Llei per a la Reforma Política
|
|
|
| Llei per a la Reforma Política | |
| Entrada en vigor: | 4 de gener de 1977 |
|---|---|
| Reforma: | |
| Derogació: | Constitució espanyola de 1978 |
| Altres: | |
| *Fuero del Trabajo | |
| *Fuero de los Españoles | |
| *Ley Constitutiva de las Cortes | |
| *Ley de Referéndum | |
| *Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado | |
| *Ley de Principios del Movimiento Nacional | |
| *Ley Orgánica del Estado | |
.svg)
La Llei per a la Reforma Política, fou l'inici jurídic de dissolució del règim franquista, aprovada el 18 de novembre de 1976 per les Corts franquistes i sotmesa a l'aprovació en Referèndum el 15 de desembre de 1976, amb una participació del 77 per cent del cens i un 80 per cent de vots a favor, i tenia el caràcter de Llei Fonamental. La nova norma determinava el següent:
- Establia el concepte de sobirania popular com a dret polític igual per a tots els majors de 21 anys (que era en aquest moment la majoria d'edat legal).
- Procedia a crear un sistema bicameral: Congrés dels Diputats i Senat, amb un mandat de quatre anys. Els seus membres serien escollits per sufragi universal lliure, directe i secret, llevat de una cinquena part dels senadors que eren designats directament pel Rei.
- Autoritzava expressament al Govern o al Congrés dels Diputats escollit a iniciar una reforma constitucional, si bé no indicava textualment que les Corts Generals resultants haguessin de derogar el conjunt de Lleis Fonamentals que, com a bloc constitucional, mantenien l'estructura del règim polític provinent de la dictadura. La finalitat era no provocar l'oposició dels partidaris a ultrança del règim franquista, l'anomenat búnker.
La reforma política espanyola [modifica]
- Article principal: Transició espanyola
La reforma política de 1975-1978, fou un conjunt de modificacions de la legislació vigent a Espanya fins a aquest moment, les Lleis Fonamentals del Regne, de caràcter autoritari, per a acabar amb l'entrada en vigor d'una Constitució, que van convertir al país en una Estat social i democràtic de dret.
La reforma tenia com a objectiu reconèixer i garantir l'exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques (fortament restringits amb la legislació vigent en aquell temps), legalitzar tots els partits polítics (l'únic partit legal era la Falange) i permetre als treballadors la seva sindicació i els seus drets laborals (existia un únic sindicat vertical, l'Organització Sindical, i el dret a vaga no estava reconegut). Aquesta reforma implicava l'aprovació d'una Llei Electoral per a regular els comicis i la modificació del Codi Penal per a eliminar els delictes considerats polítics, a més de concedir una amnistia als presos per aquests delictes.
No obstant això, entre gener i abril de 1977, se succeïren els expedients de legalització dels diferents partits polítics, entre els quals destaca la creació de la Unió de Centre Democràtic com a força de centre-dreta liderada pel llavors President del govern, Adolfo Suárez, la legalització del Partit Socialista Obrer Espanyol al febrer i del Partit Comunista d'Espanya l'abril, i la creació d'Aliança Popular. Malgrat tot això, i del que suposava la reforma, l'oposició va propugnar l'abstenció al considerar que la reforma era insuficient i que la ruptura democràtica era l'única forma de superar el règim.
Pel maig es dissolgueren les Corts i es convocaren eleccions generals sota la nova legislació per al 15 de juny de 1977 que guanyo la UCD amb un 34,72% de vots, seguida del PSOE amb un 29,25%, PCE amb un 9,4% AP amb un 8%.
Després del procés electoral, un cop constituït el Congrés i el Senat, es va procedir a crear la Ponència Constitucional a la qual se li va encarregar la redacció d'una nova Constitució de caire democràtic occidental. A l'octubre de 1977 es va aprovar l'última amnistia general que alliberava als últims presos polítics. Aquest període coincideix parcialment amb l'anomenat transició democràtica.
