Lleteresa vera
 |
|
|---|---|
 Lleteresa vera o visquera (Euphorbia characias)
|
|
|
|
|
| Classificació científica | |
|
|
|
| Euphorbia characias Linné 1753 (s) |
|
La lleteresa vera,[1] lleteresa vesquera,[1] lleteresa xera, llet de Santa Teresa, lleteresa gran, lletrera d'enviscar o lletrera de visc (Euphorbia characias) és una espècie de planta de la família euphorbiaceae, plantes conegudas en català generalment com a "lletereses". És una planta nanofaneròfita, típica de la vegetació del Mediterrani.
Taula de continguts |
Distribució i hàbitat [modifica]
La lleteresa vera es troba a tota la Mediterrània en dos subespècies de distribucions geogràfiques diferents que sovint se superposen a la zona occidental:
- Euphorbia characias ssp. characias (s). Es troba de Portugal a Creta
- Euphorbia characias ssp. wulfenii (Hoppe ex W.D.J.Koch) Radcl.-Sm. 1968 (s). Es troba del sud de França fins a l'Àsia menor.
La lleteresa vera és una planta dura, que viu a les màquies, garrigues, brolles i erms mediterranis, tant a la muntanya com a la plana. És una planta ruderal i molt resistent, que pot viure en zones allunyades del freàtic.[2]
Descripció [modifica]
És una planta herbàcia perenne de color verd. Creix fins a una alçada d'entre 30 i 110 cm, essent una de les lletereses més grans del Mediterrani. La tija és glabra i recta. Les fulles tenen forma oval, arrodonida a la punta i són llargues i estretes.
Floreix del febrer al juliol. L'inflorescència té moltes fulles amb les bràctees molt amples. Els nectaris de la lleteresa vesquera són de color marró fosc, lo que fa que sigui molt fàcil de reconèixer, car la resta de les lletereses grans tenen les glàndules nectaríferes de color groc o verd groguenc.
Els fruits són una càpsula llisa i les seves llavors s'escampen en esclatar el receptacles d'aquesta. La lleteresa vera floreix tot l'any però la major part de la floració es dona a la primavera. Com moltes lletereses, les fulles conserven llur color verd lluminós malgrat la sequera.
Noms comuns [modifica]
L'origen del nom "visquera" o "vesquera" d'aquesta lleteresa es incert. Alguns diuen que prové del fet de què aquesta planta recorda al vesc per la forma de les seves fulles i llurs tons groguencs al cim de la tija.[3]
D'altres afirmen que prové del fet que en temps passats es feia visc o vesc amb la llet d'aquesta lleteresa per caçar ocells, untant vímets, joncs i branques perque hi quedessin enganxats.[4]
A banda d'aquests noms, aquesta planta es coneix amb una multitud d'altres noms catalans segons la zona, com llet de Santa Teresa, herba del frare, bambollera, bofeguera, escampador, lletrera de muntanya, lletrera mascle, lletrera borda i xurrera.[5]
Toxicitat [modifica]
Com altres plantes similars del gènere eufòrbia la lleteresa visquera produeix una resina blanca o làtex molt tòxica i força irritant. Coneguda vulgarment com a "llet" s'utilizaba antigament com a metzina, com a laxant, com a antisèptic i per tractar verrugues a la herboristeria tradicional.[6]
Paisatgisme [modifica]
Actualment la lleteresa vera és una planta d'interés paisatjístic que es fa servir com a planta ornamental als jardins i a les urbanitzacions.
És una planta ideal quan hom vol un efecte de "flora local" del Mediterrani i estalviar aigua, car és una planta agraïda, poc exigent i molt resistent. Les mates d'aquesta lleteresa queden força bé en massissos d'arbusts, com a punt d'interès a l'entrada d'un jardí, en tanques pluriespecífiques o bé en talussos.[7]
Vegeu també [modifica]
- Lleterassa, espècie similar però mès gran
- Visc
- Eufòrbia
- Lletereses
Referències [modifica]
Enllaços externs [modifica]
- Teresa Franquesa i Codinach, El paisatge vegetal de la península del Cap de Creus
- UIB - Herbari virtual - Euphorbia characias L. subsp. characias
- Seidel, Denkwart. Blumen am Mittelmeer, München 2002, ISBN 3-4051-6294-7 (alemany)
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lleteresa vera |
