Llengües canac

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Llengües canac o kanak designa les llengües vernacles de Nova Caledònia, parlades pels canac, que pertanyen al grup de llengües oceàniques de la branca malaio-polinèsia de les llengües austronèsies. Hi ha 28 llengües amb 11 dialectes, encara que l'inventari es diferencia entre els autors i la distinció que es pot fer entre les llengües i dialectes. Maurice Leenhardt hi va comptar fins a 37 idiomes i dialectes.[1] Un crioll, el tayo que es parla al barri de Saint-Louis del municipi de Le Mont-Dore, sovint se l'inclou. Algunes d'elles, però, tenen pocs parlants o estan en vies de desaparició.[2]

L'inventari mostra el donat per Bernard Cerquiglini en un informe sobre les llengües de França presentat l'abril de 1999. Pel que a les llengües canac, l'inventari fou elaborat amb les informacions donades pel Laboratori de Llengües i Civilitzacions de Tradició Oral (CNRS). Per a algunes d'elles no existeix pas ortografia estandarditzada, a vegades objecte de controvèrsia. L'Acord de Nouméa de 1998 preveuen la creació d'una Acadèmia de les Llengües Canac, i el 2007 era en curs de creació.

Repartiment geogràfic i lingüístic i nombre de parlants[modifica | modifica el codi]

La localització d'aquestes llengües és donada a títol indicatiu. Els corrents migratoris i la urbanització han fet canviar la situació. Es considera per exemple que pot haver més de 5.000 parlants de drehu a Nouméa dels 7-8.000 parlants que hi ha a l'illa.

Cada color correspon a un únic grup lingüístic que distint o reconegut com a tal pels comparatistes, bé que no hi ha pas unanimitat sobre la qüestió, ja que aquestes llengües tenen molts préstecs entre elles,[3] el que fa que aquesta divisió estigui una mica esbiaixada.

  • Llengües del grup Nord
  • Llengües del grup Centre
  • Llengües del grup Sud
  • Llengües del grup Loyauté
  • Llengua polinèsica


Mapa[4][modifica | modifica el codi]

Distribució de les llengües canac

Dades[modifica | modifica el codi]

Llengua Grafia alternativa Parlants Comuna(s) Província Àrea tradicional dialectes
1 nyâlayu yalâyu 1522 Ouégoa, Belep, Pouébo Província del Nord Hoot Ma Waap Pooc/haat (Belep); Puma/paak/ovac (Arama, Balade)
2 kumak koumac, fwa kumak 847 Koumac, Poum Província del Nord Hoot Ma Waap nêlêmwâ (Tribu de Nénéma), nixumwak
3 caac - 890 Pouébo Província del Nord Hoot Ma Waap Cawac (variant parlada a la Conception de Mont Dore des de 1865)
4 yuanga yûâga/yuanga/zuanga 1992 Kaala-Gomen, Ouégoa Província del Nord Hoot Ma Waap -
5 jawe - 729 Hienghène, Pouébo Província del Nord Hoot Ma Waap -
6 nemi nèmi 768 Hienghène Província del Nord Hoot Ma Waap Ouanga, Ouélis, Kavatch
7 fwâi - 1131 Hienghène Província del Nord Hoot Ma Waap -
8 pije - 161 Hienghène Província del Nord Hoot Ma Waap Tha (Tiendanite)
9 pwaamèi - 219 Voh Província del Nord Hoot Ma Waap Naakâ (Temala, Voh); Dhaak/yaak (Fatenaoue)
10 pwapwâ - 16 Voh Província del Nord Hoot Ma Waap -
11 dialectes de la regió de Voh-Koné - 878 Voh, Koné Província del Nord Hoot Ma Waap bwatoo (Oudjo, Népou, Baco i altres a l'illa Koniène), haeke, haveke, hmwaeke, havele, vamale (Haute Tipindje), waamwang
12 cèmuhî camuki 2051 Touho, Koné, et Poindimié Província del Nord Paici-Camuki -
13 paicî paici 5498 Poindimié, Ponérihouen, Koné, Poya Província del Nord Paici-Camuki -
14 ajië a'jië 4044 Houaïlou, Ponérihouen, Poya, Kouaoua Província del Nord Ajië-Aro -
15 arhâ - 35 Poya Província del Nord Ajië-Aro -
16 arhö arö 62 Poya Província del Nord Ajië-Aro -
17 orowe abwébwé 587 Bourail Província del Sud Ajië-Aro -
18 neku néku 221 Bourail Moindou Província del Sud Ajië-Aro -
19 zire zîchë, sîshëë 4 (llengua morta des d'abril 2006) Bourail, Moindou Província del Sud Ajië-Aro Sovint considerada variant dialectal de l'ajië
20 tîrî tirî 264 La Foa, Sarraméa Província del Sud Xaracuu tîrî, mea
21 xârâcùù xaracuu 3784 Canala, La Foa, Boulouparis Província del Sud Xaracuu -
22 xârâgùrè - 566 Thio Província del Sud Xaracuu llengua pròxima al xârâcùù
23 nââ drubéa drubea 946 Païta, Dumbéa, Nouméa, Yaté Província del Sud Djubéa-Kaponé -
24 nââ numèè numee/kapone 1814 Yaté, Mont-Dore, île des Pins Província del Sud Djubéa-Kaponé xêrê (Yaté), wêê (île Ouen), kwênyii (île des Pins)
25 nengone - 6377 Maré, tiga Illes Loyauté Nengone Iwateno (llengua cerimonial o llengua dels caps)
26 drehu - 11338 Lifou Illes Loyauté drehu Miny (llengua cerimonial o dels caps)
27 Iaai - 1562 Ouvéa Illes Loyauté Iaai -
28 fagauvea faga uvea 1107 Ouvéa Illes Loyauté Iaai -

A aquest inventari cal afegir una 29na llengua, el tayo, un crioll parlats per 600 individus originaris de la tribu de Saint-Louis (Comuna de Mont Dore).

Estatut oficial i l'educació[modifica | modifica el codi]

Reconeixement oficial[modifica | modifica el codi]

Algunes d'aquestes llengües es consideren mortes o moribundes, ja que no tenen parlants o en tenen pocs.[5]

Per a un cert nombre d'aquestes llengües no hi ha grafia o ortografia estàndard, de vegades objecte de controvèrsia. S'ha creat una Acadèmia de les Llengües Canac prevista el 1998 pels acords de Nouméa.[6]

« Les llengües canac són, amb el francès, les llengües d'ensenyament i de la cultura a Nova Caledònia. El seu lloc en l'ensenyament i en els mitjans ha d'augmentar i ser objecte d'una reflexió acurada. Una recerca científica i un ensenyament universitari sobre les llengües canac haurà de ser organitzat a Nova Caledònia. L'Institut national de langues et civilisations orientales hi jugarà un rol essencial. […] Es posarà en marxa una Acadèmia de les Llengües Canac, establiment local el consell d'administració de la qual serà compost d'interlocutors designats d'acord amb les autoritats tradicionals. Ella fixarà les seves regles d'ús i llur evolució »
— article 1.3.3 desdits accords.

Ensenyament[modifica | modifica el codi]

El reconeixement de les llengües canac com a llengües regionals data de l'Ordre de 20 d'octubre de 1992. Aquesta introdueix quatre llengües com a prova facultativa al graduat. Es tracta del drehu, nengone, paicî i l'ajië.

Segons dades del vice-rectorat de Nova Caledònia de 2002 el nombre d'alumnes que rebien ensenyament en alguna de les llengües canac era de 849 (313 en drehu, 261 en nengone, 140 en paîci, 70 en ajië i 65 en xaracuu).[7]

Els nens els pares dels quals han expressat el seu desig, des de la petita secció de maternal poden rebre classes en llengües canac, a raó de set hores a la setmana a maternal i cinc hores d'escola primària, alhora que aprenen a familiaritzar-se amb la cultura melanèsia, no sols a llegir i escriure, sinó també a seguir totes les altres disciplines en aquesta llengua.[8]

Una formació de llicenciatura, menció Langues, Littératures et Civilisations étrangères régionales (LLCER) especialitat Langues océaniennes és impartida a la Universitat de Nova Caledònia.[9] Ha estat creada sota la forma d'un Diplôme d'études universitaires générales (DEUG) en 1999 completada per una llicenciatura en 2001. Aquest semestre, els estudiants escolliren dues de les quatre llengües que s'ofereixen a prova de baccalauréat que són una de Grande Terre (ajië o paicî) i una de les illes Loyauté (drehu o nengone).[10]

Les llengües canac també són igualment representades al sector « Langues océaniennes » de l'Institut national de langues et civilisations orientales, a Paris, pel drehu.[11]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Langues et dialectes de l'Austro-Mélanésie, Paris, 1946
  2. Les dades sobre el nombre de parlants de més de 14 anys per lloc de residència i comunitat, xifres de 1996, es poden descarregar en format .xls del servidor de l'Institut Estadístic i d'Estudis Econòmics de Nova Caledònia. «www.isee.nc». [Enllaç no actiu]
  3. Si bé això és menys cert avui en dia, el canac sovint són bilingües o trilingües, parlant l'idioma del clan del pare i de la mare del endemés del francès.
  4. Cal millorar aquest mapa (el fitxer vectorial en format fla - Macromedia Flash versió 4 i superior - es pot descarregar d'aquesta adreça) : http://inalco.langues-oceaniennes.org/langueskanak.fla / Fichier swf : http://inalco.langues-oceaniennes.org/langueskanak.swf.
  5. Les dades sobre el nombre de parlants de més de 14 anys per lloc de residència i de comunitat - xifres del Cens 1996 - són descarregables en format .xls (des del servidor de l’Institut de la statistique et des études économiques de Nouvelle-Calédonie.
  6. Académie des Langues Kanak.
  7. La política lingüística a Nova Caledònia per la Universitat de Laval
  8. [hhttp://www.denc.gouv.nc/portal/page/portal/denc/pgm_outils/pgm_doc_acc/Organisation%20de%20l%27enseignement%20primaire.pdf Organisation de l'enseignement primaire, site de la DENC] Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  9. http://www.univ-nc.nc/formation/catalogue-des-formations/licence-langues--litteratures-et-civilisations-etrangeres-et-regionales Description de la formation] (site de l'UNC)
  10. Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF Plaquette de la licence LLCER spécialité Langues océaniennes de l'Université de la Nouvelle-Calédonie
  11. Dos diplomes, al nivell DULCO i Llicència.

Font[modifica | modifica el codi]

  • Weniko Ihage, Rapport au Congrès de la Nouvelle-Calédonie, délibération portant création de l'Académie des langues kanakes (2007)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]