Llengües d'oïl
De Viquipèdia
La llengua d'oïl (llengua en la que « oïl » vol dir « sí ») va ser llengua romànica que va evolucionar i va formar les anomenades llengües d'oïl; una de les llengües d'oïl ha esdevingut el francès, imposada com a llengua oficial. El francès que conté igualment elements de vocabulari i de sintaxi d'occità (llengua d'oc) i d'altres idiomes.
Les llengües d'oïl, llengües regionals de França segons la llista establida sobre la base de l'informe d'abril del 1999 del professor Bernard Cerquiglini :
- borgonyó-morvandià
- xampanyès
- franc-comtès
- francès
- gallo
- lorenès
- mayennais
- normand
- picard
- poiteví-saintongès
- való
Algunes varietats del normand (jerseiès, guerneseiès i sercquiès) són parlades a les Illes Anglonormandes i reconegudes com a llengües regionals pels governs de les illes (jerseiès i guerneseiès són reconeguts com a llengües regionals de les Illes Britàniques).
El való, el picard, el lorenès (anomenat gaumais) i el xampanyès són reconeguts a Valònia (Bèlgica) com a llengües endògenes.
[edita] Documentació
- Joan-Pere Pujol, «Langues d'oïl et idiomes apparentés», Lacour, Nimes, 2005.
