Llengües ryukyuenques

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ryukyu
Distribució
geogràfica:
Japó Japó
Classificació
genètica
:
Japòniques (?) / Aïllada (?)
Subdivisions:
Distribució de les llengües japòniques
Senyals de trànsit a Kin (Okinawa), escrits en okinawenc i japonès
Senyal d'un mercat de Naha, escrit en okinawenc (vermell) i japonès (blau).

Les llengües ryukyuenques (琉球語) es parlen a les illes Ryukyu, al sud de Kyushu (Japó). Pertanyen a la família de llengües japòniques, i compten actualment amb un milió de parlants, molts d'ells d'edat avançada; les persones menors de 20 anys que parlen aquestes llengües són poc comunes. Només la llengua d'Okinawa ha pogut prosperar amb la modernització de l'illa d'Okinawa; les altres llengües, en ser parlades en àrees rurals, estan desapareixent.

Varietats[modifica | modifica el codi]

Segons els experts les llengües ryukyuenques es poden dividir en sis varietats.[1]

Llengua Distribució geogràfica Dialecte standart Població
Amami (奄美語, shimamuyuta) Illes Amami Naze 130.000
Okinawenc (沖縄語, uchinaaguchi) Centre i sud de l'illa d'Okinawa i illes dels voltants tradicionalment Shuri, modern Naha 900.000
Kunigami (yanbarukutuba) Districte de Kunigami (Yanbaru) de l'illa d'Okinawa Island and the surrounding minor islands Nakijin ???
Miyako (宮古語, myaakufutsu) Illes Miyako Hirara 55.783
Yaeyama (八重山語, yaimamunii) Illes Yaeyama Ishigaki 44.650
Yonaguni (与那国語, dunanmunui) Illa Yonaguni al districte de Yaeyama Yonaguni 1.800

Les parles ryukyu són gairebé inintel·ligibles entre elles, ja que hi ha una gran divergència entre elles. Per exemple, el yaeyama només té tres vocals, mentre que l'amami en té 14, incloses les vocals llargues, com podem veure ací:

Llengua Gràcies Benvingut
Japonès Arigatō Yōkoso
Amami Arigatesama ryoota Imoorii
Okinawenc Nifeedeebiru Mensooree
Kunigami Mihediro Ugamiyabura
Miyako Tandigaatandi Nmyaachi
Yaeyama Miifaiyuu Ooritoori
Yonaguni Fugarasa Wari

Comparació lèxica[modifica | modifica el codi]

Ací podem veure una comparació lèxica entre el japonès de Tòquio i el dialecte del shuri d'Okinawa:[2]

GLOSA PROTO-
JAPÒNIC
Tōkyō Shuri
'roca' *isi iši iši
'espatlla' *kata kata kata
'aigua calenta' *yu yu yu
'herba' *kusa kusa kusa
'dia' *piru hiru firu
'obrir' *akete akete akiti
'vi' *sake sake saki
'os' *pone hone funi
'cabell' *kē ke
'pluja' *ame ame ami
'respirar' *iki iki ʔīči
'boira' *kiri kiri čiri
'estel' *posi hoši fuši
'cadena' o ū
'cor' *kokoro kokoro kukuru

Hom pot observar que el dialecte de shiri només té tres fonemes vocàlics /i, a, u/ perquè les vocals originals /*e, *o/ > /i, u/. També té algunes palatalitzacions secundàries: /ki/ > /či/.

Història moderna[modifica | modifica el codi]

El lèxic de la llengua d'Okinawa només té un 71% de similitud amb el japonès de Tòquio. Fins i tot el dialecte meridional japonès (dialecte de Kagoshima) només té un 72% de lèxic semblant a l'amami. El dialecte de Kagoshima, però, té un 80% del lèxic similar al japonès estàndard.[3]

Des del començament de la Segona Guerra Mundial la major part dels japonesos de les grans illes s'han considerat les llengües de Ryukyu com un grup de dialectes del japonès. Durant la Segona Guerra Mundial, en un esforç per crear consciència en les persones com a subjectes de la imperi japonès, no només les parles de Ryukyu, sinó també el coreà i el palauà eren considerats com a "dialectes" del japonè. Aquest va ser un ús polític del terme dialecte, ja que només les llengües de Ryukyu, que estan genèticament emparentades amb el japonès, encara són condierades dialectes.

Després que el regne de Ryukyu va perdre la seva independència, els idiomes, degradats a la condició de "dialectes", van ser severament reprimits en l'educació escolar. Això era diferent de les altres parts de l'imperi, com Corea o Taiwan, on les llengües locals se seguien ensenyant fins que més tard es va aplicar la política d'assimilació cultural. A Okinawa, quan un estudiant parlava en llengua Ryukyu, que va haver de fer servir una tarjeta dialectal (方言札), un collaret amb una targeta que indicava que havia parlat en dialecte (per tant és un mal estudiant). Aquest càstig va ser inspirat en la repressió lingüística francesa del segle XIX (vergonha) iniciada per Jules Ferry, mercè la qual les llengües regionals com l'occità, català o bretó van ser suprimides a favor del francès, així com en el Welsh Not usat contra el gal·lès. El mateix sistema es va utilitzar també en altres parts de Japó, com ara la regió de Tōhoku. El sistema va durar fins a la dècada de 1960 durant l'administració dels EUA .

Avui dia el govern de la prefectura d'Okinawa ha apostat per la multiculturalitat i la preservació de les llengües Ryukyu. No obstant això, la situació no és gaire optimista, ja que la gran majoria dels nens d'Okinawa són monolingües japonesos.

Sistemes d'escriptura[modifica | modifica el codi]

Carta del rei Shō En a l' oyakata Shimazu (1471); un exemple d'escriptura ryukyuenca.

Els textos més antics en ryukyuenc sovint es troben en inscripcions en pedra com la Tamaudun-no-Hinomon (玉陵の碑文: "Inscripció de la tomba de Tamaudun") (1501). Al Regne de Ryukyu els textos oficials eren escrits en kanji i hiragana, derivats del Japó. No obstant això, aquest era un gran contrast amb el Japó d'aquell moment, on als texts clàssics s'empreva l'escriptura xinesa clàssica i l'hiragana es reservava per a texts informals. A les illes Ryukyu l'escriptura xinesa clàssica s'usava de vegades, llegida en kundoku (Ryukyuenc) o en xinès. Tanmateix, el katakana gairebé no s'utilitzava.

Els plebeus no aprenien kanji. Omorosōshi (1531–1623), un conegut recull de cançons de Ryukyu, era escrit principalment en hiragana. Endemés de l'hiragana també s'usen els numerals Suzhou (suuchuuma すうちゅうま en okinawenc), derivats de Xina. Per altra banda, a l'ukka de Yonaguni s'usa un sistema d'escriptura diferent conegut com a logograma Kaidā (カイダー字 or カイダーディー).[4] Tots aquests sistemes numerals esdevingueren obsolets sota la influència japonesa.

Avui dia les llengües ryukyenques no s'usen gaire en escriptura, puix que són percebudes com a "dialectes", i quan ho són, es fa amb escriptura japonesa de manera ad hoc. No hi ha ortografia estandarditzada per a les llengües modernes, els sons no es distingeixen en l'alfabet japonès i no escriu l' oclusiva local sorda.

A vegades es donen al kanji kun'yomi locals com agari (あがり "est") per a , iri (いり "oest") per a 西, i 西表 és l'illa Iriomote.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 言語学大辞典セレクション:日本列島の言語 (Selecció de l'Encyclopædia of Linguistics: les llengües de l'arxipèlag japonès). "琉球列島の言語" (Les llengües de les Illes Ryukyu). 三省堂 1997
  2. M. Shibatani, 1990, p. 192
  3. 沖縄語辞典 (Diccionari d'Okinawa). “前書き” (Prefaci). 国立国語研究所 1998
  4. «カイダー字: 与那国島にある象形文字。 (KaidaJi - MemoWiki)». «カイダー字フォント(0.85β)». Arxivat de l'original el 18 de juliol de 2006.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Shibatani, Masayoshi (1990):The languages of Japan, Cambridge University Press. ISBN 0-521-36918-5.
  • Sanseido (1997). 言語学大辞典セレクション:日本列島の言語 (Selection from the Encyclopædia of Linguistics: The Languages of the Japanese Archipelago). "琉球列島の言語" (The Languages of the Ryukyu Islands).
  • Ashworth, D. E. (1975). A generative study of the inflectional morphophonemics of the Shuri dialect of Ryukyuan. Thesis (Ph. D.)--Cornell University, 1973.
  • Heinrich, Patrick (2004): Language Planning and Language Ideology in the Ryūkyū Islands, in: Language Policy 3.2, (2004): 153-179.
  • Serafim, L. A. (1985). Shodon: the prehistory of a Northern Ryukyuan dialect of Japanese. [S.l: s.n.
  • Shimabukuro, Moriyo. 2007. The accentual history of the Japanese and Ryukyuan languages: a reconstruction. Languages of Asia series, v. 2. Folkestone, Kent: Global Oriental. ISBN 978-1-901903-63-8
  • Shimoji, Michinori, and Thomas Pellard. ca. 2010. An introduction to Ryukyuan languages
  • Uemura, Yukio, and Wayne P. Lawrence. 2003. The Ryukyuan language. Endangered Languages of the Pacific Rim (Series), A4-018. Osaka, Japan: ELPR.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llengües ryukyuenques