Les llengües turqueses són una família lingüística. Alguns les consideren una divisió de les llengües altaiques, una família hipotètica que encara no es considera provada. Es parlen en una extensa zona de l'Àsia, que va des de Turquia i l'Azerbaidjan fins a Sibèria passant per les estepes de l'Àsia central (Iran, Kazakhstan, Kirguizistan, Turkmenistan, Uzbekistan, Afganistan, Rússia i Xina), per uns 150 milions de persones cap a començaments del 2000.
Divisió de les llengües turqueses[modifica]
- Turquès occidental
- Grup búlgar
- Grup oghuz
- Grup kiptxak (Nord-est)
- Kiptxak-cumà
- Kiptxak-nogai
- Txagatai
- Turquès oriental
Característiques[modifica]
Les llengües turqueses comparteixen una sèrie de característiques comunes:
- Són llengües aglutinants, amb una estructura composta per l'arrel més els afixos. Les arrels són extraordinàriament estables en totes les llengües i en llargs períodes de temps.
- Existeix harmonia vocàlica consistent en la correspondència entre vocals frontals i posteriors en unitats lingüístiques.
- Hi ha una total absència de gèneres gramaticals.
- L' adjectiu precedeix al nom que determina i l'adverbi sempre precedeix al predicat.
- Hom prefereix la posposició a la preposició.
- El verb és situat final i es construïx sobre un joc d'arrels (present, futur, aorist, condicional, necessitatiu, subjuntiu i dos temps passats) al qual ha d'afegir-se una sèrie d'afixos que marquen les distincions de manera o temps per a formar formes finites. El turc distingeix entre un passat evidencial, usat quan el parlant informe d'un succés de comú coneixement, d'un passat inferencial, quan el succés del que es parla és de coneixement del parlant.
Algunes concordàncies de vocabulari entre les llengües turqueses
| Català |
Antic turquès |
Turc |
Turcmà |
Tàtar |
Kazakh |
Uzbek |
Uigur |
| mare |
ana |
anne/ ana |
ene |
ana |
ana |
ona |
ana |
| nas |
burun |
burun |
burun |
boryn |
murιn |
burun |
burun |
| braç |
qol |
kol |
qol |
kul |
qol |
qo'l |
kol |
| camí |
jol |
yol |
ýol |
jul |
zhol |
yo'l |
yol |
| greix |
semiz |
semiz |
semiz |
simyz |
semiz |
semiz |
semiz |
| terra |
topraq |
toprak |
topraq |
tufrak |
topιraq |
tuproq |
tupraq |
| sang |
qan |
kan |
gan |
kan |
qan |
qon |
qan |
| cendra |
kül |
kül |
kül |
köl |
kül |
kul |
kül |
| aigua |
suv |
su |
suw |
syw |
suw |
suv |
su |
| blanc |
aq |
ak |
ak |
ak |
aq |
oq |
aq |
| negre |
qara |
kara |
gara |
kara |
qara |
qora |
qara |
| vermell |
qyzyl |
kιzιl |
qyzyl |
kyzyl |
qιzιl |
qizil |
qizil |
| cel |
kök |
gök |
gök |
kük |
kök |
ko'k |
kök |
L'alfabet àrab s'usa per a l'uigur, kazakh i kirguís. No hi ha escriptura a Xina per al salar o yugur, i es fa servir l'escriptura xinesa per a propòsits administratius i educatius. L'uzbek i el tàtar van ser escrits a la Xina en àrab però no hi ha publicacions d'aquestes llengües en aquesta nació. La instrucció en les escoles és en uigur i kazakh que són usats àmpliament pels uzbeks i els tàtars. Pel que fa a Turquia, des del 1925 s'escriu en alfabet llatí. Aquest costum ha estat adoptat des de la independència les antigues repúbliques soviètiques turques: Azerbaitjan, Kazakhstan, Uzbekistan i Kirguizistan. A Afganistan i Iran segueixen emprant l'alfabet àrab.
- Johanson, L. & Csató, E. Á. (editors) 1998. The Turkic Languages. Routledge: London. ISBN 0-415-08200-5.
- Deny J. et al. 1959. Philologiae Turcicae Fundamenta. Wiesbaden.
- Schönig, C. 1997/1998. A new attempt to classify the Turkic languages (1-3). Turkic Languages 1/2.
- Clauson, G. 1972. An Etymological Dictionary of Pre-thirteenth-century Turkish. Oxford.
Enllaços externs[modifica]
.svg){kind=small}
