Llengües japòniques

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Japòniques
Distribució
geogràfica:
Japó Japó
Classificació
genètica
:
Altaica (?) / Aïllada (?)
Subdivisions:
Distribució de les llengües japòniques

Les llengües japòniques són una família de llengües d'Àsia suposadament descendent d'una llengua comuna anomenada protojapònic.

Llengües de la família[modifica | modifica el codi]

Les llengües japòniques són:

  • Llengües ryukyuenques (琉球語)
    • Lengua amami (奄美語)
      • Dialectes del nord
        • Tanegashima
        • Yakushima
        • Oshima septentrional
      • Dialectes del sud
        • Oshima meridional
        • Yoron
    • Okinawenc (沖縄語)
      • Kunigami (també okinawenc septentrional)
      • Ie
      • Dialectes del sud (també okinawenc central o okinawenc standard)
        • Principal
        • Shimajiri (l'afiliació d'aquests dialectes no és segura, però s'inclou aquí perquè la regió Shimajiri es considera part de la regió corresponent)
    • Miyako (宮古語)
      • Miyako
      • Irabu
    • Yaeyama (八重山語)
      • Ishigaki
      • Iriomote
      • Taketomi
    • Yonaguni (与那国語)

Relacions amb altres famílies[modifica | modifica el codi]

No existeix una prova concreta universalment acceptada de la relació entre les llengües japòniques i altres llengües, però existeixen una sèrie de teories recolzades per diverses proves:

  • La teoria més estesa relaciona les llengües japòniques amb l'antiga i desapareguda llengua de Goguryeo. Uns altres van més enllà incloent el japònic i el goguryeo dins d'una hipotètica i major família de llengües anomenada fuyu que inclouria les llengües extingides associades amb els antics Fuyu i Baekje.
  • Una altra teoria relaciona el japònic amb el coreà, basant-se en una gramàtica pràcticament idèntica, malgrat similituds lèxiques escasses. La majoria dels seguidors de la teoria "fuyu" no inclouen el coreà com a part de la família.
  • També està la controvertida teoria altaica que afirma que les llengües japòniques, les llengües fuyu, goguryeo i el coreà o qualsevol combinació d'elles formen part de la família de llengües altaica. Estudis lexicoestadístics han mostrat que la llengua viva moderna que tenen el lèxic més proper a qualsevol llengua japònica és l'uigur, una llengua turquesa, pertanyent com la resta d'aquesta família a la macrofamília altaica.
  • Finalment estan les teories que proposen vincles amb les llengües austronèsiques i fins i tot els que consideren que el japònic és una branca de la macrofamília àustrica[1][2] però l'evidència a favor d'aquestes propostes és feble.

En vista de la falta de proves contundents, alguns veuen en aquestes similituds un simple "sprachbund" i que les semblances són simplement resultat del veïnatge dels pobles a l'Àsia Central al llarg de mil·lennis.

Comparació lèxica[modifica | modifica el codi]

Els numerals en diferents llengües japòniques són:[3]

GLOSA Numerals sinítics Numerals japònics
Sino-
japonès
Xinès
clàssic
Japonès
antic
Japonès
moderno
Kunigami Yaeyama PROTO-
JAPÒNIC
'1' itɕi
ichi
*i̯it pijto çitoʦɯ
hitotsu
tʼiːtʃʼi pituʦy *piːto-tu
'2' ɲi
ni
*ńii̯ puta ɸɯtɑtsɯ
futatsu
tʼaːtʃʼi huta:ʦy *putaː-tu
'3' saɴ
san
*sam uru-fu mitːsɯ
mittsu
miːtʃʼi my:ʦy *miː-tu
'4' ɕi
shi
*sî jo < *do jotːsɯ
yottsu
ju:tʃʼi ju:ʦy *ju-tu
'5' ɡo
go
*ŋwo itu itsɯtsɯ
isutsu
ʔitʃʼtʃʼi issy *itu-tu
'6' ɾokɯ
roku
*li̯uk mu- mɯtːsɯ
muttsu
mu:tʃʼi ny:tsy / mu:ʦy *mu-tu
'7' ɕitɕi
shichi
*tsʰit nana nɑnɑtsɯ
nanatsu
nanatʃʼi nanaʦy *nana-tu
'8' hɑtɕi
hachi
*pat ja < *da jɑtːsɯ
yattsu
ja:tʃʼi ja:ʦy *ja:-tu
'9' kʲɯː
kyuu
*ki̯u kokono- kokonotsɯ
kokonotsu
kukunutʃʼi hakonaʦy *kokono-tu
'10' dʑɯː
juu
*ʂip towo toː
too
tu: tu: *towo

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. http://www.nostratic.ru/books/(284)solnit-austrotai.pdf The Austro-Tai-Japonese Hypothesis.
  2. L.A. Reid (1999): http://www.nostratic.ru/books/(283)Reid.pdf "New Linguistic Evidence for the Austric Hypothesis", en Selected Papers from the Eighth International Conference on Austronesian Languages.
  3. Japonic Numerals (Eugene Chan)

Lectures[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]