Llengües uraloaltaiques

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Uraloaltaiques
(discutit)
Distribució
geogràfica:
Euràsia
Classificació
genètica
:
Llengües nostràtiques
Subdivisions:
Distribució de les llengües uraloaltaiques

Les llengües uraloaltaiques constitueixen una proposta obsoleta de grup filogenètic de llengües que agruparia als grups de llengües uralianes i llengües altaiques. Avui dia aquesta agrupació és debatuda pels lingüistes, a causa de la falta de proves rellevants en favor d'aquesta divisió (que originalment es va basar entre uns altres en factors racials i històrics, no relacionats directament amb llengua).

Història[modifica | modifica el codi]

Al segle XIX era comú en l'antropologia lingüística usar criteris racials o culturals per proposar esquemes preliminars de la classificació de llengües del món. Així la idea de confluir en un sol grup a idiomes uralians i altaics es refereix bàsicament a l'origen ètnic dels grups humans que les parlen, que en la seva gran majoria pertanyen a grups humans euroasiàtics i mongoloïdes, com els magiars (hongaresos), finesos (finlandesos), turcs, mongols, turcmans, etc.

A més dels arguments racials, també s'argumentà l'existència de trets tipològics comuns en les llengües altaiques i uralianes com:

Actualment s'interpreta que els trets anteriors podrien haver-se expandit entre diferents famílies per sprachbund o podrien deure's a simples universals lingüístics, per tant les coincidències superficials assenyalades no permet afirmar que va haver d'existir una protollengua, antecessora comuna a les actuals llengües altaiques i uralianes. És més, la pròpia proposta que les llengües altaiques formen una família està en dubte, deguda al fet que l'evidència que permeti reconstruir un protoaltaic és escassa.

Comparacions entre les diferents llengües[modifica | modifica el codi]

Comparacions entre les diferents llengües

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Greenberg, Joseph H. (2000). Indo-European and Its Closest Relatives: The Eurasiatic Language Family, Volume 1: Grammar. Stanford: Stanford University Press.
  • Greenberg, Joseph H. (2005). Genetic Linguistics: Essays on Theory and Method, edited by William Croft. Oxford: Oxford University Press.
  • Marcantonio, Angela (2002). The Uralic Language Family: Facts, Myths and Statistics. Publications of the Philological Society, 35. Oxford – Boston: Blackwell.
  • Shirokogoroff, S. M. (1931). Ethnological and Linguistical Aspects of the Ural–Altaic Hypothesis. Peiping, China: The Commercial Press.
  • Starostin, Sergei A., Anna V. Dybo, and Oleg A. Mudrak. (2003). Etymological Dictionary of the Altaic Languages. Brill Academic Publishers. ISBN 90-04-13153-1.
  • Vago, R. M. (1972). Abstract Vowel Harmony Systems in Uralic and Altaic Languages. Bloomington: Indiana University Linguistics Club.

Enllaços external[modifica | modifica el codi]