Llengües caddo

Llengües caddo
Parlat a:	Estats Units
Regió:	Grans Planes de Nordamèrica
Parlants:	<4000 (1981) 66 (2009)
Classificació genètica:	Macro-Siux
estatus oficial
Regulat per:
codis de la llengua
Visiteu el Portal:Llengües

Les llengües caddo són una família lingüística de les llengües ameríndies. Es parlaven al llarg de les Grans Planures, al centre dels Estats Units, des de Dakota del Nord a Oklahoma.

Està relacionada amb les llengües siouan i les llengües muskogi, raó per la qual Edward Sapir les aplegà totes el el grup hoka-sioux. Charles Voegelin, però, les englobà en l'anomenat grup Macro-Siouan.

Divisió lingüística

• Caddo del nord (també pawnee).
  • Kitsai (també kichai). Tant la tribu com la llengua són extints.
  • wichita (dialectes: Wichita, waco, towakoni). Segons el cens dels EUA del 2000 hi ha 1.936 individus, però només 10 parlants de la llengua, a Oklahoma.
• Proto-Pawnee
  • Arikara (també Ree). Segons el cens dels EUA del 2000, hi ha 1.316 individus, però només 90 parlen la llengua, a Dakota del Nord.
  • Pawnee (dialectes: South Bend, Skiri o també skidi o Wolf Band). Segons el cens dels EUA del 2000 hi ha 4.540 individus, però la llengua només té 4 parlants, a Oklahoma.
• Caddo del Sud
  • Caddo (dialectes: kadohadacho, hasinai, natchitoches, yatasi). Segons el cens dels EUA del 2000 hi ha 4.362 individus, però només 141 parlants de la seva llengua, a Oklahoma.

Bibliografia

• Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
• Chafe, Wallace L. (1973). Siouan, Iroquoian, and Caddoan. In T. Sebeok (Ed.), Current trends in linguistics (Vol. 10, pp. 1164-1209). The Hague: Mouton. (Reprinted as Chafe 1976).
• Chafe, Wallace L. (1976). Siouan, Iroquoian, and Caddoan. In T. Sebeok (Ed.), Native languages in the Americas (pp. 527-572). New York: Plenum. (Originally published as Chafe 1973).
• Chafe, Wallace L. (1976). The Caddoan, Iroquioan, and Siouan languages. Trends in linguistics; State-of-the-art report (No. 3). The Hague: Mouton. ISBN 90-279-3443-6.
• Chafe, Wallace L. (1979). Caddoan. In L. Campbell & M. Mithun (Eds.), The languages of Native America: Historical and comparative assessment (pp. 213-235). Austin: University of Texas Press. ISBN 0-292-74624-5.
• Chafe, Wallace L. (1993). Indian languages: Siouan-Caddoan. Encyclopedia of the North American colonies (Vol. 3). New York: C. Scribner's Sons ISBN 0-684-19611-5.
• Lesser, Alexander; & Weltfish, Gene. (1932). Composition of the Caddoan linguistic stock. Smithsonian Miscellaneous Collections, 87 (6), 1-15.
• Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
• Taylor, Allan. (1963). Comparative Caddoan. International Journal of American Linguistics, 29, 113-131.