Llengües canac
Llengües canac o kanak designa les llengües vernacles de Nova Caledònia, parlades pels canac, que pertanyen al grup de llengües oceàniques de la branca malaio-polinèsia de les llengües austronèsies. Hi ha 28 llengües amb 11 dialectes, encara que l'inventari es diferencia entre els autors i la distinció que es pot fer entre les llengües i dialectes. Maurice Leenhardt hi va comptar fins a 37 idiomes i dialectes.[1] Un crioll, el tayo que es parla al barri de Saint-Louis del municipi de Le Mont-Dore, sovint se l'inclou. Algunes d'elles, però, tenen pocs parlants o estan en vies de desaparició.[2]
L'inventari mostra el donat per Bernard Cerquiglini en un informe sobre les llengües de França presentat l'abril de 1999. Pel que a les llengües canac, l'inventari fou elaborat amb les informacions donades pel Laboratori de Llengües i Civilitzacions de Tradició Oral (CNRS). Per a algunes d'elles no existeix pas ortografia estandaritzada, a vegades objecte de controvèrsia. L'Acord de Nouméa de 1998 preveuen la creació d'una Acadèmia de les Llengües Canac, i el 2007 era en curs de creació.
Taula de continguts |
Repartiment geogràfic i lingüístic i nombre de parlants [modifica]
La localització d'aquestes llengües és donada a títol indicatiu. Els corrents migratoris i la urbanització han fet canviar la situació. Es considera per exemple que pot haver més de 5.000 parlants de drehu a Nouméa dels 7-8.000 parlants que hi ha a l'illa.
Cada color correspon a un únic grup lingüístic que distint o reconegut com a tal pels comparatistes, bé que no hi ha pas unanimitat sobre la qüestió ja que aquestes llengües tenen molts préstecs entre elles[3], el que fa que aquesta divisió estigui una mica esbiaixada.
- Llengües del grup Nord
- Llengües del grup Centre
- Llengües del grup Sud
- Llengües del grup Loyauté
- Llengua polinèsica
Mapa[4] [modifica]
Dades [modifica]
| Llengua | Grafia alternativa | Parlants | Comuna(s) | Província | Àrea tradicional | dialectes | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | nyelâyu | yalâyu | 1522 | Ouégoa, Belep, Pouébo | Província del Nord | Hoot Ma Waap | Pooc/haat (Belep) ; Puma/paak/ovac (Arama, Balade) |
| 2 | kumak | koumac, fwa kumak | 847 | Koumac, Poum | Província del Nord | Hoot Ma Waap | nêlêmwâ (Tribu de Nénéma), nixumwak |
| 3 | caac | - | 890 | Pouébo | Província del Nord | Hoot Ma Waap | Cawac (variant parlada a la Conception de Mont Dore des de 1865) |
| 4 | yuaga | yûâga/yuanga/zuanga | 1992 | Kaala-Gomen, Ouégoa | Província del Nord | Hoot Ma Waap | - |
| 5 | jawe | - | 729 | Hienghène, Pouébo | Província del Nord | Hoot Ma Waap | - |
| 6 | nemi | nèmi | 768 | Hienghène | Província del Nord | Hoot Ma Waap | Ouanga, Ouélis, Kavatch |
| 7 | fwâi | - | 1131 | Hienghène | Província del Nord | Hoot Ma Waap | - |
| 8 | pije | - | 161 | Hienghène | Província del Nord | Hoot Ma Waap | Tha (Tiendanite) |
| 9 | pwaamèi | - | 219 | Voh | Província del Nord | Hoot Ma Waap | Naakâ (Temala, Voh); Dhaak/yaak (Fatenaoue) |
| 10 | pwapwâ | - | 16 | Voh | Província del Nord | Hoot Ma Waap | - |
| 11 | dialectes de la regió de Voh-Koné | - | 878 | Voh, Koné | Província del Nord | Hoot Ma Waap | bwatoo (Oudjo, Népou, Baco i altres a l'illa Koniène), haeke, haveke, hmwaeke, havele, vamale (Haute Tipindje), waamwang |
| 12 | cèmuhî | camuki | 2051 | Touho, Koné, et Poindimié | Província del Nord | Paici-Camuki | - |
| 13 | paicî | paici | 5498 | Poindimié, Ponérihouen, Koné, Poya | Província del Nord | Paici-Camuki | - |
| 14 | ajië | a'jië | 4044 | Houaïlou, Ponérihouen, Poya, Kouaoua | Província del Nord | Ajië-Aro | - |
| 15 | arhâ | - | 35 | Poya | Província del Nord | Ajië-Aro | - |
| 16 | arhö | arö | 62 | Poya | Província del Nord | Ajië-Aro | - |
| 17 | orowe | abwébwé | 587 | Bourail | Província del Sud | Ajië-Aro | - |
| 18 | neku | néku | 221 | Bourail Moindou | Província del Sud | Ajië-Aro | - |
| 19 | sîchë | zîchë, sîshëë | 4 (llengua morta des d'abril 2006) | Bourail, Moindou | Província del Sud | Ajië-Aro | Sovint considerada variant dialectal de l'ajië |
| 20 | tîrî | tirî | 264 | La Foa, Sarraméa | Província del Sud | Xaracuu | tîrî, mea |
| 21 | xârâcùù | xaracuu | 3784 | Canala, La Foa, Boulouparis | Província del Sud | Xaracuu | - |
| 22 | xârâgùrè | - | 566 | Thio | Província del Sud | Xaracuu | llengua pròxima al xârâcùù |
| 23 | nââ drubéa | drubea | 946 | Païta, Dumbéa, Nouméa, Yaté | Província del Sud | Djubéa-Kaponé | - |
| 24 | nââ numèè | numee/kapone | 1814 | Yaté, Mont-Dore, île des Pins | Província del Sud | Djubéa-Kaponé | xêrê (Yaté), wêê (île Ouen), kwênyii (île des Pins) |
| 25 | nengone | - | 6377 | Maré, tiga | Illes Loyauté | Nengone | Iwateno (llengua cerimonial o llengua dels caps) |
| 26 | drehu | - | 11338 | Lifou | Illes Loyauté | Drehu | Miny (llengua cerimonial o dels caps) |
| 27 | iaai | - | 1562 | Ouvéa | Illes Loyauté | Iaai | - |
| 28 | faga uvea | fagauvea | 1107 | Ouvéa | Illes Loyauté | Iaai | - |
A aquest inventari cal afegir una 29na llengua, el tayo, un crioll parlats per 600 individus originaris de la tribu de Saint-Louis (Comuna de Mont Dore).
Estatut oficial i l'educació [modifica]
El reconeixement de les llengües canac com a llengües regionals data de l'Ordre de 20 d'octubre de 1992. Aquesta introdueix quatre llengües com a prova facultativa al graduat. Es tracta del drehu, nengone, paicî i l'ajië.
- El drehu s'ensenya a les escoles primàries i secundàries de Lifou i Nouméa, a la Universitat de Nova Caledònia i a l'Inalco.
- El nengone s'ensenya a les escoles primàries i secundàries de Lifou i Nouméa, i a la Universitat de Nova Caledònia.
- El paicî s'ensenya a les escoles primàries i secundàries de Poindimié i a la Universitat de Nova Caledònia.
- l'ajië s'ensenya al segon grau a Houaïlou (Nédivin, Do néva), a Nouméa (Do kamo, Anova) i a la Universitat de Nova Caledònia.
- El xârâcùù s'ensenya a les escoles primàries de Canala i Thio
- El faga uvea s'ensenya a l'Inalco.
Segons dades del vice-rectorat de Nova Caledònia de 2002 el nombre d'alumnes que rebien ensenyament en alguna de les llengües canac era de 849 (313 en drehu, 261 en nengone, 140 en paîci, 70 en ajië i 65 en xaracuu).[5]
Referències [modifica]
- ↑ Langues et dialectes de l'Austro-Mélanésie, Paris, 1946
- ↑ Les dades sobre el nombre de parlants de més de 14 anys per lloc de residència i comunitat, xifres de 1996, es poden descarregar en format .xls del servidor de l'Institut Estadístic i d'Estudis Econòmics de Nova Caledònia. [1]
- ↑ Si bé això és menys cert avui en dia, el canac sovint són bilingües o trilingües, parlant l'idioma del clan del pare i de la mare del endemés del francès.
- ↑ Cal millorar aquest mapa (el fitxer vectorial en format fla - Macromedia Flash versió 4 i superior - es pot descarregar d'aquesta adreça) : http://inalco.langues-oceaniennes.org/langueskanak.fla / Fichier swf : http://inalco.langues-oceaniennes.org/langueskanak.swf.
- ↑ La política lingüística a Nova Caledònia per la Universitat de Laval
Font [modifica]
- Weniko Ihage, Rapport au Congrès de la Nouvelle-Calédonie, délibération portant création de l'Académie des langues kanakes (2007)
Enllaços externs [modifica]
- ethnologue.com : Languages of New Caledonia
- Alguns poemes en diverses llengües de l'emissió "ruo" (Radio Djiido) al web de l'ADCK (Agència de Desenvolupament de la Cultura Canac - Centre Cultural Tjibaou). [2]
- "Initiation à la langue de l'île des Pins", Dubois, Marie-Joseph. Estudi inèdit descarregable al servidor Gallica de la BNF [3]
- Corpus sonor de cants en diverses llengües canacs amb llur traducció; així com una mapa de referència de les àrees tradicionals i de les llengües canacs (web de LACITO-CNRS).
- Política lingüística a Nova Caledònia
