Llengua blava

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Virus de la llengua blava
Partícula del virus de la llengua blava
Partícula del virus de la llengua blava
Classificació científica
Grup: III
Família: Reoviridae
Gènere: 'Orbivirus'
Espècie: Bluetongue virus, BTV

La malaltia de la llengua blava és una malaltia vírica dels animals remugants no contagiosa que no és una zoonosi. El vector és un insecte del gènere Culicoides. Oficialment és una malaltia animal de declaració obligatòria. Afecta principalment els ovins domèstics i amb menys freqüència els bovins,[1] els caprins, els cérvols, dromedaris i els antílops. Aquesta malatia la causa el virus de la llengua blava ( Bluetongue virus(BTV).

Aquest virus, orignari d’Àfrica, es va detectar a finals de la dècada de 1950 al sud d’Espanya i Portugal, després, 1998, entrà a Itàlia i França (per Còrsega). Aquests països combaten la malaltia mitjançant campanyes de vacunació.

Patogen i vectors[modifica | modifica el codi]

La malaltia de la llengua blava el causa un virus patogen, Bluetongue virus (BTV) que pertany al gènere Orbivirus, i a la família Reoviridae. Hi ha 25[2] serotips. El transmet un dípter, Culicoides imicola i altres Culicoides.

Virus de la llengua blava[modifica | modifica el codi]

El virus de la llengua blava causa greus malalties en la ramaderia. Ha estat molt estudiat durant 30 anys. Com altres membres de la seva família el BTV és un virus complex sense embolcall amb set proteïnes estructurals. El BTV és l’espècie tipus del gènere Orbivirus dins la família Reoviridae que és una de les famílies més gran de virus i inclou els principals patogens dels humans (com els rotavirus). La malaltia de la llengua blava va ser descrita primer al segle XVIII i durant molt de temps que estava confinada a Àfrica.[3]

La partícula madura de BTV és relativament fràgil i la capacitat infecciosa del BTV es perd fàcilment en un medi àcid.

Contaminació[modifica | modifica el codi]

Les fonts conegudes de contaminació són la sang, el semen, els insectes vectors infectats.[4]

Una sola picada dels dípters Culicoides infectats pot infectar un hoste sensible. El període de latència és de menys de 10 dies. Aquest virus no s’excreta per la saliva, els mocs o les lesions bucals benignes. Els bovins infectats in utero, juguen el paper de reservori permetent al virus de passar l’hivern en aquells llocs on l’hivern és massa fred per a permetre sobreviure tot l’any al dípter vector . .[5]

Epidemiologia[modifica | modifica el codi]

Epidemiologia molecular del virus de la llengua blava (BTV) a Europa des de 1998: rutes d’introducció de diferents serotips i soques de virus individuals.

La llengua blava s’ha observat a Austràlia, els Estats Units, Àfrica, l’Orient Mitjà, Àsia i Europa. La seva ocurrència és estacional en els països afectats de la Conca del Mediterrani, baixant quan cauen les temmperatures i les glaçades maten els dípters vectors adults.[6] el qual pot promoure la supervivència viral i la longevitat del vector durant els hiverns més suaus.[7] Una significativa contribució a l’extensió cap al nord de la malaltia de la llengua blava ha estat la capacitat dels vectors Culicoides obsoletus i C.pulicaris d’adquiri i transmetre la malaltia, els dos estan distribuïts àmpliament per tota Europa. En canvi el vector original C.imicola estava només al nord d’Àfrica i la conca del mediterrani. L’agost de 2006, es van trobar casos de llengua blava als Països Baixos, després a bèlgica, Alemanya i Luxemburg.[8][9] El 2007, el primer cas de llengua blava a Txèquia es va detectar en un toro pop de la ciutat de Cheb.[10] El setembre de 2007, el Regne Unit informà de la seva sospita d'un cas de la mallatia, en una vaca de les Highlands prop de Ipswich, Suffolk.[11] Des d'aleshores el virus s'ha estès dels bovins als ovins a la Gran Bretanya.[12] Cap octubre de 2007 bla llengua blava ha estat una seriosa amenaça a Escandinàvia i Suïssa.[13] i s'ha informat del primer brot a Dinamarca.[14] A la tardor de 2008, es va informar de diversos casos al sud de Suècia, a Småland, Halland, i Skåne, [15] també a zones frontereres entre els Països Baixos i Alemanya on s'intensifiquen els controls. [16] Noruega va tenir el primer cas el febrer de 2009, en unes vaques analitzades de Vest-Agder .[17] Noruega va ser declarada lliure d’aquesta malaltia el 2011.

Tot i això aquesta malaltia no amenaça els humans.

Símptomes[modifica | modifica el codi]

Ovella infectada.
Un iac domèstic amb llengua blava.

Els principals símptomes són la febre alta, salivació excessiva, edema a la cara i la llengua i cianosi a la llengua.

Alguns animals desenvolupen lesions en els peus i en les vaques el canvi constant de la posició dels peus dóna lloc al mal nom de la malaltia del ball (The Dancing Disease).[18] La torsió del coll o torticollis) s’observa en animals greument afectats.

No tots els animals desenvolupen símptomes però tots els que queden afectats ràpidament moren en una setmana. Els animals malalts que no moren es recuperen molt lentament trigant diversos mesos en fer-ho.

El període d’incubació és de 5–20 dies, i tots els símptomes es desenvolupen normalment dins d’un mes. la taxa de mortalitat normalment és baixa però és alta en les races susceptibles d’ovelles. A l’Àfrica les races locals d’ovelles poden no tenir mortalitat però en les races importrades la mortalitat pot arribar al 90%[19]

En els bovins, les cabres i els remugants silvestres la infecció normalment és asimptomàtica. El cérvol vermell és una excepció i en ells la malatia pot ser tan aguda com en les ovelles.[20]

Tractament i prevenció[modifica | modifica el codi]

No hi ha un tractament eficient. La prevenció es fa via la quarantena, la inoculació i vacuna amb virus vius modificats i el control dels dípters vectors, incloent la inspecció dels avions.

S’ha de tenir en compte que la màxima activitat d’aquests dípeters vectors és a l’alba i al capvespre i posar dins els estables als animals en aquests període redueix molt les taxes de picades per aquests insectes. També es poden usar insecticides[21] També es poden posar trampes que cacin aquests dípters. S’han de controlar els munts i acumulacions de fems .[22]

Vacuna[modifica | modifica el codi]

Els brots al sud d’Europa han estat causats pels serotips 2 i 4, i per aquests serotips es disposa de vacunes. Però al nord d’Europa van estar causats pel serotip 8 i s’han hagut de fer noves vacunes.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Q&A: Bluetongue disease». BBC, 2008-09-17 [Consulta: 1 gener 2010].
  2. .
  3. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta roy
  4. A090 - Fièvre catarrhale du mouton
  5. http://www.agriculture.gouv.fr/spip/IMG/pdf/epidemiologie.pdf Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  6. Purse, Bethan V.. «Climate change and the recent emergence of bluetongue in Europe». Nature Reviews Microbiology, vol. 3, 2, February 2005, pàg. 171–181. DOI: 10.1038/nrmicro1090. PMID: 15685226.
  7. «Bluetongue – Europe (51)». International Society for Infectious Diseases, 2007-10-30. Arxivat de l'original el December 26, 2007. [Consulta: 2007-10-31].
  8. European Commission (2006-08-21). "Blue Tongue confirmed in Belgium and Germany". Nota de permisa. Consulta: 2006-08-21. ´
  9. Horsetalk.co.nz (2007-03-28). "Lethal horse disease knocking on Europe's door". Nota de permisa. Consulta: 2007-03-27. ´
  10. «Bluetongue dobývá Evropskou unii». Agroweb, 2008-02-19. [Consulta: 2008-05-29].
  11. «Bluetongue disease detected in UK». BBC News Online, 2007-09-22 [Consulta: 22 setembre 2007].
  12. Gray, Richard. «Bluetongue spreads from cattle to sheep». Telegraph.co.uk [London], 2007-10-14 [Consulta: 15 octubre 2007].
  13. «Bluetongue – Europe (50)». International Society for Infectious Diseases, 2007-10-30. Arxivat de l'original el December 26, 2007. [Consulta: 2007-10-31].
  14. "Bluetongue outbreak detected in Denmark – EU", Reuters, 13 October 2007.
  15. «Blue tongue outbreak spreads south». Thelocal.se, 2008-09-24. [Consulta: 2008-09-24].
  16. «Blauzungenkrankheit in Niederlanden wieder ausgebrochen». Westdeutscher Rundfunk, 2008-09-26. [Consulta: 2008-09-27].
  17. Veterinærinstituttet informs about the outbreak in Vest-Agder, Norway National Veterinary Institute, 20 February 2009.
  18. McGrath, Matt. «'Dancing' disease set for long run». BBC News, Last Updated: [Consulta: 24 octubre 2008].
  19. Handbook of Animal Diseases in the Tropics, 1976. ISBN 0-901028-10-X
  20. Jensen, R. and Swift, B.L. Diseases of Sheep, Lea and Febiger, Philadelphia, 1982. ISBN 0-8121-0836-1
  21. Gairdner, Julie. "Bluetongue (blue tongue) outbreak in the UK – FWi's special report", Farmers Weekly, 24 September 2007. Offers practical advice for preventing Bluetongue in livestock.
  22. Abel, Charles. "Bluetongue vaccine BTV8 questions answered", Farmers Weekly, 2 April 2008.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llengua blava