Llengües charruanes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Distribució de les llengües charruanes.

Les llengües charruanes (en castellà: lenguas charrúas o lenguas charruanas) són una família de llengües ameríndies parlades antigament a l'Amèrica del Sud, més concretament a l'actual territori de la República Oriental de l'Uruguai i de la província argentina d'Entre Ríos. Les llengües de la branca meridional són suficientment semblants que a vegades han estat classificades com a dialectes.

Les llengües charruanes es van extingir després del genocidi del poble charrúa.

Classificació[modifica | modifica el codi]

Alguns grups ètnics desapareguts que vivien a les actuals províncies argentines d'Entre Ríos i de Santa Fe són sovint associats amb les llengües charruanes. Aquests són els Carcarañá, els Colastiné, els Corondá, els Mbeguá, els Mepene, els Quiloazá i els Timbú.[1]

Comparació lèxica[modifica | modifica el codi]

GLOSSA Charrúa Chaná Güenoa
'ull' i-xou
'orella' i-mau
'mà' guar mbó
'aigua' hué
'sol' dioi
'gos' samayoí lochan
'arbre' huok
'u' ugil yut
'dos' sam usan
'tres' detí detit[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Adelaar, 2004, p.614.
  2. Loukotka, Čestmír. «Classification of South American Indian Languages». UCLA Latin American Center [Los Angeles], 1968.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Adelaar, Willem F. H.; et Muysken, Pieter C.; The Languages of the Andes, Cambridge Language Surveys, Cambridge, Cambridge University Press, 2004 (Edició revisada, 2007) ISBN 978-0-521-36831-5

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]