Llengües caddo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Llengües caddo
Parlat a: Estats Units Estats Units
Regió: Grans Planes de Nordamèrica
Parlants: <4000 (1981)
66 (2009)
Classificació genètica: Macro-Siux
estatus oficial
Regulat per:
codis de la llengua
Llengües Caddo
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg


Les llengües caddo són una família lingüística de les llengües ameríndies. Es parlaven al llarg de les Grans Planures, al centre dels Estats Units, des de Dakota del Nord a Oklahoma.

Està relacionada amb les llengües siouan i les llengües muskogi, raó per la qual Edward Sapir les aplegà totes el el grup hoka-sioux. Charles Voegelin, però, les englobà en l'anomenat grup Macro-Siouan.

Divisió lingüística[modifica | modifica el codi]

  • Caddo del nord (també pawnee).
    • Kitsai (també kichai). Tant la tribu com la llengua són extints.
    • wichita (dialectes: Wichita, waco, towakoni). Segons el cens dels EUA del 2000 hi ha 1.936 individus, però només 10 parlants de la llengua, a Oklahoma.
  • Proto-Pawnee
    • Arikara (també Ree). Segons el cens dels EUA del 2000, hi ha 1.316 individus, però només 90 parlen la llengua, a Dakota del Nord.
    • Pawnee (dialectes: South Bend, Skiri o també skidi o Wolf Band). Segons el cens dels EUA del 2000 hi ha 4.540 individus, però la llengua només té 4 parlants, a Oklahoma.
  • Caddo del Sud
    • Caddo (dialectes: kadohadacho, hasinai, natchitoches, yatasi). Segons el cens dels EUA del 2000 hi ha 4.362 individus, però només 141 parlants de la seva llengua, a Oklahoma.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
  • Chafe, Wallace L. (1973). Siouan, Iroquoian, and Caddoan. In T. Sebeok (Ed.), Current trends in linguistics (Vol. 10, pp. 1164-1209). The Hague: Mouton. (Reprinted as Chafe 1976).
  • Chafe, Wallace L. (1976). Siouan, Iroquoian, and Caddoan. In T. Sebeok (Ed.), Native languages in the Americas (pp. 527-572). New York: Plenum. (Originally published as Chafe 1973).
  • Chafe, Wallace L. (1976). The Caddoan, Iroquioan, and Siouan languages. Trends in linguistics; State-of-the-art report (No. 3). The Hague: Mouton. ISBN 90-279-3443-6.
  • Chafe, Wallace L. (1979). Caddoan. In L. Campbell & M. Mithun (Eds.), The languages of Native America: Historical and comparative assessment (pp. 213-235). Austin: University of Texas Press. ISBN 0-292-74624-5.
  • Chafe, Wallace L. (1993). Indian languages: Siouan-Caddoan. Encyclopedia of the North American colonies (Vol. 3). New York: C. Scribner's Sons ISBN 0-684-19611-5.
  • Lesser, Alexander; & Weltfish, Gene. (1932). Composition of the Caddoan linguistic stock. Smithsonian Miscellaneous Collections, 87 (6), 1-15.
  • Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
  • Taylor, Allan. (1963). Comparative Caddoan. International Journal of American Linguistics, 29, 113-131.