Llengües austronèsiques

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 19:43, 6 oct 2016 amb l'última edició de Bestiasonica (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de llenguaLlengües austronèsies
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants~300[1]-354[2] milions
Parlants nadius300.000.000 Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deSud-est asiàtic, Madagascar, Taiwan i Oceania
Distribució de les llengües austronèsies
Classificació lingüística
Àustriques
Codis
ISO 639-2map Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-5map Modifica el valor a Wikidata
Glottologaust1307 Modifica el valor a Wikidata
ASCL65 Modifica el valor a Wikidata
Linguist Listanes Modifica el valor a Wikidata
IETFmap Modifica el valor a Wikidata

Les llengües austronèsies és una família que agrupa un conjunt d'idiomes parlats a les illes del Pacífic properes a Àsia i Austràlia. També inclou la llengua de Madagascar. És un dels grups de llengües major del món, tant quant a nombre d'idiomes (1.244, d'acord amb Ethnologue) com quant a extensió geogràfica (des de Madagascar fins a l'illa de Pasqua. El nom prové de l'grec austronesia que significa 'illes del sud'.

El descobriment de la família precedeix al de les llengües indoeuropees (establerta a partir del segle XIX de manera certa). Des del 1706, el lingüista Hadrian Reland ja havia subratllat la semblança entre la llengua parlada en Futuna, el malai i el malgaix, a partir del glossari recollit per Jacob Le Maire a Futuna. L'existència d'una família de llengües, que més tard serà denominada austronèsia, es reconeix definitivament en el Catalogo delle Lingue de Lorenzo Hervas i Panduro, del 1784. El 1834, la família, estesa fins a l'illa de Pasqua, és batejada com a malaiopolinèsia pel lingüista Wilhelm von Humboldt en Über die Kawi-Sprache auf der Insel Java (1836-1839). Les llengües melanèsies van ser tractades a part durant llarg temps, en part per prejudicis racials, a pesar dels treballs del lingüista Otto Dempwolff (1920).

Les llengües austronèsies es divideixen en 10 branques, nou de les quals es parlen a Taiwan i algunes illes pròximes, i s'agrupen dintre de les llengües formosanes, sense relació amb el xinès. Les branques que van romandre a Taiwan mostren grans diferències entre si. La branca restant és l'anomenada malaiopolinèsia, que engloba totes les altres llengües de la família. Aquesta branca se subdivideix en dues grans subgrups: el grup occidental, amb uns 300 milions de parlants, i l'oriental amb aproximadament un milió de parlants.

La lingüística comparativa, recolzada per troballes arqueològiques, localitza l'origen dels ancestres lingüístics de la família al sud-est de l'actual Xina, des d'on van emigrar cap a Taiwan.

Alguns lingüistes creuen que la família tai-kadai hauria de col·locar-se dintre d'una versió expandida de la família austronèsia. Uns altres es decanten a favor d'una relació amb la família sinotibetana. I finalment uns altres han proposat una relació amb les llengües afroasiàtiques, formant una superfamília àustrica. Cap d'aquestes propostes s'ha guanyat l'acceptació de la comunitat científica.

Les llengües malaiopolinèsies tendeixen a la reduplicació (repetició de tot o part d'una paraula) per a expressar el plural i totes les llengües austronèsies tenen una entropia baixa, és a dir, els textos són bastant repetitius quant a la freqüència dels sons. La majoria no posseïx grups de consonants (com [str] o [mpl]) i té un nombre de vocals petit, sent-ne cinc el més comú.

Algunes de les branques i llengües més importants són:

Articles relacionats

Referències

  1. ↑ David Chrystal, The Cambdridge Encyclopaedia of Language, p. 297
  2. ↑ Ethnologue:Statistical summaries

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llengües austronèsiques
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llengües_austronèsiques&oldid=17571880»