Llengües yuma-cochimí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Llengües yuma-cochimí
Parlat a: Mèxic Mèxic
Estats Units Estats Units
Regió: Vall del baix Riu Colorado, Califòrnia i Baixa Califòrnia.
Parlants:
Classificació genètica: Hoka

  Hoka central
    Pomo-yuma
      L. yuma-cochimí

estatus oficial
Regulat per:
codis de la llengua
Llengües iuma-cochimí
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

Les llengües iuma-cochimí són una família lingüística parlada a la Baixa Califòrnia i nord de Sonora a Mèxic i sud de Califòrnia i sud-oest d'Arizona als EUA. És classificada com a hoka per Voegelin i Haas (hoka-sioux segons Edward Sapir)

Classificació[modifica | modifica el codi]

El cochimí és una llengua morta. La llengua pai del nord o alt yuma és un complex de tres dialectes diferents (hualapai, yavapai, havasupai) que han estat catalogades com a llengües separades (de fet, són bastant similars entre si).

Classificació interna[modifica | modifica el codi]

Aquesta família consisteix en 11 llengües:

I. cochimí

1. cotximí (†) (Cotximí del nord i del sud podien haver estat llengües diferents)

II. iuma

A. iuma del delta de California
i. diegueño
2. ipai
3. kumeyaay 330 parlants (2000)[1]
4. tiipai
ii. iuma del delta
5. cocopa o cucapá (Kahwan, Halyikwamai) 350 (1998)[2]
B. iuma del riu
6. quechan 150 (1994)[3]
7. maricopa(Pii-Paash) 160 (2000)[4]
8. mohave 75 (1994)[5]
C. Pai
9. pai septentrional
a. Hualapai 1.000 (2000)[6]
b. Havasupai 530 (2000)[6]
10. Yavapai 163 (2000)[6]
11. paipai (també Akwa'ala) 300 (1990)[7]
D. kiliwa
11. kiliwa 28 (1994)[8]

Relacions amb altres famílies[modifica | modifica el codi]

Algunes propostes inclouen a les llengües guaicura com a part de l'agrupació yumana. Les llengües guaicuranes són un conjunt d'idiomes parlats en el sud de la península de Califòrnia, actualment extintes íntegrament. Se suposa que van haver de tenir alguna afinitat amb el cotximí, no obstant això, no hi ha prou evidència per comprovar aquesta relació, i fins i tot s'ha dubtat de la possibilitat que totes aquelles llengües estiguessin emparentades entre si.

Una altra proposta comuna és pressuposar algun tipus de parentiu llunyà entre les llengües yuma-cochomí que són una família ben identificada i el parentiu de la qual és segur i altres llengües de Califòrnia, en el que es coneix com hipòtesi hoka. Si ben el parentiu podria estar fonamentat, especialment pel que fa al parentiu amb les llengües pomo, no estaria del tot clar quines llengües poden considerar-se com a part de la suposada macrofamília hoka i quines no.

Comparació lèxica[modifica | modifica el codi]

Els numerals venen donats per:[9]

GLOSSA A B C D PROTO-
YUMA
Kumeyaay Yuma Maricopa Walapai Kiliwa
1 ʔsin ʔašént sɛnt- sit m-sir *ʔsi(n)t
2 xewak xavík xvɪk- hʷak xʷaq *xʷak
3 xemuk xamók xmʊk- hmuk xmiʔq *xmɨʔk
4 čepap čumpap čmpak hupáʔ mnaq *čpáp
5 sarap saráp sarap- θaráp sal-čpam *θaR-
6 xemxuk xumxuk xmxʊk- ta-spé *xemxuk
7 pexkai paxkye pxkyeː- hʷak-spé pexkay?
8 špxuk sipxuk sapxʊk- hmuk-spé s?pxuk
9 yamxemuk xamxamók nym xmʊk halθúy ?
10 saxuk šaxuk šaxʊk vwáy čpam-msir  ?

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
  • Campbell, Lyle. (1997). American Indian Languages: The Historical Linguistics of Native America. Oxford University Press.
  • Goddard, Ives. (1996). "Introduction". In Languages, edited by Ives Goddard, pp. 1–16. Handbook of North American Indians, William C. Sturtevant, general editor, Vol. 17. Smithsonian Institution, Washington, D.C.
  • Kendall, Martha B. (1983). "Yuman languages". In Southwest, edited by Alfonso Ortiz, pp. 4–12. Handbook of North American Indians, William C. Sturtevant, general editor, Vol. 10. Smithsonian Institution, Washington, D.C.
  • Langdon, Margaret. (1990). "Diegueño: how many languages?" In Proceedings of the 1990 Hokan–Penutian Language Workshop, edited by James E. Redden, pp. 184–190. Occasional Papers in Linguistics No. 15. University of Southern Illinois, Carbondale.
  • Mixco, Mauricio J. (2006). "The indigenous languages". In The Prehistory of Baja California: Advances in the Archaeology of the Forgotten Peninsula, edited by Don Laylander and Jerry D. Moore, pp. 24–41.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]