Lleopard de l'Amur

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Lleopard de l'Amur
Amur Leopard Panthera pardus orientalis Facing Forward 1761px.jpg
Amur Leopard (1970226951).jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Carnivora
Família: Felidae
Gènere: Panthera
Espècie: P. pardus
Subespècie: P. p. orientalis
Nom trinomial
Panthera pardus orientalis
(Schlegel, 1857)[1]
Distribució geogràfica
Distribució geogràfica
Exemplar del zoo d'Olomouc
Lleopard de l'Amur al zoo de Colchester

El lleopard de l'Amur (Panthera pardus orientalis) és una subespècie del lleopard (Panthera pardus).[2]

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • Els mascles pesen, de mitjana, entre 32 i 48 kg (n'hi ha que arriben a 60–75) i les femelles entre 25 i 43.
  • Presenta un pelatge espès (de fins a 7,5 cm de llarg a l'hivern i 2,5 a l'estiu) adaptat al clima fred del seu hàbitat.
  • És més pàl·lid i té la cua més llarga que altres subespècies.[3][4]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Les femelles són aptes per a criar a l'edat de 3–4 anys i, després d'un període de gestació d'unes 12 setmanes, tenen ventrades d'1–4 individus (tot i que la mitjana és de 2). Els cadells romanen amb sa mare durant un màxim de dos anys abans d'esdevindre totalment independents.[3]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja cabirols (Capreolus capreolus), sikes (Cervus nippon), teixons i llebres (Lepus spp.).[3][4]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a la Península de Corea (tret de Corea del Sud), el nord-est de la Xina i l'extrem oriental de Rússia.[5][6]

Longevitat[modifica | modifica el codi]

Té una esperança de vida de 10–15 anys en estat salvatge i de 20 en captivitat.[3]

Estat de conservació[modifica | modifica el codi]

S'enfronta a nombroses amenaces: interferències humanes, endogàmia, construcció de noves carreteres i oleoductes,[7] incendis forestals, caça furtiva dels mateixos lleopards (per llurs pells i ossos emprats a la medicina tradicional xinesa)[8] i de llurs preses, explotació dels boscos i canvis climàtics. L'any 2007, només n'hi havia, en llibertat, entre 14 i 20 adults i 5–6 cadells al Territori de Primórie (sud-est de Rússia),[9] mentre que en captivitat n'hi ha, si fa no fa, 300 en parcs zoològics d'Europa, l'Amèrica del Nord i els països de l'antiga Unió Soviètica.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Catalogue of Life (anglès)
  2. Mammal Species of the World (anglès)
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 ALTA Amur Leopard Conservation (anglès)
  4. 4,0 4,1 Amur Leopard (anglès)
  5. UICN (anglès)
  6. BioLib (anglès)
  7. ARKive (anglès)
  8. ARKive (anglès)
  9. UICN (anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anònim, 2007. Amur leopard remains on the brink of extinction. Cat News 46: 51.
  • Christie, S., (2009) Breeding Far Eastern Leopards for Reintroduction: The Zoo Programme Perspective. A: Hayward, M.W. & Somers, M.J. (eds) Re-introduction of Top-Order Predators (pp. 388–410). Blackwell Publishing, els Estats Units.
  • Don E. Wilson & DeeAnn M. Reeder (editors). 2005. Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference. Tercera edició.
  • Macdonald, D., (2001) The New Encyclopedia of Mammals. Oxford University Press, Oxford.
  • Miththapala, S., Seidensticker, J. i O'Brien, S. J., 1996. Phylogeographic subspecies recognition in leopards (Panthera pardus): Molecular genetic variation. Conservation Biology 10: 1115–1132.
  • Pikunov, D. G., Aramilev, V. V., Fomenko, V. V., Miquelle, D. V., Abramov, V. K., Korkishko, V. G. i Nikolaev, I. G., 2000. Endangered species: The decline of the Amur leopard in the Russian Far East. Russian Conservation News 24: 19.
  • Sampson, P., Whitnall, L. & Christie, S., (2010) The Russian “love leopard”: a key species for zoo support. A: Dick, G. & Gusset, M. (eds) Building a future for wildlife: zoos and aquariums committed to biodiversity conservation (pp. 63–68). WAZA Executive Office, Gland, Suïssa.
  • Sugimoto, T., Nagata, J., Aramilev, V.V., Belozor, A., Higashi, S. & McCullough, D.R., (2006) Species and sex identification from faecal samples of sympatric carnivores, Amur leopard and Siberian tiger, in the Russian Far East. Conservation Genetics 7 (5): 799–802.
  • Uphyrkina, O., Johnson, W. E., Quigley, H. B., Miquelle, D. G., Marker, L., Bush, M. E. i O'Brien, S. J., 2001. Phylogenetics, genome diversity and origin of modern leopard, Panthera pardus. Molecular Ecology 10: 2617.
  • Uphyrkina, O., Miquelle, D., Quigley, H., Driscoll, C. i O'Brien, S. J., 2002. Conservation genetics of the Far Eastern leopard (Panthera pardus orientalis). Journal of Heredity 93: 303–311.
  • Uphyrkina, O. & O'Brien, S.J., (2003) Applying molecular genetic tools to the conservation and action plan for the critically endangered Far Eastern leopard (Panthera pardus orientalis). Comptes Rendus Biologies 326 (Supplement 1): 93–97.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lleopard de l'Amur