Llenguadoc-Rosselló

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Llenguadoc-Rosselló
Languedoc-Roussillon
Bandera del Llenguadoc-Rosselló Escut del Llenguadoc-Rosselló
(En detall) (En detall)
Localització
Localització del Llenguadoc-Rosselló a França
Estat
• Departaments
• Districtes
• Cantons
• Municipis
França
5
14
186
1.545
Capital Montpeller
Llengües pròpies català, occità
Superfície 23.376 km²
Població (2011[1])
  • Densitat
2.670.046 hab.
114,22 hab/km²
Coordenades 43° 40′ N, 3° 10′ E / 43.667°N,3.167°E / 43.667; 3.167Coord.: 43° 40′ N, 3° 10′ E / 43.667°N,3.167°E / 43.667; 3.167
Organització
Consell Regional
• Presidència:

Llenguadoc-Rosselló
Damien Alary
Codi INSEE 91
Departaments Aude
Erau
Gard
Losera
Pirineus Orientals
Web

El Llenguadoc-Rosselló (Lengadòc-Rosselhon en occità, Languedoc-Roussillon en francès) és una regió administrativa al sud-est de França. Abasta dues regions històriques: la Catalunya Nord o el Rosselló - un territori de cultura catalana - i el Llenguadoc - un territori de cultura occitana. La seva capital és Montpeller.

Història[modifica | modifica el codi]

La regió de Llenguadoc-Rosselló, com a col·lectivitat territorial, va ser creada quan es van establir les regions el 1986 arran de les lleis de descentralització aprovades pel govern socialista de François Mittérrand. El centrista Jacques Blanc (aleshores membre de l'UDF) fou elegit president del consell regional aquell any i mantingué el càrrec durant 18 anys fins que el 2004 va ser substituït pel seu rival i acèrrim enemic polític, el socialista Georges Frêche. Al principi la bandera triada per a representar la regió consistia en una fusió dels símbols occità i català: la creu de Tolosa i la senyera. L'arribada del nou president socialista va suposar un canvi important de cara a la símbolica identitària, ja que va decidir de canviar-la per una mena de logòtip figuratiu. Aquesta regió va formar part del projecte de Comunitat de Treball dels Pirineus creada el 1983 (juntament amb Euskadi, Navarra, Aragó, Catalunya, les regions d'Aquitània, Migdia-Pirineus i a més Andorra) i després de l'Euroregió (dita també Euroregió mediterrània, creada el 1991) impulsada per aquesta mateixa regió, Migdia-Pirineus i Catalunya. Amb els canvis de governs del 2004, d'òptica socialista es creà una nova entitat dita Euroregió Pirineus Mediterrània amb els governs d'Aragó, de Catalunya, de les Illes Balears i de la regió Migdia-Pirineus.

Situació administrativa[modifica | modifica el codi]

A excepció d'un departament (Losera), la situació geogràfica d'aquesta entitat se situa a la vora del Mediterrani i cada capital (excepte Menda) de departament va ben comunicada a la resta mitjançant una xarxa prou important de ferrocarrils, carreteres i una autopista (l'A9 alhora "languedocienne" i "catalane"). La formen cinc departaments:

La Casa de la Regió (L'Hôtel de Région)[modifica | modifica el codi]

La seu d'aquesta regió es troba a Montpeller, a la vora de Port Marianne en un edifici dit Hôtel de Région (Casa de la Regió). Aquest edifici fou construït a principis de la creació sota la presidència de Jacques Blanc amb un cost prou elevat degut als equipaments (televisors a cada seient...) i conegué uns grans canvis estructurals amb l'arribada de G. Frêche que van ser criticats pel seu cost suposadament prohibitiu. Recentment s'han creat delegacions de la Regió dites Maison de la Région a les capitals departamentals

Transport[modifica | modifica el codi]

La regió compta amb una sèrie d'eixos que la vertebren, de nord a sud i de l'oest a l'est. l'eix principal és l'A-9, que forma part de l'E-15 i travessa tot el territori vorejant la costa de Gard al Rosselló, i enllaçant al nord amb l'A-54 que va fins a Marsella. Dos eixos més enllacen Narbona amb Tolosa (Toulouse) (l'A-61) i Montpeller-Besiers (Béziers) amb Clarmont d'Alvèrnia (Clermont-Ferrand) (l'A-75). El TGV segueix aquest primers dos eixos a Tolosa i Marsella, i a més hi ha una sèrie de trens regionals i turístics que conecten les poblacions més petites amb les capitals de departament.

El fracàs del nom Septimània[modifica | modifica el codi]

El cap del govern socialista (PS) regional, Georges Frêche, es va mostrar aviat contrari al sentiment nacional occità o català com ho va demostrar en nombroses sessions de la regió descrivint el català i l'occità com a "patois".

Un dels intents més palesos d'eradicació identitària va ser la tria de la designació Septimanie (Septimània) per a definir l'entitat artificial formada per occitans i catalans.

Aquest canvi va ser percebut molt negativament a la societat nord-catalana, que es va manifestar palesament i vehement contra la creació de Georges Frêche (emprant eslògans com Septicèmia en lloc de Septimània). L'ajuntament de Perpinyà va aprovar una moció en què rebutjava la denominació Septimània impulsada pel president del consell el 26 de setembre de 2005. L'endemà, i davant la forta oposició popular, el president del consell, Georges Frêche, va desestimar el canvi oficial de nom, tot i que el nom Septimanie es manté com a marca comercial per una vintena d'empreses per indicar la procedència dels seus productes.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Populations légales 2011» (en francès). INSEE, 2013-12-31. [Consulta: 2014-01-03]. «Les poblacions legals 2011 entren en vigor l'1 de gener de 2014»
  2. Gauthier LANGLOIS. «Emblèmes de la région Languedoc-Roussillon. Origines, enjeux identitaires économiques et politiques». Paratge, 2012.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]