Llengües chiapaneca-mangue
| Tipus | família lingüística  |
|---|---|
| Distribució geogràfica |  Mèxic,  Nicaragua,  Costa Rica |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües mesoamericanes llengües otomangues | |
| Subdivisions | |
| Codis | |
| ISO 639-2 | ocu |
| Codi Glottolog | mang1426 |
Les llengües chiapaneca-mangue constitueixen la branca més meridional de les llengües otomang, i hi ha diverses llengües documentades d'aquesta família: el chiapaneca parlat a Chiapas (fins a 1950), el chorotega de Costa Rica i Nicaragua i el mangue de Nicaragua, aquestes dues últimes varietats de vegades es consideren dialectes d'una mateixa llengua encara que existeixen diferències en el seu vocabulari, tot i que són properes entre si.
Classificació[modifica]
La hipòtesi que les llengües otomang formaven una família es remunta al segle xix quan Manuel Orozco y Berra i Francisco Pimentel van suggerir el parentiu mutu d'algunes d'aquestes llengües. El primer autor a relacionar el chipaneca i el mangue amb les llengües otomang va ser Walter Lehmann. La primera reconstrucció del chiapaneca-mangue ho associava al popolocano i al mixtec que són llengües otomang occidentals, així Fernández de Miranda i Weitlaner proposen l'existència d'un proto-popolocano-mangue. Aquesta agrupació no és la majoritària en l'actualitat on el chiapaneca-mangue s'associa més estretament amb les llengües tlapanecanes i amb les llengües otomang occidentals.
Llengües de la família[modifica]
La divisió interna de la branca chiapaneca-mangue té una branca nord i una altra branca sud:
- Grup nord:
- Grup sud:
La majoria d'autors opinen que els parlants de chiapaneca-mangue van emigrar des del nord fins a la regió del Soconusco on es va dividir en dos grups, el grup nord es quedaria a la mateixa regió i alguns parlants que van emigrar al sud van donar lloc al chorotega-mangue. Aquesta separació molt probablement es va donar durant el primer mil·lenni de la nostra era.
Descripció lingüística[modifica]
El mangue i el chorotega estan poc documentats i amb prou feines es coneixen unes poques llistes de vocabulari compilades durant el segle xix.
Fonologia[modifica]
El sistema fonològic del proto-chiapaneca-mangue va ser reconstruït per M. T. Fernández de Miranda i R. Weitlaner (1961) i revisat per Rensch (1966) i consta del següent inventari consonàntic:
Bilabial Dental Palatal Velar Glotal Oclusiva sorda *p *t *k *ʔ sonora *mb *nd *ŋg Africada (*č) Fricativa *s *h, *hw Nasal *m *n *ñ *M Líquida *l, *r Aproximant *w *j
El fonema /*č/ no és reconstruït per Fernández Miranda y Weitlaner, ja que generalment apareix enfront de vocal palatal com a variant de /*k/. No obstant això, Rensch argumenta que existeixen alguns parells mínims en chiapaneca per la qual cosa ha de reconstruir-se pel proto-chiapaneca-mangue la distinció entre tots dos fonemes. El fonema /*M/ sembla alternar entre les realitzacions [hm]~[xm]~[m], tanmateix no es reconstrueixen grups consonàntics, sinó que es reconstrueix com un fonema únic en lloc de com dos fonemes /*hm/.
L'inventari vocàlic és simple, les vocals breus són /*i, (*i), *u; *e, *a/ (l'estatus fonèmic de /*i/ és dubtós perquè Rensch argumenta que podria ser un al·lòfon de /*u/) i les vocals llargües són /*ii, *uu; *ee, *aa/ (aquí es pot veure que /*i/ manca de contrapartida llarga, la qual cosa dona més suport l'observació de Rensch). A més es reconstrueixen dos diftongs /*ai, *au/.
Bibliografia[modifica]
- Rensch, Calvin R. Comparative Otomanguean phonology (Language Science Monograph Series). Indiana Universtiy Research Center for Language Sciences, 1966.
- María Teresa Fernández de Miranda y Roberto Weitlaner (1961): "Sobre algunas relaciones de la familia mangue", Anthropological linguistics, Vol 3, 7, pp. 1-99, 1961.