a Slesvig-Holstein. El 1969 els estats Slesvig-Holstein i Hamburg van concloure un pacte al qual Hamburg abandonà definitivament qualsevol pretensió territorial al port de Cuxhaven. A l'entorn va rebre la sobirania de Neuwerk i Schärhorn, als quals la ciutat pensava construir un port d'alta mar. Des d'aleshores, les dues illes fan part del districte d'Hamburg-Mitte. Els projecte de construcció de port va abandonar-se.

Referències, enllaços i bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Peter Guttkuhn, Vor 40 Jahren, Als Lübeck „übergeleitet“ wurde, Vaterstädtische Blätter, Lübeck, 28 (1977), pàgina135
  • Hartmut Hohlbein (redactor), Vom Vier-Städte-Gebiet zur Einheitsgemeinde. Altona, Harburg-Wilhelmsburg, Wandsbek gehen in Groß-Hamburg auf, Hamburg 1988
  • Holger Martens, Hamburgs Weg zur Metropole. Von der Groß-Hamburg-Frage zum Bezirksverwaltungsgesetz, Hamburg 2004, ISBN 3-935413-08-4
  • Gerhard Schneider, Gefährdung und Verlust der Eigenstaatlichkeit der Freien und Hansestadt Lübeck und seine Folgen, Lübeck, Schmidt-Römhild, 1986, ISBN 3-7950-0452-7
  • Dr. William Boehart, Das Groß-Hamburg-Gesetz - Ein Rückblick 70 Jahre danach. In Lichtwark-Heft Nr. 71, November 2006. Verlag HB-Werbung, Bergedorf. ISSN 1862-3549.
  • Text oficial de la llei, Gesetz über Groß-Hamburg und andere Gebietsbereinigungen (Groß-Hamburg-Gesetz)
  1. Text oficial de la llei Gesetz über Groß-Hamburg und andere Gebietsbereinigungen Die Verfassungen in Deutschland. (seit 1806), publicació original al Reichsgesetzblatt del 26 de gener de 1937 (alemany)