Llengües indoiranianes
De Viquipèdia
|
Temes indoeuropeus |
|---|
| Llengües indoeuropees |
| Albanès • Armeni • Bàltic Cèltic • Eslau • Germànic • Grec |
| Pobles indoeuropeus |
| Albanesos • Armènics Bàltics • Celtes • Eslaus • Escites • Germànics Grecs • Indo-aris Irànics • Llatins Històrics: Anatòlics (Poble hitita, Luvites) |
| Protoindoeuropeus |
| Protoindoeuropeu • Societat • Religió |
| Urheimat |
| Hipòtesis kurgana • Hipòtesis anatòlica Hipòtesis armènica • Teoria índia • TCP (PCT) |
| Estudis indoeuropeus |
Les llengües indoiranianes o indoiràniques constitueixen un subgrup de llengües dins de la família indoeuropea format per dues grans branques lingüístiques genèticament relacionades: indoària (situada a la Península Índica) i iraniana (al territori d'Iran). La seua formació és el resultat de les migracions massives de pobles indoeuropeus cap al sud-est d'Europa durant el tercer mil·lenni aC, fins que finalment es van assentar en una regió d'Àsia Central pròxima a l'Hindu Kush, al nord d'Afganistan. Després de travessar àrids deserts i grans muntanyes, algunes d'aquestes tribus —que es denominaven a si mateixos “aris” (sànscrit arya-, avèstic airya-), arrel de què deriva l'actual nom d'Iran— es van assentar finalment a l'Índia cap a l'any 1500 aC; altres, al contrari, es van dirigir en direcció cap al mar Caspi, Iran i Afganistan al començament del primer mil·lenni aC. Amb el temps, els dialectes parlats per aquests pobles indoaris i iranians van arribar a ser prou diferents com per a poder ser considerats variants distintes, i el seu posterior desenvolupament va configurar l'actual distribució de llengües indoiranianes.
A aquest subgrup de llengües pertanyen:
