Llet en pols

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Llet en pols

La llet en pols és un producte lacti fet per l'evaporació de la llet líquida fins al seu assecament. Aquest producte té una vida més llarga que la llet líquida (fins a 6 mesos o més) i no li cal refrigeració per a ser emmagatzemada. El seu transport és més econòmic. El contingut d'humitat de la llet en pols és del 3% mentre la llet líquida el té del 87%. Gràcies a la fabricació de la llet en pols es produeix de manera industrial la xocolata amb llet. Es fa servir en nutrició i en biotecnologia.

La llet en pols reconstituïda no té el mateix gust que la llet líquida de la qual procedeix.

Història i fabricació[modifica | modifica el codi]

Ja Marco Polo esmentà que els tàtars mongols de Kublai Khan transportaven una pasta de llet assecada al sol,"[1] el primer procediment pràctic de fabricació va ser el del rus M. Dirchoff el 1832.

En l'actualitat es fabrica per assecament en spray[2] la llet primer es depura i pasteuritza i després es concentra en un evaporador fins a un contingut de sòlids del 50%. Aquesta llet concentrada s'evapora en una cambra calenta i s'obté una pols.

Hi ha altres mètodes alternatius d'assecament com el de la capa fina però queda lleugerament caramel·litzada i n'afecta el gust. Un altre procés és per congelació que manté molts nutrients comparat amb el mètode de capa fina.


Ús[modifica | modifica el codi]

Es fa servir en xocolates i caramels, a més de productes fornejats. S'utilitza per a ser emmagatzemada de manera més econòmica. Per a reconstituir-la es fa servir en una proporció de 10% de llet en pols descremada i 90% d'aigua.[3]

La llet en pols descremada es fa servir com agent saturant en suports com membranes (Nitrocel·lulosa, PVDF, Nylon),[4] prevenint els enllaços.[5] La caseïna de la llet és el principal component responsable de l'efecte anti enllaç.

Valor nutritiu[modifica | modifica el codi]

La llet en pols conté tos els 21 aminoàcids estàndards i és alta en vitamines solubles i minerals dietètics.[6]

Exportació[modifica | modifica el codi]

Europa exporta unes 800.000 tones de llet en pols cada any. Les principals marques són Nido, de la companyia Nestlé, Incolac de la companyia Belgomilk, i Dutch Lady de FrieslandCampina.

Adulteració[modifica | modifica el codi]

L'any 2008 hi va haver a la Xina un escàndol per haver trobat melamina com adulterant per tal d'incrementar el contingut en proteïna en fórmules per infants i hi va haver milers de d'afectats i algunes morts.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llet en pols
  1. p. 262 in "The Book of Ser Marco Polo, Book 1" translated by Sir Henry Yule (3rd edition), Charles Scribner's Sons, New York, 1903
  2. "Milk Powder" by K.N. Pearce, Food Science Section, New Zealand Dairy Research Institute. nzic.org.nz
  3. Wayne Gisslen. Professional Baking. 5th. Hoboken, N.J.: John Wiley, 2009, p. 77. ISBN 0471783498 [Consulta: 2011 May 18]. 
  4. Technical sheet #768701, from Interchim
  5. p 82 in "Lab Ref, Volume 2: A Handbook of Recipes, Reagents, and Other Reference Tools for Use at the Bench" by A.S. Mellick and L. Rodgers, CSHL Press, 2002, ISBN 978-0-87969-630-6
  6. Milk Powder Nutritional Information, US Dairy Export Council