Lleterol de bedoll

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Lleterol de bedoll
Exemplars de Rambouillet (França)
Exemplars de Rambouillet (França)
Exemplar fotografiat a Lituània.
Exemplar fotografiat a Lituània.
Classificació científica
Regne: Fungi
Divisió: Basidiomycota
Ordre: Russulales
Família: Russulaceae
Gènere: Lactarius
Espècie: L. torminosus
Nom binomial
Lactarius torminosus
(Schaeff.) Gray, 1821[1]
Sinònims
  • Agaricus lactifluus torminosus (Schaeff.) Pers., 1801
  • Agaricus torminosus Schaeff., 1774
  • Lactarius torminosus var. sublateritius (Kühner & Romagn., 1954)
  • Lactarius torminosus forma torminosus (Schaeff.) Gray, 1821
  • Lactifluus torminosus (Schaeff.) Kuntze, 1891[2]
Exemplar immadur

El lleterol de bedoll, el lleterol de beç, la cabra de beç o el rovelló de cabra (Lactarius torminosus) és una espècie de bolet pertanyent a la família de les russulàcies.

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • Barret de 12-15 cm de diàmetre, deprimit al centre, amb franges de color rosaci, mai bru ataronjades.
  • La cutícula és seca, de color rosa ataronjat i recoberta de pèls molt abundants al marge on formen una mena de serrell.
  • Marge enrotllat en l'exemplar jove.
  • Làmines desiguals, de to rosat amb taques fosques.
  • Cama de 7-9 x 1-2 cm, cilíndrica, de color grogós, més estreta a la base i, normalment, buida i fràgil.
  • Carn blanquinosa, amb reflexos rosacis. Gust acre i amarg. Fa olor de fruites.
  • Làtex de color blanc immutable, abundant i molt picant.
  • L'esporada és de color crema.[3][4][5][6][7][8]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Fructifica a l'estiu i la tardor.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Viu als boscos de planifolis, preferentment herbassars a la vora de bedolls, i és comú a l'alta muntanya.[9][4]

Depredadors[modifica | modifica el codi]

Forma part de la dieta de l'esquirol vermell comú (Sciurus vulgaris).[10]

Paràsits[modifica | modifica el codi]

És parasitat per la floridura Hypomyces lithuanicus.[11]

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

És indigest ja que pot produir violents vòmits i trastorns gastro-intestinals de certa importància si es menja cru. Tanmateix, a Finlàndia, Rússia i altres països europeus és consumit després d'haver-lo mantingut en remull durant cinc dies o d'haver-lo cuit.[12][13][14][15]

Confusió amb altres espècies[modifica | modifica el codi]

A primer cop d'ull es pot arribar a confondre amb el rovelló, del qual es pot diferenciar per presentar un làtex de color blanc immutable i de gust molt coent.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. BioLib (anglès)
  2. Catalogue of Life (anglès)
  3. Gràcia, Enric: Caçadors de bolets. La guia. Televisió de Catalunya, SA i Edicions La Magrana, SA. Barcelona, setembre del 2005.ISBN 84-7871-405-7. Pàg. 67.
  4. 4,0 4,1 AsturNatura (castellà)
  5. RedNaturaleza (castellà)
  6. Ammirati JF, Traquair JA, Horgen PA., (1985). Poisonous Mushrooms of Canada: Including other Inedible Fungi. Markham, Ontàrio: Fitzhenry & Whiteside in cooperation with Agriculture Canada and the Canadian Government Publishing Centre, Supply and Services Canada. pp. 273–74. ISBN 0-88902-977-6.
  7. Natura al Berguedà (català)
  8. isona.org (català)
  9. Gràcia, Enric: Caçadors de bolets. La guia. Pàg. 67.
  10. Grönwall, O., Pehrson Å., (1984). "Nutrient contents in fungi as a primary food of the red squirrel Sciurus vulgaris L.". Oecologia (Berlín) 64 (2): 230–31. «Enllaç».
  11. Rogerson, C. T., Samuels G. J., (1994). "Agaricolous species of Hypomyces". Mycologia 86 (6): 839–66. «Enllaç».
  12. Grünert, H.; Grünert, R.; VV.AA., 1984. Guías de Naturaleza Blume: Setas. Barcelona: Blume. p. 174. ISBN 84-87535-11-9.
  13. Arora D., (1986). Mushrooms Demystified: a Comprehensive Guide to the Fleshy Fungi. Berkeley, CA: Ten Speed Press. p. 73. ISBN 0-89815-169-4. «Enllaç».
  14. Steidle H., (1930). "Contributions to the toxicology of the higher mushrooms. 1st note: Lactarius torminosus". Archiv für Experimentalle Pathologie und Pharmakologie 151 (3/4): 232–54.
  15. Piera Edicions S.L. (català)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Dickinson C., Lucas J., (1982). VNR Color Dictionary of Mushrooms. Van Nostrand Reinhold. p. 104. ISBN 978-0-442-21998-7.
  • Hesler LR, Smith AH., (1979). North American Species of Lactarius. Michigan: The University of Michigan Press. ISBN 0-472-08440-2.
  • Knudsen H, Borgen T., (1994). "The Lactarius torminosus-group in Greenland". Mycologia Helvetica 2: 49–56.
  • Redhead S., Groves J. W., (1979). Edible and Poisonous Mushrooms of Canada. Ottawa: Research Branch, Agriculture Canada. ISBN 0-660-10136-X.
  • Schalkwijk-Barendsen HME., (1991). Mushrooms of Western Canada. Edmonton: Lone Pine Publishing. p. 215. ISBN 0-919433-47-2.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]