Cors
|
Corsu |
|
|---|---|
| Altres denominacions: | a lingua corsa |
| Parlat a: | França (illa de Còrsega) Itàlia (nord de la Sardenya). |
| Regió: | Sud d'Europa |
| Parlants: | 225.000 (1990) |
| Classificació genètica: | Indoeuropea Llengua romànica |
|
|
|
| Llengua oficial de: | Oficial a Sardenya i reconeguda llengua regional a Còrsega. |
| Regulat per: | No està regulat |
|
|
|
| ISO 639-1 | co |
| ISO 639-2 | cos |
| ISO 639-3 | cos |
 Visiteu el Portal:Llengües |
|
El cors és una llengua romànica parlada a Còrsega. És molt semblant a l'italià, i la majoria de lingüistes el consideren una variant del dialecte toscà. Té uns 225.000 parlants (1990), que sovint l'usen només a l'oral, reservant l'italià o el francès per a l'escrit.
Taula de continguts |
Dialectes[modifica]
El cors es divideix en dos dialectes:
- Cismuntanu, parlat a Capicorsu, Bastia, Aleria, Corti i Balagna, amb una forta influència toscana.
- Ultramuntanu, parlat a Aiacciu, Vicu, Sartè i Bunifaziu, té una forta empremta del sard septentrional
Característiques[modifica]
- Les I i U llargues llatines evolucionen en el cismuntà en É i Ó (pélu, gola) i en ultramuntà en Í i Ú (pílu, gúla); els límits d'aquesta divisió són entre el país de Sartena, Levie i Sta Lucia di Porti Vejchu.
- El grup llatí LJ de melju, palja esdevé en ultramuntà meddu, padda i en cismuntà L' o LL mel'u o mellu i palla; el límit es trova entre Coti i Chiavari, Santa maria de Siche, Palneca i Solenzara.
- Les consonants llatines C,T i P (locu, rota, nepote) esdevenen en ultramontà K, T i P (loku, rota, nipote) i en cismuntà G, D i B (logu, roda, ribode); el límit es troba entre Calcotoggio, Bocognano i Ghisonaccia.
- El grup llatí LL (collu) esdevé en ultramuntà DD (koddu) i en cismuntà LL (kollu). El límit es troba entre Calcatoggio, Ghisone i Aleria.
- A Bonifaziu encara es mantenen els trets ligurs importats el 1195, i a Cargise encara es mantenen trets grecs.
- Al Cismuntà, malgrat la influència toscana, es mantenen sustrats similars al del sard, com:
- Manteniment de zones intermitges on mantenen intacta la vocal tònica llatina (kuistu, kuillu, prummissa, duve, gunnu, nucí).
- Manté la DD en comptes de LL (iddu, idda, iddi, idde), (undu voli-no el vull, un da pigli-no l'agafo).
- Manté D després de N, com nonza (italià nozza) i mansa-massa.
- Fort substrat ligur: els sufixos –asco, -inco, els noms ètnics com Bisincu (d'Evisa), Urnasincu (d'Ornaso), Prupianincu (de Propiano), Sundincu (qui viu damunt) i Ghjundincu (qui viu dessota).
- També hi ha un substrat etrusc: tafone o zafna (italià buco), tarcanu (el millor)-tarxi, el verb falare (baixar) que prové del preindoeuropeu fala (Falerii, Fallerona).
Situació lingüística[modifica]
Es calculava que el 1981 el 75 % dels corsos originaris de l'illa parlaven el cors. El creixement poblacional, però, és força baix per la forçada emigració. Segons una enquesta de l'INSEE feta el 1977 sobre l'ús i coneixement de la llengua, donà uns resultats:
- 100 % dels homes nats a l'illa parlen el cors
- 74 % dels originaris d'Aiacciu.
- 84 % dels de Bastia
- 80 % de les dones nascudes a l'illa
- 78 % dels nens.
Així, es calcula que el 79 % dels caps de família de l'illa parlen cors, i el 59 % dels fills el parlaven encara.
Durant el segle XIX, la llengua de cultura dels corsos fou l'italià toscà normatiu. La missa es feia en italià fins el 1925; fins i tot avui dia, el 40 % de les televisions de l'illa reben la televisió italiana, i la segona llengua a l'institut més sol·licitada és l'italià.
Des del 1974 s'aplica la Llei Deixonne en l'ensenyament del cors, i des del 1988 el cors és ensenyat com a assignatura a totes les escoles de l'illa. També existeixen les E Cardelline, escoles maternals on l'ensenyament es fa totalment en cors, però no es disposa del seu nombre. Segons fonts nacionalistes, només el 20 % dels nens de l'illa s'expressen habitualment en cors. També existeix la Universitat de Corti, gairebé alternativa, on es poden estudiar carreres de lletres amb algunes assignatures en cors.
Des del 1972 el grup Scola Corsa treballa per la difusió de la llengua en els mitjans de comunicació i a l'escola. D'aquesta manera, el 1996 hi havia 18.000 nens corsos que havien fet la primària en cors o bé l'havien estudiat a l'escola, i el 1998 augmentaren a un total de 27.459 nens corsos (el 85 % de l'alumnat total de l'illa) que feien l'"ensenyament bilingüe". La llengua gaudeix d'un estatut particular: es garanteix l'ensenyament del cors en el sistema públic i s'ofereix un sistema bilingüe real. Des del 1998 el bilingüísme consisteix en tres hores setmanals en cors, i des del 2000 està previst l'ús rutinari del cors en l'organització dels horaris, un curs bilingüe a parvulari i 29 en primària (fins ara eren 17). Veure també: Literatura corsa
Bibliografia[modifica]
- FALCUCCI, Francesco Domenico. Vocabolario dei dialetti della Corsica. 1915
- MARCHETTI, Pascal. Intricciate è cambiarine. Éd. Beaulieu, 1971
- CECCALDI, Mathieu. Dictionnaire corse-français. Éditions Klincksieck, 1974
- MARCHETTI, Pascal. Le corse sans peine (U corsu senza straziu). Chennevières sur Marne: Assimil, 1974
- MELILLO, A.M. Profilo dei dialetti italiani: Corsica. Pisa: Pacini Editore, 1977
- AGOSTINI, Pàulu Marìa. L'usu di a nostra lingua. 1984
- FUSINA, Jaques. Les racines de la vie, La Corse naturelle. Paris: Éditions CRITT/DRAE/DRT, 1991
- SAINT-BLANCAT, C. (a cura di). La Corsica. Identità Etnico-Linguistica e Sviluppo. Padova, CEDAM, 1993
- FUSINA, Jaques. Parlons Corse. Paris: Éditions L'Harmattan, 1999
- MARCHETTI, Pascal. L'usu còrsu (diziunariu corsu-talianu-francese). Éditions Stamperia Sammarcelli, 2001
- DURAND, Olivier. La lingua còrsa. Brescia: Paideia Editrice, 2003 - ISBN 88-394-0674-3
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cors |
- Accademia Corsa
- Banca dati INFCOR/ADECEC di a lingua corsa
- ADECEC: A cultura corsa nant'à u Web
- InterRomania: Centru Culturale Università di Corsica
- Dizionario còrso da Lexilogos
- Lèxic Cors-Italià
- (francès) A lingua corsa
- A lingua corsa adatta à e nove tecnulugie
- Lingua è cultura corsa
- (anglès) Ethnologue de la llengua corsa
- Forum in lingua corsa su PasqualePaoli.com
- MatinaLatina: pubblicazioni sul Còrso del Sud
- (alemany) M.A. Christian Jerger - Estudi del diccionari cors
- Carta europea de les llengües regionals o minoritàries
- Ghjuvan Maria Comiti - A tumbera
- Lisandru Marcellesi - A infantata o a fola di i Martinelli (pdf)
- Informació sobre Cors a la XV edició de l'Ethnologue, amb el codi “cos” (anglès)
|
||||||||
