Llengües retoromàniques

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Retoromànic
rumantsch, furlan
Parlat a: Itàlia i Suïssa
Regió: cantó dels Grisons, Friül-Venècia Júlia
Parlants: 400.000 - 750.000
Classificació genètica: Indoeuropeu

  Llengua itàlica
  Llengua romànica
   Itàlica-Occidental
    Romànica
     Italo-Occidental
      Italo-Dàlmata
          Retoromànic

estatus oficial
Regulat per:
codis de la llengua
Àrea on es parla el retoromànic Àrea on es parla el retoromànic
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

Les llengües retoromàniques o rètic són un grup de llengües romàniques parlades a Suïssa i el nord d'Itàlia, en l'àrea alpina de l'antiga província romana de Rètia. Segons alguns autors representen la resta d'una àrea romanç més àmplia que arribava pel nord fins al Danubi.

Varietats[modifica | modifica el codi]

Comprèn diferents seccions:

Al llarg dels segles l'avenç de les parles alemanyes i italianes n'ha reduït força el territori, que problablement havia estat continu. Actualment hi ha tres blocs de dialectes retoromànics, estesos en sengles àrees separades les unes de les altres. Malgrat aquest aïllament geogràfic i les diferències destacables que hi ha entre les diferents varietats, que dificulten la comunciació entre els seus parlants, es considera que el retoromànic constitueix una sola llengua. Socialment hi ha consciència de germanor entre els diferents pobles de parla retoromànica. En total, el nombre de parlants de retoromànic se situa entre les 400.000 i les 750.000 persones.

Característiques[modifica | modifica el codi]

El vocalisme de cadascun dels dialectes retoromànics és diferent; tots, però, tenen com a mínim les set vocals que també hi ha presents en el català.

Pel que fa a la morfologia, el retoromànic, com a llengua romànica occidental, fa ús de la desinència -s per a formar el plural dels mots. Altres característiques morfològiques, totes derivades del llatí, d'almenys alguna de les varietats retoromàniques, són la conservació, en determinades ocasions, de restes de la declinació nominal i el manteniment del gènere neutre.

Quant a la sintaxi, la influència de l'alemany és destacable en els dialectes de Suïssa (romanx), en què, a diferència del que s'esdevé en els d'Itàlia (ladí i friülà), l'ordre dels mots dins la frase és més fix, el verb és el segon constituent en les oracions principals i el pronom personal subjecte és d'ús obligatori. El lèxic és de base patrimonial llatina, però presenta nombrosos manlleus i préstecs de l'alemany, l'italià i de les llengües eslaves, diferint de manera desigual segons la regió.

Semblances de vocabulari entre els diferents dialectes, el català i l'italià[modifica | modifica el codi]

Català Sobreselvà Sotaselvà Surmiran Alt engiadinès Baix engiadinès Rumantsch Grischun Friülà Nones (Ladí) Llatí Italià
or aur or or or or,aur,ar aur aur or aurum oro
dur dir dir deir dür dür dir dûr dur durus duro
ull egl îl îgl ögl ögl egl voli ocel oculus occhio
lleuger (fàcil) lev leav lev liger leiv lev lizêr lizer levis lieve
tres treis tres treis trais trais trais trê trei tres tre
neu neiv nev neiv naiv naiv naiv nêf neu nix (abl.: nive) neve
roda roda roda roda rouda rouda roda ruede rueda rota ruota
formatge caschiel caschiel caschiel chaschöl chaschöl chaschiel formadi formai (ciasolet) caseolus (formaticus) cacio (formaggio)
casa casa tgeasa tgesa chesa chasa chasa cjase ciasa casa casa
gos/ca tgaun tgàn tgang chaun chan chaun cjan ciagn canis cane
cama comba tgomba tgomma chamma chomma chomma gjambe giamba gamba gamba
gallina gaglina gagliegna gagligna gillina giallina giaglina gjaline gialina gallina gallina
gat gat giat giat giat giat giat gjat giat catus gatto
tot tut tut tot tuot tuot tut dut tut totus tutto
forma fuorma furma furma fuorma fuorma furma forme forma forma forma
jo jeu jou ja eau eu jau jo mi ego io

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llengües retoromàniques Modifica l'enllaç a Wikidata