Llengües otopame

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Otopame
Distribució
geogràfica:
Querétaro, Hidalgo, Mèxic, Mèxic Mèxic
Classificació
genètica
:
Otomang
Subdivisions:
Distribució de les llengües otopame

Les llengües otopame són una subfamília de llengües otomang del centre de Mèxic parlades en els estats de Mèxic, Hidalgo. Constitueixen el nucli prototípio de les llengües otomang occidentals.

Classificació[modifica | modifica el codi]

Fins al segle XX les llengües otomang occidentals no havia estat convenientment estudiades en el seu conjunt. Si bé és cert que al segle XVII ja van aparèixer alguns esbossos gramaticals de diverses d'aquestes llengües, el parentiu no va quedar clarament assentat fins a l'estudi de Jacques Soustelle cap a 1935. Orozco y Berra (1864) havia reconegut el parentiu entre el mazahua i l'otomí, Pimentel (1874) va relacionar l'otomí-mazahua amb el pame i el txitximeca-jonaz i al seu torn va relacionar aquestes llengües amb l'otomí, d'aquí el nom oto-pame. Finalment Soustelle va provar també el parentiu del matlatzinca-tlahuica amb la resta de llengües otopame.

L'otomí i el mazahua són les llengües més properes entre si, també mostren una clara relació el matlatzinca i el tlahuica, i en menor mesura que els parells anteriors les llengües pame i el txitximeca-jonaz. Les relacions lèxiques anteriors són confirmades per les similituds gramaticals. De fet, les relacions anteriors ja van ser notades per Jacques Soustelle (1937) en el primer estudi extensiu d'aquesta família, aquest autor va trobar els següents percentatges de similitud:

Matlatz. Pame Txitxim.
Otomí 58-65% 33% 21%
Matlatz. 26-35% 20-25%
Pame 32-38%

Una avaluació moderna, basada en la similitud lèxica, el projecte comparatiu ASJP que només considera que matlatzinca, tlahuica, mazahua i otomí coincideixen amb l'arbre filogenètic anterior[1] pel que fa a aquestes llengües.

Descripció lingüística[modifica | modifica el codi]

Fonologia[modifica | modifica el codi]

Totes les llengües otopame són llengües tonals el nombre de tons sol estar entre dos i tres. En aquestes llengües els fonemes alveolars /t, d; ʦ, ʣ/ presenten al·lòfons prenasalitzats [ⁿt, ⁿd; ⁿʦ, ⁿʣ] quan a la paraula se li afegeix un prefix.[2]

Gramàtica[modifica | modifica el codi]

Totes aquestes llengües usen predominantment els prefixs més que els sufixos. La morfologia nominal és en general simple, sent tal vegada el punt més complex l'ús de classificadors fossilitzats en certes categories. En el pronom es distingeixen tres persones i tres nombres (singular, dual i plural). L'ordre bàsic de subjecte, verb i objecte és VSO i quant a les adposicions, només existeixen preposicions (aquestes dues característiques juntament amb l'ús preferent de prefixos, estan relacionades amb el fet que les llengües otopame solen col·locar el nucli sintàctic al principi del sintagma i els seus complements després d'aquest).

La morfologia nominal és relativament simple fent un ús limitat de la derivació i la flexió. No existeix gènere gramatical pròpiament dit, encara que en els substantius referits a persones i animals sol incloure's algun prefix per indicar sexe femení (tsu-, su-, šo-, čo-). La forma típica d'un substantiu és la següent:


\mbox{Pre}_1-(\mbox{Pre}_2)-\mbox{ARREL}\,

On \mbox{Pre}_1 és un sufix flexiu obligatori que indica el nombre (diferenciant freqüentment en el singular entre [+humà] i [-humà];; \mbox{Pre}_2 un possible sufix derivatiu que freqüentment és un diminutiu, o un nominalitzador (d'agent, o d'acció verbal). De vegades l'arrel és en realitat una composició de dues arrels. El verb té l'estructura:


\mbox{Subj.TAM}-\mbox{ARREL}-(\mbox{Obj})-(\mbox{Num})\,

On \mbox{Subj.TAM} és un prefix sincrètic que expressa tant la persona del subjecte com les categories TAM, \mbox{Obj} apareix en verbs transitius i expressa el pronom objecte, finalment \mbox{Num} expressa el plural de la persona subjecte. El següent quadre reprodueix els prefixos de temps i persona en mazahua, otomí i matlatzinca:

Temps Persona Mazahua[3] Otomí[4] Matlatzinca[5]
Present ti- di- tu-, tuh-
ki- gi- iʔ-, ih-
y- yi- kuʔ-, kuh-
Passat to- to-, tu- ta-
gi- gu- ʔi-
pi-, po- bi-, pa- Ø
Futur ta- gu- ruh-
te- gi- riʔi-
ta- ta- (ki-)ta-

Comparació lèxica[modifica | modifica el codi]

Tant l'otomí, com el mazahua, el matlatzinca-tlahuica i el pame presenten una important variació interna. A partir les diferents formes poden reconstruir-se les formes del proto-otomí, el proto-mazahua, el proto-matlatzinca i el proto-pame, a continuació es dóna una llista comparada de termes reconstruït per a cadascuna de les llengües otopame:

GLOSSA proto-
mazahua
proto-
otomí
proto-
matlatzinca
proto-
pame
txitximeca-
jonaz
PROTO-
OTOPAME
1 *ndaha *ʔna *n *nda nãnta *nʔna
2 *ye-he *yó-hó *-nó *nui ta-henes *yo-hũ
3 *niʔi *hiũ *-yu/*-šu *-yũʔ ti-nʔun *ʔyũ[6]
4 *ʣi-ho *góhó *ku-nhó *ki-nui tipʔim *ki-hũ
5 *ʦičʔa *kĭtʔa *kwitʔa *kikʔai *kitʔa
6 *ʔɾa-tó *ʔɾa-nhtó *ʔna-tó
7 *ye-nčo *yo-htó *ñe-nto *yo-nto
8 *ni-nčo *hñã-htó *ñe-kunhó *ñuʔ+5
9 *ʣi-nčo *gíhtó *gín
10 *ye-čʔa *ʔɾɛtʔa *ndah-tʔa
'cap' *niʔ *ñá (<*yã) *nu *kənaw ka-zã *yã(w)
'ull' *nto *di *nta *nta *n
'orella' *gũ či či sigã
'nas' *šíñũ´ *máši *šiñũ(?) kanu *ší(ñũ´)
'boca' *né *ná *kVne ũni *né
'llavi' *šíné *šíñi ʦini *šíñi
'mà' *yeʔ *ʔyé *yé *ʔyé
'peu' *kwa *gwá *mo *mokwa *mokwa
'pell' *šipʔani *šipáni *šimpali ɾise *šipáni
'sang' *kʔi *khí *číhya *-kʔe *kʔí
'moresc' *dečo *detã *datʔwi *tʔwã -zu *detʔwã
'truita' *hmẽ *mhéwi(?) *mẽ *hmé-
'xili' *ʔi *ʔí *himí *-hi *hí
'tomate' *de-mpa *(m)pay emba *(m)pa
'fèsol' *khi čnə *kʔwi(?) kãn-kʔe *kʔwi
'magüey' *khwa šuni *ndoa
'sal' *ʔõ *ʔũ *tʔuši *tʔũs ɾʔus *tʔũs
'carn' *n-ge *n-gí *ríní *mpak-(?)
'menjar' *ʦí- *ʦíʦí *si- *ʦí-
'sembrar' tuhu tuhu tũũ tu *tũhũ
'morir' ɾũ *ntúwi *tũ *ntũ´
'obrir' *šoki šóʔkí šoki *šóʔkí
'gos' ʔyó síní *ndʔo-
'cavall'[7] *phari *phani *pahli *pahal *phani
'serp' *kʔẽnã čʔíni čʔi
'bosc' *za *nʦaa *ʣa *za(a)
'flor' *dʌní *təni *ndo-ni *n-də-ni
'terra' *homʔwĩ *hɔi kimpo kumbo
'muntanya' *tʔehe *tʔʌhʌ *tʔoe *tʔiʌhiʌ
'pedra' *ndo *dó *nto *ki-nto ku-ɾo *n
'metate' *kʔini *ki *kʔini *kʔini
'sol, llum' *hyaɾi *hyádi *yahbi *hyádi
'cel' *hɛ̃se *hẽʦʔi
'aigua' *dehe *déhé *ntá-wi *nte ku-ndi *n-dé-
'foc' *ʦibi *ʦipi *ʦipi *ʦibi
'fred' *se(e) *ʦɛ´ *ʦé *ʦe(e) se *ʦé
'calor, dia' *pa *pa *pá- *(ma)pa mapa *-pá
'nit' *šõmwi *(n-)šũi *šũi *sãw *šõi
'any' *kʔe- *kʔeya *kʔiči čyii *kʔey-
'casa' *gũ-mwĩ *n-gũ *báʔni
'dona' *ndi-šu *(ši-)ʦu- *šu- kʔuy / čuy *ʦu

En la taula anterior hem escrit ⁿt, ⁿd; ⁿʦ, ⁿʣ/, però igualment podríem haver escrit t, d; ʦ, ʣ ja que la diferència entre els dos tipus de sons és només al·lofònica, no fonèmica.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. ASJP - World Language Tree
  2. Soustelle, 1994, p. 134
  3. Diego de Nájera Yanguas (1637): Arte de la lengua maçahua
  4. Otomí de El Sitio; Jacques Soustelle, 1938
  5. R. Escalante y M. Hernández, 1999.
  6. Yolanda Lastra, 2004, Apuntes sobre la dialectología del otomí
  7. Aquesta paraula hauria significat originalment 'cérvol'

Bibliografia[modifica | modifica el codi]