Lleteresa de bosc
|
|
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Euphorbia amygdaloides L. |
||||||||||||||
La lleteresa de bosc o lletera de bosc (Euphorbia amygdaloides) és una espècie de planta perenne de la família euphorbiaceae, plantes conegudes en català generalment com a "lletereses".
Taula de continguts |
Distribució i hàbitat [modifica]
És una planta de la zona eurasiàtica meridional, que inclou les latituds temperades d'Europa i de l'Àsia occidental.
La lleteresa de bosc es troba preferentment als boscos i boscos esclarissats caducifolis i també a les clarianes, matollars, bardisses i erms, de les zones muntanyenques. És una planta molt resistent que forma bruguera muntanyenca densa i es considera una mala herba quan envaeix els camps conreats i jardins. Contràriament a les altres lletereses que creixen a ple sol, la lleteresa de bosc prefereix ambients ombrívols. És una de les plantes de roureda.[1]
Descripció [modifica]
És una planta herbàcia vivaç de color verd intens. La lleteresa de bosc té una tija morada molt poc llenyosa i pilosa cap a la corona. La tija no es ramifica i normalment queda desfullada a la part inferior, mostra les incissions de les fulles caigudes. Creix normalment fins a una alçada d'entre 30 i 70 cm essent una de les lletereses de mida mitjana. Les fulles tenen forma d'ametlla, lo que els hi val llur nom llatí "amygdaloides". A l'hivern es tornen morades, prenent el color de la tija.
A començaments de primavera la lleteresa de bosc fa una umbel·la terminal amb 5-11 radis i ciatis o flors laterals a la part alta de la tija. La lleterola de camp floreix de març a juliol. L'inflorescència té fulles de les bràctees molt amples i ovades. Són pol·linitzades per els himenòpters. Els nectaris, o glàndules nectaríferes, de la lleteresa de bosc són semicirculars i petits. A diferència de la lleteresa vera, són de color verd groguenca.[2]
Els fruits són una càpsula tricoca puntejada que conté les llavors. Les llavors tenen la pell llissa i duen un elaiosoma eixint de la carúncula.
Toxicitat [modifica]
Com altres plantes similars del gènere eufòrbia la lleteresa de bosc produeix una resina blanca o làtex molt tòxica. Coneguda vulgarment com a "llet" s'utilizaba antigament com a metzina, com a laxant, com a antisèptic i per tractar verrugues a la herboristeria tradicional.[3]
A causa de les propietats irritants de la seva llet, aquesta planta es coneix també amb els noms vulgars de llet de bruixa i mal d'ulls, noms que comparteix amb altres lletereses similars.[4]
Paisatgisme [modifica]
Actualment la lleteresa de bosc és una planta d'interés paisatjístic que es fa servir com a planta ornamental als jardins de les urbanitzacions modernes.
Hi ha una varietat morada de la lleteresa de bosc, la varietat "purpúrea", que és molt apreciada com a planta ornamental. És una planta ideal quan hom vol un efecte de "flora local" del Mediterrani i hom vol estalviar aigua, car és una planta agraïda i molt resistent. Les mates d'aquesta lleteresa queden força bé entre roques i al peu dels murs dels xalets.
Vegeu també [modifica]
- Lleteresa vera, espècie similar però més gran
- Eufòrbia
- Lletereses
Referències [modifica]
Enllaços externs [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lleteresa de bosc |