Lleterola de llet groga

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Lleterola de llet groga
Lactarius chrysorreus 041113w.jpg
Exemplars fotografiats a França.
Exemplars fotografiats a França.
Classificació científica
Regne: Fungi
Divisió: Basidiomycota
Classe: Agaricomycetes
Ordre: Russulales
Família: Russulaceae
Gènere: Lactarius
Espècie: L. chrysorrheus
Nom binomial
Lactarius chrysorrheus
Fr., 1838[1]
Sinònims
  • Lactarius theiogalus var. chrysorrheus (Fr.) Quél., 1886
  • Lactifluus chrysorrheus (Fr.) Kuntze, 1891[2]
Vista lateral
Vista superior
Vista inferior

La lleterola de llet groga, el pinetell bord[3] o el rovelló bord[4] (Lactarius chrysorrheus) és una espècie de bolet pertanyent a la família de les russulàcies.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Del llatí lactarius (que té llet) i del grec khrysós (or) i rhéo (fluir, pel seu làtex, el qual pren un color groc de sofre poc després d'ésser exposat a l'aire).[5]

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • És un bolet que, vist pel damunt (amb el barret d'uns 4 a 10 cm, ataronjat i amb zones concèntriques), es confon fàcilment amb un rovelló.
  • La cutícula presenta tons taronja pastanaga, zonat. El marge és incorbat i no estriat.
  • Làmines de color crema, primes, decurrents, atapeïdes i molt nombroses. Deixen anar, en ferir-les, un làtex de color blanc, molt abundant, que en contacte amb l'aire es torna groc.
  • El peu és cilíndric, de 3-7 x 1,5-2 cm, del mateix color que el barret, curt, llis, ple de jove i buit de vell.
  • Carn blanca, que grogueja a l'aire, compacta, de sabor amarg i, al final, coent.
  • Les espores són de color blanc crema, de 7-9 x 6-8 micres, d'ovoïdals a subgloboses i amb berrugues poc denses.
  • Olor suau i fúngic.[6][7][8][9][10][11][12][13]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Viu en boscos mixtos (preferentment sota les alzines, els roures i els castanyers), des de finals de l'estiu i durant tota la tardor.[6]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a Europa i Nord-amèrica.[14]

Comestibilitat[modifica | modifica el codi]

És rebutjable i sense interès culinari pel seu gust coent (encara que és consumit, macerat en vinagre, per algunes persones com a aperitiu). En cas de consumir-ne de tendres, i en quantitat, pot produir lleus trastorns intestinals (com ara, diarrea, vòmits i mal de ventre).[6][15][8][16][17]

Risc de confusió amb altres espècies[modifica | modifica el codi]

Pot confondre's fàcilment amb espècies del grup del pinetell (Lactarius deliciosus) -les quals segreguen làtex de color acarabassat o vinós- i del rovelló (Lactarius sanguifluus) -del qual es diferencia pel seu hàbitat i pel color del làtex- .[8][9]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. uBio (anglès)
  2. Catalogue of Life (anglès)
  3. Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2. 
  4. TERMCAT (català)
  5. Liddell, Henry George i Robert Scott, 1980. A Greek-English Lexicon. Gran Bretanya: Oxford University Press. ISBN 0-19-910207-4.
  6. 6,0 6,1 6,2 Societat Catalana de Micologia: Bolets de Catalunya. Barcelona, 1992.
  7. Roger Phillips, 2006. Mushrooms. Pan MacMillan. pp. 25. ISBN 0-330-44237-6.
  8. 8,0 8,1 8,2 www.isona.org (català)
  9. 9,0 9,1 Bolets de les illes Balears (català)
  10. www.edu.xunta.es (castellà)
  11. Sociedad Micológica Errotari (castellà)
  12. www.fungipedia.es (castellà)
  13. MushroomExpert.Com (anglès)
  14. RogersMushrooms (anglès)
  15. Marcel Bon, 1987. The Mushrooms and Toadstools of Britain and North Western Europe. Hodder and Stoughton. ISBN 0 340 39935 X.
  16. www.tecnocat.com (català)
  17. www.botanical-online.com (castellà)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Benjamin, Denis R., 1995. Mushrooms: poisons and panaceas — a handbook for naturalists, mycologists and physicians. Nova York: WH Freeman and Company. pp. 364–65. ISBN 0-7167-2600-9.
  • Lamaison, Jean-Louis; Polese, Jean-Marie, 2005. The Great Encyclopedia of Mushrooms. Könemann. p. 49. ISBN 3-8331-1239-5.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]