Llet de Lluna
Una llet de Lluna, o moonmilk, és un espeleotema format per agregats microcistal·lins de carbonats hidrosolubles a les coves càrstiques que recobreixen els sòls, parets i altres espeleotemes. La composició és molt variable, té aspecte polsós quan està sec i plàstic humit; habitualment és de color blanquinós.[1]
L'origen del moonmilk és discutit i s'han proposat diverses hipòtesis: podria originar-se per descomposició d'altres espeleotemes quan les condicions ambientals de la cova canvien de forma dramàtica; podrien ser producte del cicle de vida d'alguns bacteris i fongs, si bé no serien un factor determinant; i la hipòtesi més acceptada suposa que es formen per precipitació directa dels carbonats dissolts en l'aigua, especialment si són riques en magnesi.[1]
La llet de Lluna era coneguda en el segle xvi, i es descobrí a la cova Höhle Mondmilchloch (Cova de la Llet de Lluna), al sud del pic Pilatus, a Suïssa. Fou emprada pel tractament d'úlceres de la pell i de distintes "febres"; com antidiarreic; i com a cosmètic durant els tres segles posteriors.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llet de Lluna |
- ↑ 1,0 1,1 Castaño, R.; Redondo, J.M.; Fernández, E. «La cueva de Valdelajo (Sahelices de Sabero, León): Una pequeña joya geológica en una comarca minera». A: Florido, P. i Rabano, I. Una Vision Multidisciplinar del Patrimonio Gelogico y Minero. 12. IGME, 2010, p. 57 (Cuadernos del Museo Geominero). ISBN 9788478408368.