Llengües ístmiques
| Tipus | família lingüística  |
|---|---|
| Distribució geogràfica |  Costa Rica Panamà Colòmbia |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües txibtxa | |
| Subdivisions | |
|
Occidental/Talamanca
Doràcic
Oriental
| |
| Codis | |
| Codi Glottolog | isth1243 |
Les llengües ístmiques formen la branca amb més parlants de les llengües txibtxa, es parlen a Centreamèrica i NE de Colòmbia.
Classificació[modifica]
El grup es divideix usualment en tres subgrups:
1. Ístmic occidental
- a.Llengües viceítiques
- b.Boruca 5 (1986)[3]
- c.Naso (teribe o térraba) 3.005 (1991-1996)[4]
2. Llengües doràciques
- Dorasque
- Chánguena
3. Ítsmic oriental
- a.Llengües guaimíiques
- Movere (guaymí) 133.090 (1990-2000);[5] 150.000 (2008)[6]
- Buglere (bocotá) 2.500 (1986)[7]
- b. Kuna
- Paya-pucuro 1.200 (1990-1991)[8]
- Chuana 57.100 (2000)[9]
Comparació lèxica[modifica]
Els numerals en diferents varietats ístmiques són:
GLOSSA Talamanca Guàimic Oriental PROTO-
ÍSTMICBoruca Bribri Cabécar Teribe Buglere Ngäbere Kuna '1' éʔtsè éköl é- kʰwara gdɑite di gwen *e-kwə '2' búʔk bö́l bó- pʰo̘k̚ gdɑboke bu bo *boke '3' máŋ mañál bāʤã́- mya gdɑmɑ̃ĩ mɔ baa *bayã '4' báxkàŋ tkë́l pkí-(N.)
tkí-(S.)pkɪŋ gdɑbɑgɑ bgɔ bake *bake '5' ʃɪʃkáŋ ské̠l skẽ́- ʃkɪŋ gdɑtigɑ rigɛ atar *tig(?)
(*skẽ-)'6' téʃàŋ teröl sàhurà+1 tʰɛr gdɑdereke ti nergwa *ter- '7' kúx kúl sàhurà+2 kʰɔ̘k̚ gdɑguke kɯɡɯ gugle *gug(l)e '8' éxtàŋ
kúxtàŋpàköl sàhurà+3 kʰwoŋ gdɑpɑ kwɔ baabak *kwog-(?) '9' éxkùx su̠lì̠tu sàhurà+4 ʃkaw gdɑĩnkɑ ɤɡɔ̃ bakebak ? '10' téxkùx dabam sàhurà bótkʊ̀ sakwara gdɑtɑboko ni hɔdɔ ambe *taba(?)
Referències[modifica]
- ↑ Ethnologue report for language code - Cabécar
- ↑ Ethnologue report for language code - Bribri
- ↑ Ethnologue report for language code - Boruca
- ↑ Ethnologue report for language code - Téribe
- ↑ Ethnologue report for language code - Ngäbere
- ↑ Editorial - Memoria Centroamericana[Enllaç no actiu] pp. 23. Font: Quesada-Pacheco, Miguel. 1990. "La lengua huetar". Estudios de Lingüística Chibcha, núm. 9: 7-64. Article de 2008. Gramática de la lengua guaymí (ngäbe). Múnic: Lincom-Europa.
- ↑ Ethnologue report for language code - Buglere
- ↑ Ethnologue report for language code - Kuna, Border
- ↑ Ethnologue report for language code - Kuna, San Blas
Bibliografia[modifica]
- Constenla Umaña, Adolfo. 1981. Comparative Chibchan Phonology. (Ph.D. dissertation, Department of Linguistics, University of Pennsylvania, Philadelphia). «Enllaç».
- Constenla Umaña, Adolfo. Las lenguas del Área Intermedia: Introducción a su estudio areal. San José, C.R.: Editorial de la Universidad de Costa Rica, 1991.
- Constenla Umaña, Adolfo «Sobre el estudio diacrónico de las lenguas chibchenses y su contribución al conocimiento del pasado de sus hablantes». Boletín del Museo del Oro, 38-39, 1995. Arxivat de l'original el 2009-09-09. p. 13-56 [Consulta: 21 gener 2014]. Arxivat 2009-09-09 a Wayback Machine.
- Constenla Umaña, Adolfo «Acerca de la relación genealógica entre las lenguas lencas y las lenguas misumalpas». Revista de Filología y Lingüística de la Universidad de Costa Rica, 28, 2002. p. 189-206.
- Constenla Umaña, Adolfo «¿Existe relación genealógica entre las lenguas misumalpas y las chibchenses?». Estudios de Lingüística Chibcha, 24, 2005. p. 7-85.
- Constenla Umaña, Adolfo «Estado actual de la subclasificación de las lenguas chibchenses y de la reconstrucción fonológica y gramatical del protochibchense». Estudios de Lingüística Chibcha, 27, 2008. p. 117-135.
