Llepissós

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Llepissós
Llepissós
Llepissós
Llepissós
Llepissós
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Ordre: Perciformes
Subordre: Blennioidei
Família: Blenniidae
Gènere: Parablennius
(Miranda-Ribeiro, 1915)[1]
Espècie: P. sanguinolentus
Nom binomial
Parablennius sanguinolentus
(Pallas, 1811)[2][3]
Sinònims
  • Blennius palmicornis (Valenciennes, 1836)
  • Blennius pholis (non Linnaeus, 1758)
  • Blennius sanguinolentus (Pallas, 1814)

El llepissós o bavosa llangardaix (Parablennius sanguinolentus) és una espècie de peix de la família dels blènnids i de l'ordre dels perciformes.[4]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.
  • El cos és allargat, més alt a la part anterior que a la part posterior.
  • La zona ventral és molt ampla.
  • La pell és mucosa i hi manquen les escates.
  • El cap és curt, alt i una mica ample.
  • Els tentacles supraorbitals són curts i es troben ramificats en forma de digitacions.
  • La boca és petita i conté nombroses canines.
  • L'aleta dorsal manté la mateixa alçada en els dos tipus de radis. Les pèlviques, atrofiades, se situen per davant de les pectorals.
  • És de color marró fosc amb tons verds, grocs i grisos. Presenta taques negres per tot el cos. Té una taca negra en els primers radis de la dorsal. Durant el període reproductor prenen una tonalitat negrenca.[5][6]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

És ovípar i la reproducció té lloc entre abril i juliol. Els ous són demersals i adhesius. El mascle vigila la posta de diverses femelles (hi ha entre 3.000 i 12.000 ous). La larva és pelàgica.[7]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja algues i petits invertebrats (crustacis i poliquets).[8]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Com els altres blènnids, és bentònic. Apareix a aigües molt litorals, fins als 2 m de fondària a costes rocalloses, preferentment a zones amb pedres i còdols. No entra a les escletxes de les roques.[9]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba des de la desembocadura del riu Loira (Estat francès) fins al Marroc, incloent-hi la Mar Mediterrània i la Mar Negra.[5]

Costums[modifica | modifica el codi]

És més actiu al capvespre.[10]

Observacions[modifica | modifica el codi]

Tolera la contaminació que hi ha a l'interior dels ports.[10]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Miranda Ribeiro A. de 1913-1915. Fauna brasiliense. Peixes. Tomo V. [Eleutherobranchios aspirophoros]. Physoclisti. [A summary and index appeared in Miranda-Ribeiro 1918; Serranidae, Haemulidae and Sciaenidae published in 1913]. Arq. Mus. Nac. Rio de Janeiro v. 17. [1-679].
  2. BioLib
  3. Pallas, P. S. 1814. Zoographia Rosso-Asiatica, sistens omnium animalium in extenso Imperio Rossico et adjacentibus maribus observatorum recensionem, domicilia, mores et descriptiones anatomen atque icones plurimorum. 3 vols. [1811-1814]. Petropoli. Zool. Rosso-Asiatica v. 3: i-vii + 1-428 + index (I-CXXV), Pls. 1, 13, 14, 15, 20 and 21.
  4. The Taxonomicon (anglès)
  5. 5,0 5,1 FishBase (anglès)
  6. Bauchot, M.-L. 1987 Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes i FAO, Roma, Itàlia.
  7. Breder, C.M. i D.E. Rosen 1966: Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 941 p.
  8. Astur Natura (castellà)
  9. Institute of Biology of the Southern Seas (anglès)
  10. 10,0 10,1 Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 249.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bath, H. 2008: Review of the genus Parablennius Miranda-Ribeiro from Australia and New Caledonia (Pisces: Blenniidae: Salariinae). Stuttgarter Beiträge zur Naturkunde A, Neue Serie, 1: 77-94.
  • Cheung, W.W.L., T.J. Pitcher i D. Pauly 2005: A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing Biol. Conserv. 124:97-111.
  • Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts (Estats Units), 1997.
  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edició, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
  • Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
  • Nieder, J., G. La Mesa i M. Vacchi (2000). Blenniidae along the Italian coasts of the Ligurian and the Tyrrhenian Sea: community structure and new records of Scartella cristata for northern Italy. Cybium 24(4):359-369.
  • Rass, T.S. (1987). Present status of the composition of the Black Sea ichthyofauna. J. Ichthyol. 27(3):64-72.
  • Reshetnikov, Y.S., N.G. Bogutskaya, E.D. Vasil'eva, E.A. Dorofeeva, A.M. Naseka, O.A. Popova, K.A. Savvaitova, V.G. Sideleva i L.I. Sokolov (1997). An annotated check-list of the freshwater fishes of Russia. J. Ichthyol. 37(9):687-736.
  • Springer, V.G., 1986. Blenniidae. p. 742-755. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín.
  • Springer, V.: Blennies. Planes 214-217 a W.N. Eschmeyer, J. R. Paxton, editors. Encyclopedia of Fishes – 2a. edició, San Diego, Califòrnia: Academic Press. Any 1994.
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edició, Londres: Macdonald. Any 1985.
  • Zander, C.D. 1986 Blenniidae. p. 1096-1112. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean, volum 3. UNESCO, París, Estat francès.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llepissós
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.