Llengües niloticosaharianes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Niloticosaharià
Distribució
geogràfica:
Àfrica central
Classificació
genètica
:
filiació no provada amb les nigerocongoleses
Subdivisions:
Llengües fur
Llengües gumuz
Llengües songhai
Llengües sudàniques centrals
Llengües sudàniques orientals
Llengües kunama
Llengües kuliak
Distribució geogràfica de les llengües niloticosaharianes
En groc, la distribució de les llengües niloticosaharianes a l'Àfrica.

Les llengües niloticosaharianes són una família o macrofamília de llengües d'Àfrica, parlada a l'Àfrica centre-oriental, principalment al sahel i a les conques del alt riu Nil (Sudan) i el Chari (Txad). Va ser definida pel lingüista Joseph Greenberg en 1963.[1] És una família en la qual existeixen importants divergències entre els subgrups que la formen, raó per la qual para alguns la família necessita ser més investigada per establir més fermament el parentiu, mentre que els nilosaharianistes consideren que la divergència es deu al fet que la família podria tenir una antigüedad d'entre 10 mil o 12 mil anys.

En 1987 parlaven llengües nilosaharianes uns 11 milions de persones aproximadament, d'acord amb l'estimació de Merritt Ruhlen. Les estimacions de Bender per 2004 sumaven 31 milions de parlants.[2] El nombre exacte de llengües nilosaharianes no es coneix amb precisió, encara que L. Bender, assenyala que el criteri d'intel·ligibilitat mútua condueix a un mínim de 120 llengües, i ofereix una classificació de la família sobre dades lèxiques de 115 llengües diferents,[3] mentre que Ethnologue fa una llista amb 205 varietats diferents, algunes de les quals clarament són mútuament intel·ligibles i, per tant, poden considerar-se la mateixa llengua.

Es caracteritzen principalment per tenir un nombre gramatical trial singular-col·lectiu-plural, amb excepció del gumuz. Els idiomes d'aquesta família combinen l'escriptura alfabètica amb antics jeroglífics. A més n'hi ha molts que són de transmissió exclusivament oral. Algunes de les llengües més esteses són el nubi, el massai i el songhai.

Classificació[modifica | modifica el codi]

Les llengües nilosaharianes constitueixen l'última de les macrofamílies identificades, excloent altres famílies més controversials que no són acceptades per la majoria de lingüistes històrics. Així, fins a 1955 cap autor havia proposat o suggerit que el que avui es denomina família nilosaharianes formés una unitat filogenètica demostrable, donada la diversitat lingüística que presenten aquestes llengües. Greenberg (1955, 1963) va proposar la família sobre la base d'algunes comparacions lèxiques, encara que el primer treball monogràfic dedicat a la comparació d'aquestes llengües és el de Schadeberg (1981).

La millora de la descripció gramatical dels diversos grups fet que la hipòtesi nilosahariana sigui més àmpliament acceptada que la proposta original de Greenberg. No obstant això, la millora de l'evidència no sembla haver-se donat pels grups songhai, komano i gumuz:

« very few of the more widespread nominal and verbal morphological markers of Nilo-Saharan are attested in the Coman languages plus Gumuz ... Their genetic status remains debatable, mainly due to lack of more extensive data [...] In summarizing the current state of knowledge, ... the following language families or phyla can be identified — ... Mande, Songhai, Ubangian, Kadu, and the Coman languages plus Gumuz. »
— Dimenthal, 2008, p. 843-4

Classificació interna[modifica | modifica el codi]

La primera classificació interna fou proposada per Joseph Greenberg (1955, 1963, 1971). L'esquema original fou modificat per Lionel Bender (1976, 1989) i adoptat per Ethnologue.[4]

Classificació de L. M. Bender i ethnologue[modifica | modifica el codi]

La relació entre els grups nilosaharians segons una classificació posterior de Lionel Bender (2000), divideix aquestes llengües en 12 branques o grups, les relacions internes dels quals són difícils de precisar.

A. Songhai
B. Saharià
C. Maba[5]
D. Fur
E. Sudànic oriental
F. Sudànic central
G. Berta
H. Kunama
I. Komana
J. Gumuz
K. Kuliak
L. Kado

Greenberg conjecturà les famílies I, F, G i H formaven una agrupació vàlida que va anomenar Chari-Nil, encara que l'evidència examinada per altres autors posteriors no va recolzar aquesta hipòtesi de Greenberg. Bender opta per un diagrama classificatori sense precisar les relacions internes en alguns dels nodes:

Nilosaharià

A (Songhai)



B (Saharià)



K (Kuliak)


NS típic

C (Maba)



D (Fur)



F (Sudànic central)



G (Berta)



H (Kunama)


NS prototípic

E, I, J, L




La classificació d'ethnologue presenta poques diferències amb la classificació anterior, per exemple postula un grup komuz (komano i gumuz), que no és acceptat universalment. A més, seguint el criteri d'Anbessa Tefera i Peter Unseth, considera el shabo com a part de les llengües nilosaharianes, però sense especificar a quina branca pertany. La llengua és a vegades considerada com aïllada.

Alguns lingüistes, incloent Roger Blench, consideren les llengües kadu (també dites llengües kadugli o "tumtum") part d'aquesta família, mentre que uns altres, incloent Greenberg i Ehret, les classifiquen com llengües kordofanianes.

Llengües de la família[modifica | modifica el codi]

Seguint la classificació de Lionel Bender (2000), els grups nilosaharians i les principals llengües (mostrades en lletra cursiva) són les següents:

  • Songhai: Grup localitzat a l'interior del Àfrica occidental especialment a Mali, més estès durant l'Imperi Songhai. La seva inclusió com nilosaharià és motiu de controvèrsia.
  • Saharià: Típic del Sàhara central.
    • Kanuri, més de 4 milions i 5 dialectes a diversos països de la regió del llac Txad.
  • Kuliak: 3 llengües a les muntanyes al nord-est de Uganda. De vegades se situa aquest grup dins de les llengües *sudánicas orientals.
  • Nil-saharià satèl·lit
    • berta, en zones límit entre Sudan i Etiòpia.
    • kunama, en zones límit entre Eritrea i Etiòpia.
    • Maba: En una petita regió entre Txad, Sudan i república Centreafricana.
    • Fur: En Darfur (Sudan) i Txad.
    • Sudànic central: A l'interior de l'Àfrica central.
      • Bongo-Kresh (o occidental): 43 llengües a Txad, Sudan i República Centreafricana.
      • Lendu-Mangbetu (o oriental): 22 llengües majorment en el Congo i incloent alguns pobles pigmeus mbuti.
    • Nil-saharià nuclear
      • gumuz, a Etiòpia i Sudan, idioma de vegades relacionat amb les llengües komanes.
      • Komano: 5 llengües en zones límit entre Etiòpia i Sudan.
      • Kadu, kadugli-krongo o tumtum: 6 llengües dels muntanyes Nuba al Kordofan (Sudan).
      • Sudànic oriental
        • Nubi: Sud d'Egipte i Sudan.
        • Nilòtic: A l'interior de l'Àfrica Oriental.
          • luo, 8,5 milions a Kenya, Uganda i Tanzània.
          • kalenjin, 4 milions i diversos dialectes a la Província de la Vall del Rift (Kenya).
          • dinka, prop de 2 milions pels dinka, al Sud de Sudan.
          • lango, 1,4 milions pels langi, cap al centre d'Uganda.
          • masai, 880.000 pels massais, a Kenya i Tanzània.
          • nuer, 800.000 pels nuers, al Sud de Sudan.
          • shilluk, 1,5 milions pels shil·luk, al Sud de Sudan.
          • acholi, 1.2 milions pels acholi, al Nord d'Uganda.

Relacions amb altres llengües[modifica | modifica el codi]

El primer autor que va relacionar seriosament algunes de les llengües nilosaharianes amb les llengües nigerocongoleses va ser Westerman (1911) que va introduir el grup sudànic (*Sudansprache) i que incloïa tant a les llengües nilòtiques com a bona part del grup nigerocongolès, no obstant això, en publicacions posteriors el propi Westermann va abandonar la proposta. Abans de l'àmplia acceptació de la proposta de Greenberg d'un grup nilosaharià, alguns autors van proposar relacions entre algunes llengües nilosaharianes i la família nigerocongolesa, sense que cap d'aquestes propostes guanyés acceptació general. Posteriorment a l'acceptació de les llengües nilo-saharianes (encara que aquesta acceptació no ha estat universal), es van proposar altres macrofamíliaes més àmplies:

No obstant això aquestes teories encara són vistes amb reserva per la majoria de lingüistes.

Característiques comunes[modifica | modifica el codi]

Les llengües nilo-aharianes en conjunt són molt distants entre si, és un dels grups de llengües més diversificat (deixant a un costat les propostes, més controvertides). De fet resulta difícil reconstruir característiques comunes, i fins i tot alguns autors es mostren escèptics sobre el fet que les llengües nilosaharianes formin una unitat filogenètica vàlida, i en el seu lloc divideixen a aquestes llengües en diverses famílies dins de les quals el parentiu és més fàcilment demostrable, deixant com una conjectura possible la unitat de totes les llengües nilosaharianes.

No obstant això s'han establert relacions parcials a nivell tonal, d'harmonia vocàlica, ordre oracional, morfologia, conjugació, gènere i nombre.[9]

Fonologia[modifica | modifica el codi]

Donada l'àmplia dispersió geogràfica, s'ha desenvolupat una important diversificació dels sistemes consonàntics exercida per influència de llengües veïnes però no relacionades tals com a llengües afroasiàtiques, adamawa-ubangi i bantus.

Reconstrucció de Bender[modifica | modifica el codi]

Bender reconstruí el següent sistema consonàntic per al proto-niloticosaharià:[10]

Labial Coronal Palatal Velar
oclusiva sorda *t, *t2 *k, *kʰ
sonora *b *d, *d2 *g
fricativa *f *s
líquida *r, *l *r2
nasal *m *n
semivocal *w *j

Els fonemes /*d2, *t2/ corresponen a oclusives coronals, el detall fonètic de les quals és difícil de precisar, encara que la seva distintivitat fonèmica de /*d, *t/ sembla ben fonamentada a partir de les correspondències fonètiques (un altre autor, C. Ehret, reconstrueix per a l'àrea coronal també els sons [d̪], [ḍ] y [t̪], [ṭ] que podrien donar una pista del detall fonètic de /*d2, *t2/, veure més endavant)

Bender proposa una llista d'uns 350 cognats i discuteix àmpliament l'agrupació i el sistema fonològic de Ch. Ehret. Blench (2000) "The classification of Nilo-Saharan", p. 299 compara aquest sistema reconstruït amb el d'Ehret, argumentant aquest que és més insegur i que es basa en dades més difícils de referenciar, i conjectures un xic més arriscades. Així per exemple Bender senyala que existeix un conjunt de fonemes que inclouen implosius /*ɓ, *ɗ, *ʄ, *ɠ/, ejectius /*pʼ, *tʼ, (*sʼ), *cʼ, *kʼ/ així com les prenasals /*mb, *nd, (*nt), *ñɟ, *ŋg/ que només semblen reconstruïbles per a la protollengua que donà lloc al nucli (E, I, J, L) i el grup satèl·lit (C, D, F, G, H), però no per al proto-nilosaharià, encara que no estan gaire clares las innovacions que esdevingueren perquè aquest grup desenvolupara aqueixos fonemes.

Reconstrucció d'Ehret[modifica | modifica el codi]

Ehret és un altre especialista que usant una metodologia una mica més imprecisa i sobre una base maximalista quant al nombre de fonemes possibles atribuïbles al proto-niloticosaharià i conjecturant un nombre major de possibles protoformes arriba a un sistema radicalment diferent de fonemes per la protollengua:

Labial Dental Alveol. Retrof. Palatal Velar Glotal
oclusiva implosiva
sonora *b *d̪ *d *ḍ *g
sorda *p *t̪ *t *ṭ *k
aspirada *pʰ *t̪ʰ *tʰ *ṭʰ *kʰ
ejectiva *pʼ *t̪̕ *tʼ *ṭ̕ *kʼ
fricativa *s, *z *ṣ
nasal simple *m *n
prenasal *ⁿb *ⁿð *ⁿd *ⁿḍ *ⁿg
líquida *l̪ *r, *l
aproximant simple *w *j
no-simple *ʼw *ʼj *h

Aquest sistema maximalista ha estat criticat per Bender i Blench, que sostenen que les correspondències en les que es basa Ehret per a reconstruir aquest sistema són insegures, i per tant alguns dels sons de la taula anterior serien variants posicionals d'un nombre més reduït de fonemes, o innovacions que només es van donar en algunes branques. A més Ehret proposa una llista d'uns 1.600 cognats per sostenir aquestes correspondències, que si bé és un treball de recopilació considerable, podria contenir cognats i correspondències parcials que no necessàriament es remuntarien al proto-niloticosaharià, sinó només a algunes de les branques intermèdies. Una altra crítica al treball d'Ehret és que no cita extensament la procedència de totes les seves dades, i ocasionalment prefereix diccionaris i gramàtiques més antigues i menys actualitzades, tot i que hi ha bons materials més moderns.

A més Ehret considera que l'hipotètic proto-niloticosaharià és una llengua tonal i reconstrueix tres tons, mentre que Bender considera que encara que no es pot descartar que el proto-niloticosaharia saharià fos una llengua tonal i que l'evidència de les llengües actuals és massa irregular i complicada per atrevir-se a reconstruir el sistema tonal o descartar la seva presència.

Inventaris fonològics[modifica | modifica el codi]

Bender (1997) proporciona els següents inventaris fonològics per a algunes de les llengües niloticosaharianes millor documentades,[11] per a les subfamílies millor conegudes (E, F) es proporciona l'inventari de la protollengua, ja que en aquests casos és possible reconstruir-la amb força seguretat:

Grup Llengua labials coronals postalveolars/ palatals velar / postvelar vocals
b, m, w t, d, l, r, n, s y, ñ k, g, ŋ i, e, a, o, u
p ɓ f v mb ɗ θ z nd c ɟ š ž ñɟ ɠ ŋg h ʔ ɪ ɛ ə ɔ ʊ ai au oi
A. Songhai (Gao) (p) f z ʤ ɟ š ž kp gb ŋm h ii, ee, aa, oo, uu
Dendi (p) f z č ɟ ŋm h ii, ee, ɛɛ, aa, ɔɔ, oo, uu
Zerma (p) f z č ɟ h ii, ee, aa, ai?, au?, wa, waa, oo, uu
B. Saharià Kanuri (p) f mb z (c) (ɟ) (š) ŋg h (ʔ) ʌ
Teda p f z c ɟ š (h) ə ii, ü
Tubu p f θ c ɟ š h ʔ ẹ, ɛ ə
Zagawa p f? z c ɟ š h ʔ ɪ? ɛ ɔ ʊ?
C. Maba Bora-Mabang p v mb tr dr z nd c ɟ š ñɟ ŋg x, h ɪ ɛ ə ɔ ɚ, (ʌ)
Mesalit (p) f v mb nd c ɟ š ñɟ ŋg x~h ɛ ɔ (ɚ), (ʌ?)
Aiki p-f (ɓ) mb (ɗ) (θ) (z) nd c ɟ š ñɟ ŋg h ii, ee, ɛɛ, aa, ɔɔ, oo, uu
ai, ei, au
D. For Fur p~f f~p (z) ɟ h~ʔ ii, aa, oo, uu, ai, ei, au
E. PROTO-SUDÀNIC-
ORIENTAL
*p *f *t2 (=d/t) *d2 (=d/t)
*l2 (=r/l) *l3 (=l/r) *l4 (=r~l)
(*c) *g2 (=g/k) *ai *oi?
F. PROTO-SUDÀNIC-
CENTRAL
*f *v *mb *tr? *dr? (z*) *nd *c *ŋ~
ŋg
(*ʔ) *i~e, *e/i, *a~o, *o-u, *u/o (*ai)
G. Berta Gebeto p~pʼ f- θ z nd ɟ š k~kʼ ŋg h ʔ ii, ee, aa, oo, uu
H. Kunama Kunama (p) f v mb (z) nd ñ ŋg h ii, ee, aa, oo, uu ai au oi
I. Komano Twampa p,pʰ (pʼ) v mb t̪,d̪,t̪ʰ d~ɗ tr dr z nd c,cʰ ɟ,ʼɟ š (ɠ) (h) ʔ ai
Kwama f (z) š h ʔ ii, ee, aa, oo, uu ai
Komo ɓ z š (kʼ) h ʔ ii, ee, aa, oo, uu ai au
Opo ɓ- ɗ c ɟ š h ʔ ei ai au
Gule f -tʼ- ɟ, ɟʼ (š) ai au
PROTO-KOM. *p
*pʰ?
*pʼ *mb *t̪,*t̪ʰ,*ɗ, *sʼ *kʼ
*kʰ
*h
J. Gumuz Sai ɓ f mb ɗ z nd c ɟ š ž ñɟ kʼ~k ŋg h ʔ ɪ ɛ? aa, oo, uu, ai
Sese p (pʼ) (ɓ) f ɗ=ḍ z c ɟ š (ɠ) h ʔ ɪ ɛ? ə, ʌ
K. Kuliak Ik p ɓ f ɗ z c ɟ (kʼ) ɠ h ʔ ɪ ɛ ə=ʌ ɔ ʊ
Soo p ɓ ɗ z c ɟʼ ɠ ʔ ɪ ɛ ʌ ɔ ʊ
Nyangi p ɓ ɗ c ɟʼ ɠ ɛ ɔ ʊ
PROTO-KUL. *p *hl *z *c *ɟʼ *cʼ *kʼ *h
L. Kadu Krongo b~ɓ f mb d=ɗ nd
nt
c
nc
š ŋk ɪ, ɪɪ, ee?, ʌ, aa, oo, ʊ, ʊʊ, uu

Els fonemes /b, m, w; t, d, l, r, n, s; y, (ñ); k, g, ŋ; i, e, a, o, u/ són pràcticament universals a totes les llengües, almenys en posició inicial. Encara que algun d'ells com /ñ/ no és fonèmic en Kanuri, encara que existeix com al·lòfon de /s/ davant /i/, també falta en algunes llengües de la subfamília I. Els fonemes /c, ɟ/ poden ser en algunes llengües oclusius i en altres africats, encara que aquí es transcriuen sempre amb el signe de l'oclusiva corresponent. Els fonemes implosius /*ɓ, *ɗ, *ʄ, *ɠ/, ejectius /*pʼ, *tʼ, (*sʼ), *cʼ, *kʼ/ així com les prenasals /*mb, *nd, (*nt), *ñɟ, *ŋg/ només sembles reconstruïbles per a la protollengua que donà lloc al nucli i el grup satèl·lit, però no per al proto-niloticosaharià, encara no estan clares les innovacions que esdevingueren perquè aquest grup desenvolupés aqueixos fonemes.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Greenberg, Joseph H. (1963) The Languages of Africa. International journal of American linguistics.
  2. Bender, 2004, p. 64.
  3. Bender, 1997, p. 817
  4. Ethnologue.com Nilo-Saharan languages
  5. Aquest grup de llengües no ha de confondre's amb el Mabaan, una llengua nilòtica del grup E.
  6. Edgar Gregersen. "Kongo-Saharan". Journal of African Languages, 11, 1:69-89. 1972.
  7. Roger Blench. "Is Niger-Congo simply a branch of Nilo-Saharan?", in ed. Nicolai & Rottland, Fifth Nilo-Saharan Linguistics Colloquium. Nice, 24–29 August 1992. Proceedings. (Nilo-Saharan 10). Koeln: Koeppe Verlag. 1995. pp. 36–49.
  8. Blench, Roger et al. 2006, THE NIGER-SAHARAN MACROPHYLUM
  9. Nilo-Saharan languages Encyclopædia Britannica
  10. Bender, 1997, p. 67 «www.nostratic.ru». [Enllaç no actiu]
  11. Bender, 1997, pp. 832-833

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bender, M. Lionel (1997): "Nilo-Saharan Phonology", en Phonologies of Asia and Africa, ed. Alan S. Kaye y Peter T. Daniels, Vol. 2. pp. 815-838.
  • Bender, Lionel M. (1996): The Nilo-Saharan Languages: A Comprative Essay, LINCOM Handbooks in Languages, Munich.
  • Blench, Roger (2007): "Further Evidence for a Niger-Saharan Macrophylum", en Advances in Nilo-Saharan Linguistics: Proceedings of 8th Nilo-Saharan Colloquium, 2007.
  • Ehret, Christopher (2001): A Historical-Comparative Reconstruction of Nilo-Saharan, Frankfurt am Main, ISBN 3-89645-098-0.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llengües niloticosaharianes Modifica l'enllaç a Wikidata