Llentilla

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Llentilla
Llentilles
Llentilles

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Fabales
Família: Fabaceae
Subfamília: Faboideae
Tribu: Vicieae
Gènere: Lens
Espècie: L. culinaris
Nom binomial
Lens culinaris
Medikus

La llentilla o llentia (Lens culinaris) és una planta anual conreada que pertany a la família de les Fabaceae.

Particularitats[modifica | modifica el codi]

Plantes de llentilla un mes després de la sembra
Les matixes plantes 75 dies després de l'emergència

És una planta voluble que fa uns 40 cm d'alçada i fructifica en tavelles que generalment contenen dues llavors anomenades llenties que tenen una forma característica com una lent òptica biconvexa (la paraula lent deriva precisament del nom llatí de la llentia,lens).

És una planta de conreu molt antiga present ja en el neolític, probablement originada en Àsia menor.

Actualment el major productor mundial és l'Índia i el major exportador el Canadà.

A la península Ibèrica es conrea en règim extensiu a l'occident de la Meseta d'on són originàries les varietats Pardina (petites i arrodonides) i Castellana (relativament grosses i aplanades). A Espanya el seu conreu ha disminuït molt igual que el de les altres lleguminoses.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Actualment és la lleguminosa de més consum. És de fàcil digestió i conté un 25% de proteïna.

La llentia és la lleguminosa de gra de més fàcil cocció, ja que no li cal el remull previ, tot i que hi ha molta gent que prefereix posar-les en remull.

Hi ha diverses maneres de preparar les llenties, normalment es mengen en sopa o en estofat. Sovint es cuinen amb altres verdures que es van afegint al mig de la cocció, com pastanaga, api, ceba i patata. Entre els condiments més adients cal mencionar el llorer i l'all. Al moment de servir hom vessa oli d'oliva per sobre del plat per a millorar el gust.[1]

Tradicionalment s'afegeix cansalada o xoriço a la sopa o l'estofat, però es poden preparar també a la manera vegetariana ja sigui guisades amb verdures o simplement bullides amb una mica de sal per a incorporar en una amanida. Les sopes i estofats es mengen sucant pa. Les llenties amb arròs es preparen incorporant arròs a la barreja o per separat.

Referències[modifica | modifica el codi]

Sopa de llentilles.
Il·lustració d'una planta de llentilla, 1885.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]