Llengües romàniques occidentals
Les llengües romàniques occidentals són un subgrup de les llengües romàniques que procedeixen del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de "popular", 'parlat pel poble', com oposat al llatí clàssic i literari).
Són les llengües que es parlaven o es continuen parlant a l'oest de la Romania i que comparteixen una sèrie de trets lingüístics comuns. Per Romania s'entén tot el territori que pertanyé a l'Imperi Romà.
El límit entre les llengües romàniques orientals i les occidentals es troba a la línia Spezia-Rimini, dos municipis del centre-nord d'Itàlia.
Segons aquesta divisió les llengües romàniques occidentals són:
- el català
- el castellà
- el galaicoportuguès
- l'occità
- el francès
- el retoromànic
Cal afegir el sard, un conglomerat de dialectes que actuaria de pont entre els dos blocs.
Les característiques que adscriuen les diferents llengües romàniques a un o altre bloc en són tres:
- la sonorització de les consonants oclusives (-P-, -T-, -C-) per (-B-, -D-, -G-)en posició intervocàlica (AMICA> amiga).
- la formació dels plurals a partir del cas acusatiu llatí (FILLUS> FILLOS: fills, hijos, filhos, drolles, fils).
- en la conjugació de la segona persona del singular conserva la -s llatí (com tu vulguis, como tú quieras, como tu quisieres, coma voldràs tu, comme tu voudràs).
