Basc

De Viquipèdia

(S'ha redirigit des de Llengua basca)

Basc 'Euskara'
Pronunciació:	AFI:
Altres denominacions:	Èuscar
Parlat a:	Euskadi i Navarra (Estat Espanyol) i País Basc francès (Estat Francès)
Regió:	Europa Occidental
Parlants:	1.033.900 (Materna: 700.000)
Rànquing:
Classificació genètica:	?
estatus oficial
Llengua oficial de:	Comunitat Autònoma Basca i municipis de Navarra
Regulat per:	Euskaltzaindia
codis de la llengua
ISO 639-1	eu
ISO 639-2	baq/eus
ISO/FDIS 639-3	{{{iso3}}}
SIL	eus
{{{mapa}}}
vegeu també: llengua

Distribució dels parlants de basc al País Basc

Dialectes del basc, amb els seus noms bascos

El basc, o èuscar (en basc euskara o, segons els dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua no indoeuropea parlada actualment en bona part de la Comunitat autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc Francés (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França). Avui en dia, la llengua basca no s'ha pogut incloure amb seguretat en cap família lingüística coneguda, i antigament el seu àmbit lingüístic abastà tota Aquitània, La Rioja, i els Pirineus aragonesos i part dels catalans. Alguns creuen que algunes de les paraules que li són pròpies procedeixen de l'edat de pedra, ja que es deriven del mot haitz "pedra", per exemple:

aizto o ainzto "ganivet"

aizkora "destral"

D'altres dubten d'aquesta etimologia, i consideren la possibilitat que la forma primitiva del mot haitz fos *anetz o *anitz. L'exemple del mot aizkora sol ser contestat amb el fet que també és probable que provingui del llatí asciola 'destral petita'.

Es creu que la llengua dels bascons (el protobasc, origen del basc actual) és anterior a l'aparició de les llengües indoeuropees a Europa, i hauria estat estesa per tota la Península Ibèrica, i per tot Europa.

Encara que fins no fa molt es trobava en una situació crítica a la part sud (va estar prohibit parlar-la a alguns llocs i estava prohibit a les escoles durant la dictadura franquista) ha iniciat una lenta milloria. No obstant això, a la part nord dels Pirineus hi ha zones en les quals està en regressió.

Luca Cavalli-Sforza afirma que hi ha una possible relació, tant linguística com genètica, entre les poblacions japoneses i basques, recalcant-ne l'antiguitat de l'origen i el fort aïllament d'aquestes dues poblacions. El més probable és poder relacionar el basc amb el grup de les llengües ibèriques, per comparació fonètica amb taules de plom gravat localitzades a l'assentament ibèric d'Ullastret.

Taula de continguts

1 Euskera batua
2 Frases i paraules
- 2.1 Frases bàsiques
- 2.2 Nombres
3 El substrat basc a Catalunya
4 Articles relacionats

[edita] Euskera batua

Article principal: Euskera batua

l'Estàndard oral i escrit del basc es diu euskera batua, o "basc unit". El creà l'acadèmia de la llengua basca, l'Euskaltzaindia, el 1968. És la llengua de l'administració d'Euskadi, la televisió basca, la premsa en basc, la producció literària i les escoles. Tanamteix això no implica que no s'empra mai els dialectes als mitjans, ans al contrari. És una mixta de tots el dialectes, especialment en el de Guipúscoa, el més central. El nom de la llengua (euskera) fou fixat segons la variant dialectal de Guipúscoa, Biscaia i Navarra, encara que adopta les formes regionals d'euskala, eskuara, eskuera, eskara, eskera, eskoara, euskiera, auskera, oskara, uskera, uskaa, uska o üskara.

[edita] Frases i paraules

[edita] Frases bàsiques

Bai = Sí
Ez = No
Kaixo! = Hola
Agur! / Aio! = Adéu!
Ikusi arte = Ens veurem!
Eskerrik asko! = Gràcies!
Egun on = Bon dia
Egun on, bai = Resposta típica a Egun on
Arratsalde on = Bona tarda / vesprada
Gabon = Bona nit
Mesedez = Si us plau, per favor
Barkatu = Perdó
Aizu! = Escolta'm! (expressió de maleducats)
Kafe hutsa nahi nuke = Puc prendre un cafè?
Kafesnea nahi nuke = Puc prendre un cafè amb llet?
Garagardoa nahi nuke = Puc prendre una cervesa?
Komunak = Banys
Non dago komuna? = On són els banys?
Non dago tren-geltokia? = On és l'estació de tren?
Non dago autobus-geltokia? = On és l'estació de bus?
Ba al da hotelik hemen inguruan? = Hi ha algun hotel pels voltants?
Zorionak = Bones festes, felicitacions per l'aniversari
Zer moduz? = Com estàs?

[edita] Nombres

Cardinals

0	zero, o huts
1	bat
2	bi
3	hiru
4	lau
5	bost
6	sei
7	zazpi
8	zortzi
9	bederatzi
10	hamar
11	hamaika
12	hamabi
13	hamahiru
14	hamalau
15	hamabost
16	hamasei
17	hamazazpi
18	hemezortzi
19	hemeretzi
20	hogei
21	hogeita bat
22	hogeita bi
23	hogeita hiru
30	hogeita hamar	(hogei-ta-hamar = vint-i-deu = 20+10)
31	hogeita hamaika	(hogei-ta-hamaika = vint-i-onze = 20+11)
40	berrogei	(ber-hogei = dos cops-vint = 2×20)
50	berrogeita hamar	(ber-hogei-ta-hamar = dos cops-vint-i-deu = 2×20+10)
60	hirurogei	(hirur-hogei = tres cops-vint = 3×20)
70	hirurogeita hamar	(hirur-hogei-ta-hamar = tres cops-vint-i-deu = 3×20+10)
80	laurogei	(laur-hogei = quatre cops-vint = 4×20)
90	laurogeita hamar	(laur-hogei-ta-hamar = quatre cops-vint-i-deu = 4×20+10)
100	ehun
200	berrehun
300	hirurehun
1000	mila
2000	bi mila
1000000	milioi bat
mig	erdi
menor	gutxiago
més	gehiago

Ordinals

1r: lehena, o aurrena
2n: bigarrena
3r: hirugarrena
4t: laugarrena
...: nombre+garrena

Distributius

1 per cadascun: bana
2 per cadascun: bina
3 per cadascun: hiruna
... per cadascun: nombre+na

[edita] El substrat basc a Catalunya

Extensió possible del protobasc a l'any zero.

Segons el filòleg Coromines la llengua basca, o una llengua d'un grup lingüístic bascoide, es conservà parlada a l'Alt Pallars fins els volts de l'any 1000.

La toponímia del Pirineu català s'explica fàcilment acudint a unes arrels basques: Esterri i Gerri probablement deriven d'herri que vol dir 'poble'. Besiberri podria venir de les paraules bizi berri amb el significat de vida nova.

Urgell és possiblement derivat d'ur (aigua), com el municipi d'Ur.

Un cas molt clar és el de la Vall d'Aran (aran en el basc actual vol dir 'vall').

A més la llengua aranesa és un subdialecte del gascó dins la llengua occitana, el qual, (com el castellà) per haver-se originat en contacte amb el basc, té algunes característiques on ha influït un substrat basc. Aquest és el cas de la fonètica, en especial el vocalisme, en les cinc vocals bàsiques i l'emmudiment de la "f". Així, en aranès, "festa" es diu hèsta i "farina" haria. El basc, en no tenir el fonema "f", o l'emmudia o el convertia en una altra lletra; així la "figa", en llatí clàssic ficus, passa a figo en llatí vulgar i en basc a pigo.

La paraula catalana esquerra, castellana izquierda i galaicoportuguesa esquerda, provenen de la basca ezkerra.

També la samarra o samarreta és una paraula d'origen basc.

Una de les maneres de dir ganivet en basc és precisament ganibet, però en aquest cas tant en català com en basc és tracta d'una derivació de la paraula germànica. Com en anglès knife amb transformació de les consonants k,n,f en g,n,b.