Lleopard de l'Amur
 |
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 .jpg) |
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Panthera pardus orientalis (Schlegel, 1857)[1] |
||||||||||||||||
 Distribució geogràfica
|
||||||||||||||||
El lleopard de l'Amur (Panthera pardus orientalis) és una subespècie del lleopard (Panthera pardus).[2]
Taula de continguts |
Descripció [modifica]
- Els mascles pesen, de mitjana, entre 32 i 48 kg (n'hi ha que arriben a 60–75) i les femelles entre 25 i 43.
- Presenta un pelatge espès (de fins a 7,5 cm de llarg a l'hivern i 2,5 a l'estiu) adaptat al clima fred del seu hàbitat.
- És més pàl·lid i té la cua més llarga que altres subespècies.[3][4]
Reproducció [modifica]
Les femelles són aptes per a criar a l'edat de 3–4 anys i, després d'un període de gestació d'unes 12 setmanes, tenen ventrades de 1–4 individus (tot i que la mitjana és de 2). Els cadells romanen amb sa mare durant un màxim de dos anys abans d'esdevindre totalment independents.[3]
Alimentació [modifica]
Menja cabirols (Capreolus capreolus), sikes (Cervus nippon), teixons i llebres (Lepus spp.).[3][4]
Distribució geogràfica [modifica]
Es troba a la Península de Corea (tret de Corea del Sud), el nord-est de la Xina i l'extrem oriental de Rússia.[5][6]
Longevitat [modifica]
Té una esperança de vida de 10–15 anys en estat salvatge i de 20 en captivitat.[3]
Estat de conservació [modifica]
S'enfronta a nombroses amenaces: interferències humanes, endogàmia, construcció de noves carreteres i oleoductes[7], incendis forestals, caça furtiva dels mateixos lleopards (per llurs pells i ossos emprats a la medicina tradicional xinesa)[8] i de llurs preses, explotació dels boscos i canvis climàtics. L'any 2007, només n'hi havia, en llibertat, entre 14 i 20 adults i 5–6 cadells al Territori de Primórie (sud-est de Rússia)[9], mentre que en captivitat n'hi ha, si fa no fa, 300 en parcs zoològics d'Europa, l'Amèrica del Nord i els països de l'antiga Unió Soviètica.[3]
Referències [modifica]
Bibliografia [modifica]
- Anònim, 2007. Amur leopard remains on the brink of extinction. Cat News 46: 51.
- Christie, S., (2009) Breeding Far Eastern Leopards for Reintroduction: The Zoo Programme Perspective. A: Hayward, M.W. & Somers, M.J. (eds) Re-introduction of Top-Order Predators (pp. 388–410). Blackwell Publishing, els Estats Units.
- Don E. Wilson & DeeAnn M. Reeder (editors). 2005. Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference. Tercera edició.
- Macdonald, D., (2001) The New Encyclopedia of Mammals. Oxford University Press, Oxford.
- Miththapala, S., Seidensticker, J. i O'Brien, S. J., 1996. Phylogeographic subspecies recognition in leopards (Panthera pardus): Molecular genetic variation. Conservation Biology 10: 1115–1132.
- Pikunov, D. G., Aramilev, V. V., Fomenko, V. V., Miquelle, D. V., Abramov, V. K., Korkishko, V. G. i Nikolaev, I. G., 2000. Endangered species: The decline of the Amur leopard in the Russian Far East. Russian Conservation News 24: 19.
- Sampson, P., Whitnall, L. & Christie, S., (2010) The Russian “love leopard”: a key species for zoo support. A: Dick, G. & Gusset, M. (eds) Building a future for wildlife: zoos and aquariums committed to biodiversity conservation (pp. 63–68). WAZA Executive Office, Gland, Suïssa.
- Sugimoto, T., Nagata, J., Aramilev, V.V., Belozor, A., Higashi, S. & McCullough, D.R., (2006) Species and sex identification from faecal samples of sympatric carnivores, Amur leopard and Siberian tiger, in the Russian Far East. Conservation Genetics 7 (5): 799–802.
- Uphyrkina, O., Johnson, W. E., Quigley, H. B., Miquelle, D. G., Marker, L., Bush, M. E. i O'Brien, S. J., 2001. Phylogenetics, genome diversity and origin of modern leopard, Panthera pardus. Molecular Ecology 10: 2617.
- Uphyrkina, O., Miquelle, D., Quigley, H., Driscoll, C. i O'Brien, S. J., 2002. Conservation genetics of the Far Eastern leopard (Panthera pardus orientalis). Journal of Heredity 93: 303–311.
- Uphyrkina, O. & O'Brien, S.J., (2003) Applying molecular genetic tools to the conservation and action plan for the critically endangered Far Eastern leopard (Panthera pardus orientalis). Comptes Rendus Biologies 326 (Supplement 1): 93–97.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lleopard de l'Amur |
- ITIS (anglès)
- uBio (anglès)
- Encyclopedia of Life (anglès)
- NCBI (anglès)
- Wildlife Conservation Society (anglès)
- The Zoological Society of London (anglès)
- The Amur Leopard (anglès)
- Vídeos (anglès)
