Llengües uralianes

Llengües Uralianes
Distribució geogràfica:	Europa central, Escandinàvia i nord de Sibèria
Classificació genètica:	S'ha proposat relacions amb altres llengües, però no hi ha res demostrat.
Subdivisions:	Llengües ugrofineses Llengües samoiedes

Mapa de les llengües uralianes

Les llengües uralianes formen una família de vora de 30 llengües, parlades per uns 20 milions de persones. Es creu que el seu origen és al voltant dels Urals. L'hongarès, el finès, i l'estonià són les llengües d'aquesta família amb més parlants i projecció internacional.

Tipologia

Algunes característiques estructurals típiques de les llengües uralianes:

• Són llengües aglutinants que fan un gran ús de sufixos tant gramaticals com derivatius, i de partícules posposicionals (les preposicions són rares), i poden arribar a formar paraules força llargues.
• Tenen un sistema de casos força extens, que inclou nominatiu, acusatiu, genitiu, i almenys tres casos locatius (lloc a on, lloc des d'on, i lloc cap a on), encara que sovint hi ha casos locatius encara més específics (direcció cap a sobre, cap a sota, cap a dins, cap a la vora, etc).
• No tenen génere gramatical o classificadors.
• Tenen un sistema de sufixos possessius, que varien segons la persona gramatical.
• No tenen un verb traduïble per "tenir". Fan servir estructures alternatives a tinc X que es podrien traduir literalment com X és amb mi o X és meu.
• Solen tenir un verb negatiu que es conjuga com qualsevol altre verb.
• Solen tenir harmonia vocàlica
• L'accent d'intensitat sol ser sobre la primera síl·laba de les paraules.
• Solen tenir una sèrie de consonants palatalitzades.

Historia

El primer treball sistemàtic de parentiu entre algunes de les llengües que avui considerem part de la família uraliana es deu a János Sajnovics de 1770. En aquest treball en particular se suggeria que les llengües sami i hongaresa estaven emparentades. Aquest treball va ser ampliat per Samuel Gyarmathi en 1799. I encara que freqüentment s'esmenta que els seus treballs van establir la família sobre bases fermes, aquesta afirmació no pot acceptar-se, ja que el primer treball on s'usa de forma sistemàtica el mètode comparatiu és el de Jozsef Budenz 1869.El treball de Budenz, encara que amb certa base científica, no hauria estat exempt de motivacions polítiques. El treball de Budenz proposava inicialment que l'hongarès, les llengües ugrofineses, les llengües samoiedes i diverses llengües altaiques estaven genèticament emparentades; aquest treball constitueix el principi de la teoria uralo-altaica avui àmpliament abandonada per la majoria dels lingüistes. El treball de Budenz va ser àmpliament revisat, de fet només el 19% de la seva llista de cognats involucrava solament a les llengües uralianes, i molts dels seus cognats ja no es consideren correctes. El treball de Donner va criticar l'obra de Budenz i va rebutjar la classificació interna que aquest proposava per a les llengües urálianes. Donner va intentar efectuar un treball que no es basés simplement en correspondències lèxiques i va proposar que el vogul, l'ostiac i l'hongarès formaven un grup especial proper al grup úgric.

Classificació

• Samoieda
  • Samoieda septentrional
    • Enets
    • Nenets (o iurac)
    • Nganasan
  • Samoieda meridional
    • Selkup
    • Camassià
• Finoúgric
  • Finopermià
    • Permià
      • Ziriè (o komi)
      • Votiac (o udmurt)
    • Txeremís (o mari)
    • Mordovià (o mordví)
    • Baltofinès
      • Estonià
      • Finès
      • Carelià
      • Livonià
      • Ingrià
      • Izhor
      • Vepse
      • Vòtic
    • Sami (o lapó)
  • Úgric
    • Hongarès
    • Úgric de l'Obi
      • Ostiac (o khanti)
      • Vogul o (mansi)

Alguns cognats

Català	Protouralià	Finès	Estonià	Sami septentrional	Sami inari	Erzya	Mari	Komi	Khanti	Mansi	Hongarès	Iurac de la tundra
'foc'	*tuli	tuli (tule-)	tuli	dolla	tulla	tol	tul	tyl-	–	–	–	tu
'Peix'	*kala	kala	kala	guolli	kyeli	kal	kol	–	kul	kul	hal	xalʲa
'xarxa'	*pesä	pesä	pesa	beassi	peesi	pize	pəžaš	poz	pel	pitʲii	fészek	pʲidʲa
'mà, braç'	*käti	käsi (käte-)	käsi	giehta	kieta	ked´	kit	ki	köt	kaat	kéz	–
'ull'	*śilmä	silmä	silm	čalbmi	čalme	śel´me	šinča	śin	sem	sam	szem	sæw°
'braça'	*süli	syli	süli	salla	solla	sel´	šülö	syl	ɬöl	täl	öl	tʲíbʲa
'vena / sinew'	*sïxni	suoni (suone-)	soon	suotna	suona	san	šün	sën	ɬan	taan	ín	te'
'os'	*luwi	luu	luu	–	–	lovaža	lu	ly	loγ	luw	–	le
'fetge'	*mïksa	maksa	maks	–	–	makso	mokš	mus	muγəl	maat	máj	mud°
'orina'	*kunśi	kusi (kuse-)	kusi	gožža	kužža	–	kəž	kudź	kos-	końć-	húgy	–
'anar'	*meni-	mennä (men-)	minema	mannat	moonnađ	–	mija-	mun-	mən-	men-	megy-/men-	mʲin-
'viure'	*elä-	elää (elä-)	elama	eallit	eelliđ	–	ila-	ol-	–	–	él-	jilʲe-
'morir'	*kaxli-	kuolla (kuol-)	koolema	–	–	kulo-	kola-	kul-	kol-	kool-	hal-	xa-
'rentar'	*mośki-	–	mõskma1	–	–	muśke-	muška-	myśky-	–	–	mos-	masø-

¹dialecte Võro

Bibliografia

• Abondolo, Daniel (ed., 1998), The Uralic Languages, Londres and Nova York, ISBN 0-415-08198-X.
• Angela Marcantonio: The Uralic Language Family: Facts, Myths and Statistics, Blackwell Publishing, 2002. ISBN 0-631-23170-6, ISBN 978-0-631-23170-7 [1]
• Sinor D.(ed.), 1988: The Uralic Languages. Description, History and Foreing Influences, Handbook of Uralic Studies I, Leiden.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llengües uralianes

• Ethnologue: arbre filogenètic de l'uralià
• Jolkesky, M. Uralisches Substrat im Deutsch – oder gibt es eigentlich die indo-uralische Sprachfamilie? UFSC 2004
• Col·lecció de texts en llengües uralianess