Llengües uralianes

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Llengües uràliques)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Llengües Uralianes
Distribució
geogràfica:
Europa central, Escandinàvia i nord de Sibèria
Classificació
genètica
:
S'ha proposat relacions amb altres llengües, però no hi ha res demostrat.
Subdivisions:
Llengües uralianes
Mapa de les llengües uralianes

Les llengües uralianes formen una família de vora de 30 llengües, parlades per uns 20 milions de persones. Es creu que el seu origen és al voltant dels Urals. L'hongarès, el finès, i l'estonià són les llengües d'aquesta família amb més parlants i projecció internacional.

Tipologia[modifica | modifica el codi]

Algunes característiques estructurals típiques de les llengües uralianes:

  • Són llengües aglutinants que fan un gran ús de sufixos tant gramaticals com derivatius, i de partícules posposicionals (les preposicions són rares), i poden arribar a formar paraules força llargues.
  • Tenen un sistema de casos força extens, que inclou nominatiu, acusatiu, genitiu, i almenys tres casos locatius (lloc a on, lloc des d'on, i lloc cap a on), encara que sovint hi ha casos locatius encara més específics (direcció cap a sobre, cap a sota, cap a dins, cap a la vora, etc.).
  • No tenen génere gramatical o classificadors.
  • Tenen un sistema de sufixos possessius, que varien segons la persona gramatical.
  • No tenen un verb traduïble per "tenir". Fan servir estructures alternatives a tinc X que es podrien traduir literalment com X és amb mi o X és meu.
  • Solen tenir un verb negatiu que es conjuga com qualsevol altre verb.
  • Solen tenir harmonia vocàlica
  • L'accent d'intensitat sol ser sobre la primera síl·laba de les paraules.
  • Solen tenir una sèrie de consonants palatalitzades.

Historia[modifica | modifica el codi]

El primer treball sistemàtic de parentiu entre algunes de les llengües que avui considerem part de la família uraliana es deu a János Sajnovics de 1770. En aquest treball en particular se suggeria que les llengües sami i hongaresa estaven emparentades. Aquest treball va ser ampliat per Samuel Gyarmathi en 1799. I encara que freqüentment s'esmenta que els seus treballs van establir la família sobre bases fermes, aquesta afirmació no pot acceptar-se, ja que el primer treball on s'usa de forma sistemàtica el mètode comparatiu és el de Jozsef Budenz 1869.[1]El treball de Budenz, encara que amb certa base científica, no hauria estat exempt de motivacions polítiques. El treball de Budenz proposava inicialment que l'hongarès, les llengües ugrofineses, les llengües samoiedes i diverses llengües altaiques estaven genèticament emparentades;[2] aquest treball constitueix el principi de la teoria uralo-altaica avui àmpliament abandonada per la majoria dels lingüistes. El treball de Budenz va ser àmpliament revisat, de fet només el 19% de la seva llista de cognats involucrava solament a les llengües uralianes, i molts dels seus cognats ja no es consideren correctes. El treball de Donner va criticar l'obra de Budenz i va rebutjar la classificació interna que aquest proposava per a les llengües urálianes. Donner va intentar efectuar un treball que no es basés simplement en correspondències lèxiques i va proposar que el vogul, l'ostiac i l'hongarès formaven un grup especial proper al grup úgric.

Classificació[modifica | modifica el codi]

Alguns cognats[modifica | modifica el codi]

Català Protouralià Finès Estonià Sami septentrional Sami inari Erzya Mari Komi Khanti Mansi Hongarès Iurac de la tundra
'foc' *tuli tuli (tule-) tuli dolla tulla tol tul tyl- tu
'Peix' *kala kala kala guolli kyeli kal kol kul kul hal xalʲa
'xarxa' *pesä pesä pesa beassi peesi pize pəžaš poz pel pitʲii fészek pʲidʲa
'mà, braç' *käti käsi (käte-) käsi giehta kieta ked´ kit ki köt kaat kéz
'ull' *śilmä silmä silm čalbmi čalme śel´me šinča śin sem sam szem sæw°
'braça' *süli syli süli salla solla sel´ šülö syl ɬöl täl öl tʲíbʲa
'vena / sinew' *sïxni suoni (suone-) soon suotna suona san šün sën ɬan taan ín te'
'os' *luwi luu luu lovaža lu ly loγ luw le
'fetge' *mïksa maksa maks makso mokš mus muγəl maat máj mud°
'orina' *kunśi kusi (kuse-) kusi gožža kužža kəž kudź kos- końć- húgy
'anar' *meni- mennä (men-) minema mannat moonnađ mija- mun- mən- men- megy-/men- mʲin-
'viure' *elä- elää (elä-) elama eallit eelliđ ila- ol- él- jilʲe-
'morir' *kaxli- kuolla (kuol-) koolema kulo- kola- kul- kol- kool- hal- xa-
'rentar' *mośki- mõskma1 muśke- muška- myśky- mos- masø-

1dialecte Võro

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. J. Budenz (1869): "A magyar és finn-ugor nyelvekbeli szóegyezéseirol
  2. A. Marcantonio, 2002, pàg. 37-42.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llengües uralianes Modifica l'enllaç a Wikidata