Llengua de bou (boraginàcia)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Llengua de bou
Una llengua de bou florida
Una llengua de bou florida

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Clade: Angiospermae
Clade: Astèrides
Ordre: (unplaced)
Família: Boraginaceae
Gènere: 'Echium'
Espècie: ''E. vulgare''
Nom binomial
Echium vulgare
L.

La llengua de bou,[1] (Echium vulgare) és una planta herbàcia biennal de la família de les boraginàcies.

Distribució i hàbitat[modifica | modifica el codi]

Aquest planta és originària de l'àrea del Mediterrani i es troba al sud d'Europa i les zones temperades d'Àsia occidental i Àfrica del nord.[2]

La llengua de bou viu generalment a les zones de vegetació baixa, com a les brolles, erms i prats secs. També és molt comú a les vores de camins rurals.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Una papallona d'ullets xuclant les flors de la llengua de bou.

La llengua de bou creix de manera erecta i té la tija puntejada de negre. És una planta híspida, d'entre 25 cm i 1 m d'altura. Les fulles fan uns 35 mm a la base. Són linears i lanceolades, aspres i peludes.

Les flors són blaves i es troben al final de la tija; són flors tubuloses amb els estams molt sortits que atreuen molt els insectes.

Els fruits són poliaquenis que es divideixen en quatre aquenis que es dispersen amb el vent. Sovint s'enganxen als pels del bestiar o de la gent que passa, el que ajuda a llur disseminació.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El nom genèric "Echium" que prové del grec Echis = escurçó, es basen en l'aparença de les llavors de l'Echium vulgare que recorden el cap de la serp verinosa.[3] Altres tradicions diuen que els origen dels noms vulgars rau en l'aparença de les seves inflorescències.[4]

Usos medicinals[modifica | modifica el codi]

El folclore tradicional de moltes cultures afirma que la llengua de bou guareix o calma les picades del escurçons. En els remeis casolans es consumien les fulles tendres com a verdura, barrejades amb altres herbes.[5]

Consumida en grans quantitats, aquesta planta pot resultar verinosa per el bestiar, però no és una planta massa perillosa per als humans.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llengua de bou (boraginàcia)