Llengües kartvelianes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Kartvelianes
Distribució
geogràfica:
Caucas
Classificació
genètica
:
llengües caucàsiques
Subdivisions:
Grups etnolingüístics del Caucas

Les llengües caucàsiques meridionals formen una família lingüística, a vegades anomenada kartveliana pel seu idioma principal, el kartvelià o georgià. A part d'aquesta llengua inclou el mingrelià, el laz i la llengua svan, de manera que agrupa més de 5 milions de parlants, repartits entre Geòrgia, Rússia, Iran i zones frontereres. El svanetià és l'idioma més allunyat dels altres, mentre que el mingrelià i el laz són els més propers, ja que comparteixen un avantpassat comú, anomenat protozan.

Classificació[modifica | modifica el codi]

Aquests idiomes estan clarament relacionats, i el laz i el mingrelià són considerats dialectes d'un mateix idioma, anomenat "Zan". La connexió va ser documentada en la literatura lingüística per J. Güldenstädt en el segle XVIII, i després provada per G. Rosen, M. Brosset, F. Bopp entre altres en la dècada de 1840. Van creure que era una divisió del mateix protokartvelià, possiblement parlat a la regió que avui ocupa Geòrgia i el nord-est de Turquia entre el 3000 a.C i 2000 a.C

Basats en el grau de canvi, alguns lingüistes (incloent a A. Chikobava, G. Klimov, T. Gamkrelidze, i G. Machavariani) van especular sobre una primerenca divisió, separant-se el svanetià dels altres idiomes sobre el 2000&*nbsp;a.&*nbsp;C. o abans, mentre que el mingrelià i el laz es van separar del georgià fa aproximadament mil, i la divisió entre ells aproximadament fa 500 anys. Es destaca que aquesta hipòtesi es deriva del controvertit ús de la glotocronologia i hauria de ser presa en el millor dels casos com una aproximació.

El judeo-georgià de vegades se'l classifica com una variant del georgià, modificat per la inclusió de gran nombre de paraules de l'hebreu i de l'arameu. La diferenciació amb el georgià estàndard és comparativament recent.

Relacions amb altres llengües[modifica | modifica el codi]

Hi ha escassa relació amb les altres famílies de llengües caucàsiques,[2] De fet la hipòtesi ibero-caucàsica, segons la qual totes les llengües caucàsiques en últim terme formen una unitat filogenètica ha estat pràcticament abandonada. Més recentment alguns lingüistes van proposar que la família kartveliana és part de la macrofamilia nostràtica, encara que tant la inclusió del georgià, com la validesa d'aquesta agrupació filogenètica, no és acceptada per la majoria d'especialistes.

S'han assenyalat certes similituds gramaticals amb el basc, especialment en el sistema de casos. No obstant això, aquestes teories que tendeixen a lligar els llenguatges caucàsics amb altres idiomes no indoeuropeus i no semítics en el Proper Orient en temps antics, són generalment considerades inconclusives per falta de proves, i deu ser pres únicament en sentit hipotètic.[2]

Alguna semblança amb altres idiomes propers podria deure's a la influència del veïnatge geogràfic. S'han observat grans préstecs en totes adreces (per exemple, del nord al sud del Caucas), per la qual cosa és probable que algunes característiques gramaticals també han rebut influència. És sabut en l'actualitat que el vocabulari protokartvelià va ser també influenciat pels les llengües indoeuropees d'alguna manera, probablement a causa del contacte en els primers estadis entre la cultura protokartveliana i la protoindoeuropea.[2]

Característiques[modifica | modifica el codi]

Gramaticalment les llengües caucàsiques meridionals destaquen per l'absència de gènere, la diferenciació a la declinació de deu tipus de cas gramatical, incloent entre objectes animats i inanimats i quatre veus verbals, que fan que la seva conjugació sigui força complexa.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ethnologue entry about Judeo-Georgian
  2. 2,0 2,1 2,2 Encyclopedia Britannica, 15th edition (1986): Macropedia, "Languages of the World", see section titled "Caucasian languages". (anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Winfried Boeder (2005): "The South Caucasian languages", Lingua 115 pp. 5-89.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]